Recollida selectiva porta a porta: el millor sistema?

Sostenible.cat

04/06/2010 - 00:00

El municipi de Tiana va ser el primer que al 2000 va decidir implantar el sistema de recollida de residus Porta a Porta. Deu anys després més de 80 municipis, uns 300 mil ciutadans, han implantat aquest sistema i durant el 2010 arribarà a 100 municipis de tot Catalunya. Sota el títol ‘La recollida selectiva porta a porta: 1 repte, 10 anys, 100 municipis' Tiana ha acollit una jornada tècnica per fer una valoració dels resultats obtinguts des dels punts de vista ambiental, econòmic i de gestió, així com per plantejar els reptes de futur, entre els quals es troba l'expansió del porta a porta a municipis més grans.

Les dades demostren que amb el sistema de recollida porta a porta (PaP) s'aconsegueixen millors resultats de recollida selectiva, tant pel que fa a la quantitat (65%-85%) com a la qualitat (menys de 5% d'impropis). També permet acostar-se més a la jerarquia de gestió que marca la legislació actual (europea, espanyola i catalana): prevenció, reutilització i reciclatge. Cal recordar que aquest model prioritza l'aprofitament dels residus valoritzables de qualitat i redueix de forma important la quantitat de fracció resta destinada a abocadors o incineradores.

Amb aquest bons resultats sobre la taula, a la jornada, a la qual han assistir unes 110 persones, s'han repassat qüestions tècniques a partir de diverses experiències, com per exemple les d'Itàlia, país pioner on la recollida selectiva porta a porta arriba a una població superior a 18 milions d'habitants. També s'han comentat casos d'arreu de Catalunya (Artesa de Lleida, Miravet i Terres de l'Ebre, Sant Sadurni d'Anoia, la Mancomunitat la Plana, Argentona i l'Arboç) i de la resta de l‘Estat (Esporles, a Mallorca i Usurbil, al País Basc).  A Catalunya la població coberta pel sistema actualment és de 300.000 habitants

Principals conclusions

El debat sobre la implantació del PaP ha posat damunt la taula aspectes com l'excel·lent adequació del model als objectius marcats per la normativa; la incidència positiva sobre la consciència ciutadana a l'entorn dels residus a través de la coresponsabilització; i la qüestió dels costos. Aquests aspectes s'han desgranat en les següents conclusions:

  • La recollida PaP contribueix a la consecució dels objectius de prevenció de generació de residus municipals i permet assolir els objectius de reducció de residus biodegradables als dipòsits controlats fixats en la Directiva d'abocadors.
  • Obté uns resultats, en termes quantitatius i qualitatius, que en general superen amb escreix els objectius proposats al PROGREMIC, al PNIR i a la Directiva Marc de Residus.
  • Contribueix a la lluita contra el canvi climàtic i apropa la realitat dels residus als ciutadans, convertint-los en agents conscients i corresponsables de la correcta gestió dels residus.
  • El balanç econòmic de la recollida PaP és, en general, favorable respecte a altres sistemes de recollida.
  • L'augment dels costos de tractament finalista incentiva la implantació de la recollida PaP. Aquest és el debat sobre l'augment del cànon de dipòsit.

Reptes de futur
Malgrat els avenços i els reconeguts avantatges del PaP, el sistema encara no ha pogut estendre's a la major part del territori. El  President de l'Associació de municipis catalans per a la recollida selectiva porta a porta i Alcalde de Riudecanyes, Josep Maria Tost, ha dit que "s'ha fet molta feina amb pocs recursos i molta il·lusió, però encara en queda molta per fer". La directora de l'Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català, ha destacat que "la recollida porta a porta és un sistema clarament ampliable a molts altres municipis".

L'experiència italiana ha demostrat que el model és viable en localitats de més de 100.000 habitants. Per tant, un dels grans reptes de futur és la implantació a les  grans ciutats.  Per afavorir aquest impuls, i també per millorar la recollida selectiva, l'Agència de Residus de Catalunya i l'Associació de Municipis Porta a Porta han signat un protocol de col·laboració en el marc de la jornada.

La implantació ha de ser progressiva i per comptar amb garanties d'èxit cal obtenir el consens polític i desenvolupar la participació ciutadana amb campanyes de comunicació adients. Josep Maria Tost ha assenyalat que "anem encara uns 30 anys enrere respecte a les tendències europees". Igualment, ha proposat com un altre gran repte "fer que, a la propera legislatura del Parlament i en els ajuntaments després de les eleccions del 2011, el tema sigui àmpliament debatut i es reflexioni a fons sobre aspectes com la pujada del cànon de dipòsit als abocadors".

Provocar la reflexió
Tost ha reconegut, però, que si el tema es polititza en el mal sentit de la paraula pot fer que la gent es mostri refractària. Tanmateix confia en que "ben explicat, el sistema pot guanyar el favor de la ciutadania" i ha dit que calia apel·lar "a la intel·ligència de les persones" per difondre'l. Finalment, ha destacat que la crisi econòmica que estem vivint pot afavorir la reflexió sobre l'excés de residus i posar en evidència "que s'ha fet molta despesa els darrers anys en sistemes de recollida massa costosos."  Per la seva banda el regidor de Medi Ambient de Tiana, Joan Pau Hernàndez  ha subratllat que "entre els mecanismes per avançar en aquest terreny cal valorar el repte del pagament per generació". Aquest serà un altre element important en el debat dels propers anys.

Com a complement a la jornada, Tiana celebra el 5 de juny una Festa per commemorar el 10è aniversari de Recollida Selectiva Porta a Porta en aquest municipi.

Municipis: 

Relacionats

Notícia

Es tracta del depredador natural del pugó, que afecta diferents arbres i provoca caiguda de les fulles i la melassa, que deixa el terra brut i enganxifós.

Acte
14/11/2023 - 08:30
Tecnocampus Mataró. Avda. Ernest Lluch, 32
Notícia

La presentació de la Declaració Futur sense Tòxics, impulsada per Rezero i amb més de setanta adhesions de professionals dels àmbits de la recerca i de la salut, obté una àmplia repercussió mediàtica.

Butlletí