S'aprova inicialment el Pla de Protecció de la Costa Brava

Font: Generalitat de Catalunya

24/11/2020 - 10:00
Autor: Joaquin Arano. Pixabay

Autor: Joaquin Arano. Pixabay

El pla analitza àmbits dels municipis del litoral gironí on encara es podria construir però que no s’han arribat a desenvolupar, avalua la seva sostenibilitat i, si cal, proposa l’estratègia que es considera més adient per a cadascun d’ells. Limita a la meitat la construcció de nous habitatges a la Costa Brava, garantint models d’urbanització sostenibles i equilibrats, i fixa nous criteris d’integració paisatgística per a edificacions aïllades en els 22 municipis afectats pel Pla.

La Comissió territorial d’urbanisme de Girona ha aprovat provisionalment el PDU de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Girona, conegut com a Pla de protecció de la Costa Brava, després d’haver-se sotmès a informació pública per a la ciutadania i a audiència als ajuntaments afectats durant tres mesos. Fruit d’aquest tràmit, s’han rebut 21 informes d’organismes, 26 escrits dels ajuntaments i 285 escrits d’al·legacions de particulars i entitats. Un cop considerades, s’han introduït alguns canvis respecte el document que es va aprovar inicialment, arran de l’estudi de detall dels municipis, i s’ha precisat el redactat per reforçar la seguretat jurídica del Pla.

El Pla director du a terme dos tipus d’accions:

Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes.

I concretament, s’han revisat 166 sectors de sòl urbanitzable i 35 àmbits de sòl urbà.  

  • Millora de la integració paisatgística dels sòls amb edificacions aïllades als 22 municipis litorals de Girona. Es fixen unes directrius d’integració paisatgística que s’hauran de complir a tots els municipis quan es vulguin construir habitatges aïllats (envoltats de jardí).

Autor: Tivista. Pixabay

Actuacions del Pla

El Pla proposa tres tipus d’actuacions, que es tradueixen legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir: extinciómodificació o manteniment.

  • Àmbits a extingir: El PDU aprovat provisionalment proposa que 84 àmbits tornin a formar part de la xarxa d’espais oberts, atès que el seu desenvolupament suposaria una extrema contradicció amb els criteris de sostenibilitat que ha de tenir d’un assentament urbà.
  • Àmbits a modificar:Contradiuen alguns dels criteris per esdevenir un assentament urbà i es poden modificar paràmetres com la superfície que abasta, els usos permesos, la densitat, l’edificabilitat, la tipologia dels edificis, la seva disposició o les cessions urbanístiques, entre d’altres.
  • Àmbits a mantenir:Són aquells que no entren en contradicció amb els criteris del PDU i, per tant, no es modifiquen. No obstant, se’ls posa com a condició que compleixin tot un seguit de directrius d’integració paisatgística quan es desenvolupin. No han variat respecte l’aprovació inicial: són 61 àmbits que sumen 436 ha i un potencial de 6.000 habitatges. (Veure el llistat complert al document annex)


Antecedents 

El Departament de TES va iniciar el 2015 l’elaboració del PDU de revisió de sòls no sostenibles, que abastarà tota Catalunya però que, per la seva complexitat, es va aprovant per àmbits territorials. El primer àmbit del qual es va aprovar definitivament el PDU, el passat juliol, va ser el de l’Alt Pirineu. En aquest cas, s’ha reduït unes 300 hectàrees la superfície de sòl de creixement residencial classificat, amb prop de 8.500 habitatges menys.


 

Relacionats

Article
Girona rebrà més de 3 milions d’euros per incorporar la natura a la trama urbana

El projecte GiroNat, coordinat per l’Ajuntament de Girona amb el suport de la Universitat de Girona i entitats ambientalistes, ha resultat vencedor en una convocatòria dels fons Next Generation amb l’objectiu d’avançar cap a una ciutat més verda, resilient i saludable

Article

El 24 de juliol de 1972 una resolució del Ministeri de l’Habitatge aprovava el Pla especial de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb 2.655 hectàrees protegides, i esdevenia així el primer parc natural espanyol protegit mitjançant la legislació urbanística vigent, el primer dels espais naturals de la província de Barcelona protegit per un pla especial i l’únic promogut i gestionat fins aleshores  per un organisme de l’Administració local. Va ser la primera protecció després de la creació dels primers parcs nacionals el 1918. El gruix de la celebració d’aquesta efemèride es farà el 23 i 24 de novembre en la X Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que tindrà lloc a Sant Vicenç de Castellet.

Notícia

La quarta edició de la cursa de plogging, que va comptar amb cent vuitanta corredors i corredores repartides en vint-i-tres equips, recapta 15.550 euros per a disset entitats ambientals de Catalunya.

Butlletí