Restauració de zones degradades i millora dels hàbitats de l’Espai d’Interès Natural del Remolar

13/12/2016 - 16:49

Foto: Ramon Viladomat / Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona i l’Obra Social “la Caixa” realitzen el projecte de restauració de zones degradades i millora d’hàbitats a l’Espai Natural del Remolar, al delta del Llobregat, en la zona que des de l’any 1960 i fins al 2005 va estar ocupada pel càmping Toro Bravo.

L’any 2007, aquests terrenys de gairebé 20 hectàrees de pineda, van ser cedits per AENA a l’Ajuntament de Viladecans per a la seva gestió. L’objectiu de l’actuació és posar aquest espai a disposició dels ciutadans amb programes de recerca i educació ambiental i el seu ús públic com a zona d’esbarjo i descans en un entorn saludable.

El projecte ha comptat amb l’assessorament de la Fundació AccióNatura i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), per la millora dels hàbitats i l’estat de conservació i sanitari de la pineda de pi pinyer i l’eliminació de les espècies al·lòctones o invasores.

La inversió realitzada ha estat de 43.455 euros aportats per la Fundació Bancària “la Caixa” i en l’execució dels treballs hi han participat set persones en risc d’exclusió social pertanyents a la Fundació Nou Xamfrà, centre especial de treball, i Passar Via, empresa d’inserció.

Espai natural del remolar

El Remolar és un espai situat al municipi de Viladecans, a tocar de l’aeroport del Prat. Fins fa pocs anys estava ocupat pel càmping Toro Bravo, que portava en funcionament des del 1960 i que podia arribar a acollir fins a 6.000 persones, amb la conseqüent degradació de la zona que això comportava.

Aquests terrenys van ser expropiats l’any 2004 per AENA que en va cedir la gestió a l’Ajuntament de Viladecans, el qual va iniciar accions per recuperar aquest espai natural amb l’objectiu de preservar l’ecosistema propi de les pinedes litorals i zones dunars mediterrànies.

Enguany, gràcies a l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Barcelona, s’ha executat un projecte de restauració que ha permès diverses intervencions de restauració d’aquest espai natural, com ara la millora de la pineda, afectada per la plaga d’un barrinador, l’eliminació de les plantes al·lòctones invasores i la prevenció d’incendis.

L’objectiu final de l’actuació és, més enllà de comptar amb un espai natural ben conservat enmig d’una zona fortament artificialitzada, posar-lo a disposició de la societat per al seu gaudi i benestar, mitjançant els programes de recerca i educació ambiental, i el seu ús públic per a la passejada i el descans en un entorn saludable.

Arrel de l’aprovació del Pla Director de l’aeroport de Barcelona - el Prat, l’any 1999 AENA va expropiar una franja del litoral del municipi de Viladecans, en la que es trobaven ubicats els càmpings Toro Bravo, Filipines i Ballena Alegre. Concretament, els terrenys del càmping Toro Bravo van passar a formar part de la Xarxa Natura 2000.

Renaturalització de 20 ha de pineda de pi pinyer

Quan l’any 2007 AENA va cedir la gestió de les gairebé 20 hectàrees de la pineda del Remolar a l’Ajuntament de Viladecans, aquest va iniciar un procés de renaturalització dels terrenys. En un inici va consistir en tasques d’enderroc d’edificis, carrers, paviments i recollida de runes, portant-se a un abocador autoritzat més de 40.000 tones de runa.

Durant aquests anys, l’Ajuntament de Viladecans, mitjançant accions de voluntariat i plans d’ocupació, també ha realitzat tasques d’extracció de plantes exòtiques i/o invasores, així com de restes pròpies de l’activitat d’acampada, però encara hi ha molta feina per fer.

L’espai consta d’una franja de pineda de pi pinyer molt afectada per escarabats barrinadors de la fusta, així com àrees amb presència d’una barreja d’espècies herbàcies, arbustives i arbòries, entre les que destaca una potent albereda i diverses zones d’elevada diversitat d’orquídies. En tota la zona s’hi troba tant vegetació autòctona com exòtica, a conseqüència de tants anys d’activitat d’acampada.

