Reduir la pol·lució de Barcelona als límits de l'OMS evitaria 3.500 morts anuals

Les conclusions de l'estudi 'Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a Barcelona' són contundents: cada dia que passem amb els nivells actuals de partícules en suspensió a l'aire que respirem, la salut de les persones se'n ressent, i molt. L'estudi, dirigit pel doctor Nino Künzli, professor d'investigació ICREA de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica i del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), i encarregat pels departaments de Salut i Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, s'acaba de fer públic. L'informe complet pot descarregar-se aquí. Barcelona, entre les ciutats amb pitjor aire del món Aquest estudi s'ha basat en les dades de partícules en suspensió inhalables de 10 o menys micròmetres (PM10), i que actualment estan presents en una quantitat de 50 microgram per metre cúbic a l'aire de l'àrea metropolitana de Barcelona i municipis limítrofs. L'aire analitzat correspon a un total de 57 municipis i una població de gairebé quatre milions de persones. Aquesta xifra està per sobre de les taxes de Milà, ciutat de Mèxic, Berlín, Los Angeles, Hong Kong, Tòquio, Londres o Nova York. Només tenen una xifra més elevada ciutats com Nova Delhi, Pequín, Bombai, Seül, Praga o Bucarest. La Unió Europea marca un límit de 40 micrograms per metre cúbic i la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut és de no sobrepassar els 20 micrograms per metre cúblic, que és el límit legal també al Regne Unit i a diverses regions dels Estats Units, com Califòrnia. La contaminació atmosfèrica mata Aquest estudi ha analitzat els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la mortalitat, les hospitalitzacions per afeccions respiratòries i cardiovasculars i les malalties pulmonars, com la bronquitis, l'asma i el càncer de pulmó. Si el nivell de pol·lució baixés al límit marcat per la Unió Europea, s'evitarien 1.200 morts prematures per any a l'àrea metropolitana de Barcelona, un 4% de les actuals. Si s'assolís la recomanació de l'OMS, la xifra es triplicaria: 3.500 morts evitables, un 12%. En termes d'esperança de vida, augmentaria en 5 mesos amb els nivells UE, i 14 amb els de l'OMS. Els efectes també serien molt importants pel que fa a les admissions hospitalàries per causes respiratòries i cardiovasculars i a les malalties pulmonars. Es calcula que la bronquitis aguda infantil es reduiria un 19% si es baixa al límit de la UE, i fins a un 50% amb els valors de l'OMS. I els atacs d'asma, tant d'adults com d'infants, baixarien un 4% (18.700 casos) i un 11% (54.000 casos) respectivament. Impacte econòmic A més de l'important efecte sobre la salut de les persones (i animals) que suposaria la baixada de partícules en suspensió, també hi hauria repercussions econòmiques: s'estalviarien uns 2.300 milions d'euros anuals (600 euros anuals per habitant) si es redueix de 50 microgram/m3 a 40 microgram/m3 i 6.400 milions si la taxa arriba a 20 microgram/m3. Dades aproximades El director de l'estudi, Nino Künzli, va destacar la dificultat de fer càlculs exactes, per la complicació que suposa tenir en compte tots els contaminants presents a l'aire. De fet, l'estudi només n'ha analitzat un d'ells, i caldria investigar l'efecte afegit dels altres elements presents a l'atmosfera i causats per la indústria, la producció energètica i, sobretot, pel transport. En aquest sentit, en la recerca no s'han considerat els efectes de les emissions de trànsit dens, que tenen riscos molt greus per la salut, i especialment quan hi circulen vehicles de motor dièsel. Per altra banda, Künzli va remarcar també que 'l'impacte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut només es pot calcular de manera aproximada' perquè hi intervenen altres factors com el tabaquisme i la dieta, però en qualsevol cas, 'els efectes perjudicials de la contaminació atmosfèrica existeixen fins i tot amb nivells molt baixos, i nohi ha cap evidència científica sobre un llindar mínim dins el qual la contaminació no tingui efectes nocius'. L'exemple de Dublín Per il·lustrar els beneficis sobre la salut i la reducció de la mortalitat de la millora de la qualitat de l'aire, Künzli va citar l'exemple de la ciutat de Dublín. La prohibició d'utilitzar carbó a la capital irlandesa, imposada l'any 1991, va comportar millores immediates en la contaminació atmosfèrica, que es va reduir prop d'un 30%. Paral·lelament, la mortalitat va disminur entre un 10 i un 15%. A més dels efectes immediats d'aquest tipus de mesures, cal tenir presents també els que es produeixen a llarg termini, com la reducció de les taxes de nous casos de càncer de pulmó, asma o malalties pulmonars cròniques. Mesures de la Generalitat El pla d'actuació per a l'àrea metropolitana de Barcelona, aprovat el juliol de 2007, preveu poder reduir la contaminació atmosfèrica i ajustar la qualitat de l'aire als estàndards de la Unió Europea l'any 2010. Maria Comellas, directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, va destacar el rigor d'aquest estudi, i la importància que pot tenir per ajudar els ciutadans a entendre la necessitat de les 73 mesures que inclou el pla, inclosa la controvertida limitació de velocitat a 80 km/h. 'La qualitat de l'aire és dolenta', va dir, ' i per això les mesures aprovades són imprescindibles per arribar als nivells de legislació europea'. No hi ha dades sobre com ni quan s'espera baixar fins als nivells recomanats per la Organització Mundial de la Salut.