Un estudi elaborat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB ha conclòs que l'espai periurbà de Barcelona podria dedicar 400 hectàrees a l'agricultura i que això estalviaria l'emissió anual de fins a 4.400 tones de CO2 a l'atmosfera.
Els investigadors del grup Sostenipra de l'ICTA han quantificat les àrees amb potencial per a la producció agrícola a la zona de la conurbació de Barcelona i han pres com a exemple la producció de tomàquets, que és el segon vegetal més consumit a la capital catalana.
El treball, que ha estat presentat a la International Conference on Multifunctional Agriculture and Urban, a Wageningen (Holanda), ha descobert que si s'aprofitessin 400 hectàrees de terreny, entre conreus abandonats i cobertes d'edificis urbans aprofitables, es podrien produir entre 2.700 i 10.000 tones de tomàquets.
Aquesta producció, segons els investigadors, implicaria un estalvi anual d'entre 32 i 120 gigajoules d'energia i entre 1.200 i 4.400 tones de diòxid de carboni (CO2).
L'estudi de la UAB ha analitzat el potencial de les 3.000 hectàrees del parc agrari del Baix Llobregat, que té un 58,7% de la seva superfície dedicada a cultius i un 16%, unes 530 hectàrees, de zones desertes, bona part de les quals tenen capacitat per a la producció agrícola.
Si se sumen les hectàrees aprofitables amb la implementació d'hivernacles en cobertes d'edificis en el parc logístic de la Zona Franca i de la pròpia ciutat, l'àrea potencial agrícola de l'entorn de Barcelona suma més de 400 hectàrees.
Els investigadors destaquen que l'aprofitament de les cobertes d'edificis per fer hivernacles és una experiència que ja s'ha dut a terme en ciutats com Nova York, Londres o Vancouver.
A més, assenyalen que únicament cultivant la zona no aprofitada del Delta de l'Ebre es podrien produir 4.600 tones de tomàquets en hivernacles.
Els científics, que han publicat al Journal of the Science of Food and Agriculture els beneficis ambientals que comporta la producció local, recorden que el transport i emmagatzematge de productes no locals generen grans despeses energètiques i emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Segons aquest estudi, mentre la venda a Barcelona d'un quilo de tomàquets cultivats a Almeria causa l'emissió de 704 grams de diòxid de carboni (CO2), la mateixa quantitat produïda a Barcelona només implicaria l'emissió de 263 grams.
Actualment, el 63% dels tomàquets que es consumeixen a Barcelona procedeixen d'Almeria. Si s'implementessin 20 hectàrees d'hivernacles, en l'escenari més conservador de l'estudi, es podria cobrir el 36% del consum de tomàquets de la ciutat, i amb un aprofitament de 75 hectàrees de sòl fins i tot es podria obtenir un 33% d'excedent de producció .
Per als investigadors, les barreres més importants per a l'ús agrícola de les zones abandonades són les econòmiques: l'especulació del terreny per la seva proximitat a la ciutat, l'elevat preu del sòl, la competència amb la producció exterior, i els escassos beneficis de la activitat.
La limitació de l'accés a l'aigua i la pèrdua d'agricultors que no segueixen d'una generació a una altra, són altres dels factors que incideixen en la pèrdua de sòl agrícola.
La UAB ha destacat que les conclusions de l'informe són "de gran importància" per a la millora ambiental general, no només de Barcelona, ja que les zones urbanes són les responsables del 80% del consum d'energia global, del 70% de generació de residus i del 60% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle.