Així mateix, l’espai compta amb dues petites edificacions que no es van enderrocar, així com algunes de les piscines. L’ús actual és de suport a la recerca per a la conservació (principalment amb peixos, amfibis i rèptils) i amb algunes activitats esporàdiques d’educació ambiental.

Treballs de neteja de l'antic càmping Toro Bravo, espai natural del Remolar, al delta del Llobregat 
Foto: Ramon Viladomat / Diputació de Barcelona

Obrir l’entorn als ciutadans

L’objectiu estratègic del projecte de millora és que el conjunt de l’espai pugui acollir projectes de recerca més potents, una notable increment dels programes d’educació ambiental i, mitjançant un futur pla d’usos, obrir aquest espai a la visita dels ciutadans en un entorn de gran qualitat ambiental i paisatgística, per a la millora de la seva salut i benestar dins el conjunt de la Reserva Natural del Remolar-Filipines.

Gràcies a aquest projecte, redactat per la Diputació de Barcelona, amb l’assessorament de la Fundació AccióNatura i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), i executat en el marc de la col·laboració entre l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Barcelona, s’han pogut fer un conjunt d’intervencions que persegueixen objectius específics:

  • Millorar els hàbitats de l’espai natural del Remolar
  • Millorar l’estat de conservació i sanitari de la pineda de pi pinyer,
  • Augmentar la pervivència i vigorositat de l’albereda
  • Eliminar i controlar les espècies al·lòctones i/o invasores
  • Prevenció d’incendis (amb educció del combustible)
  • Preservar i potenciar les comunitats d’orquídies autòctones existents
  • Conservar el valor faunístic de l’espai.

Els treballs han consistit en:

- Aclarida lleugera de la pineda per disminuir-ne la densitat i tallada sanitària dels pins morts o afectats pel vent o per plagues, ja que l’any 2010 es va detectar l’existència de pins afectats pel barrinador del pi (Tomicus destruens).

- Arrencada manual o mecànica de les plantes exòtiques i/o invasores (Myoporum, Aloe, Yucca, Cortaderia, Agave i Senecio mikanoides, entre d’altres) fent-se un tractament herbicida localitzat a la soca tallada si no es podia extreure l’arrel (Eucaliptus i Robinia pseudoacacia). En total, s’han eliminat 22,5 tones d’espècies exòtiques.

- Selecció dels tanys dels àlbers i estassada de la vegetació de la vora per afavorir el desenvolupament de l’albereda

- Extracció de totes les restes vegetals generades i transport a gestor autoritzat

- Col·locació de caixes niu per afavorir la nidificació d’ocells

Mentre s’han realitzat els treballs s’ha tingut cura de no fer cap actuació a les zones d’orquidàcies per a afavorir la consolidació i bon desenvolupament de les orquídies. També s’ha decidit no extreure alguns dels pins morts, ja que la presència de fusta morta és de gran interès per a nombroses espècies de flora i fauna.

La inversió destinada a aquest projecte és de 43.455,70€ que ha aportat la Fundació Bancària “la Caixa” aportats en el marc del Conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona.

En l’execució dels treballs hi ha participat set persones en risc d’exclusió social pertanyents a entitats del tercer sector social: la Fundació Nou Xamfrà, centre especial de treball, i Passar Via, empresa d’inserció.


 

Relacionats

Article

L'aigua regenerada prové de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) del Prat de Llobregat, gestionada per l'AMB. Aquesta arriba al canal de la Bunyola, als espais naturals del delta del Llobregat, a través d'un sistema de canalització, l'últim tram del qual ha estat habilitat per l'Ajuntament i l'empresa municipal Aigües del Prat.

Article

Les actuacions, què formen part del pla d’inversions PSG (Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans) i compten amb finançament FEDER, serviran per millorar la qualitat ambiental i paisatgística de l’espai fluvial i en potenciaran l’ús social i l’accés mitjançant la mobilitat sostenible.

Article

Les Muntanyes del Baix és un projecte en el qual 16 municipis del Baix Llobregat i el Consell Comarcal es coordinen i comparteixen estratègia i accions per la gestió de l’espai agroforestal d’aquest territori.

Butlletí