Recepta per salvar la terra: menys pernil i més renovables

Si la humanitat reduís el consum de carn i làctics un 9%, s'aconseguiria una reducció de la Petjada del 35%

Font: WWF

14/10/2010
WWF ha llançat aquest 14 d'octubre a escala mundial el seu "Informe Planeta Viu 2010", una avaluació bianual que analitza la situació de la biodiversitat global i mesura la demanda de la població sobre els recursos naturals de la Terra. Les principals conclusions de la vuitena edició d'aquest exhaustiu estudi són que la salut dels ecosistemes ha disminuït un 30 per cent i que l'empremta ecològica s'ha duplicat des dels anys 60. L'organització insisteix que és imprescindible unir esforços de manera urgent per canviar el model energètic actual i la dieta si volem deixar de viure més enllà dels límits de la Terra.
El 2007 utilitzàrem l'equivalent a 1,5 planetes per sostenir les nostres activitats.
La primera conclusió de l'Informe Planeta Viu és que la tendència de pèrdua de riquesa natural dels últims 40 anys es manté constant. De fet, l'Índex Planeta Viu (IPV) global, un indicador de les tendències de gairebé 8.000 poblacions de vertebrats de més de 2.500 espècies, ha disminuït un 30% entre 1970 i 2007. D'altra banda, la petjada ecològica global, que mesura la demanda de la humanitat sobre els recursos naturals, ha augmentat més del doble entre 1961 i 2007. Així mateix, el consum mundial de recursos ha superat tant la capacitat regenerativa de la Terra (biocapacitat), que es necessiten 1,5 anys per regenerar els recursos utilitzats només en l'any 2007. Dit d'una altra manera, la població mundial va utilitzar l'equivalent a 1,5 planetes el 2007 per sostenir les seves activitats.

Resulta dramàtic el descens del IPV a les zones tropicals (60%), apreciant també un descens global dels IPV d'hàbitats terrestres (25%), marins (24%) i d'aigua dolça (35%). A escala biogeogràfica destaca el descens d'un 66% de l'IPV per a la regió Indo-Pacífica. Això es deu, sobretot, al ràpid desenvolupament agrícola, industrial i urbà que ha produït en els darrers anys la destrucció i fragmentació de sistemes fluvials, aiguamolls i boscos en aquesta regió del planeta.

La humanitat necessitaria 2 planetes el 2030 i gairebé 3 el 2050 per satisfer les seves demandes
De forma paral.lela al descens global del IPV, s'ha produït un augment espectacular de la demanda de recursos naturals: la petjada ecològica global ha augmentat més d'un 50% des de 1966, especialment a causa de la petjada del carboni, que ha augmentat 11 vegades des de 1961. La petjada ecològica és l'àrea requerida per la gent per proporcionar els recursos que utilitza, per a infraestructures i per absorbir el CO2 emès.

Si es continua amb l'actual gestió tradicional, la humanitat necessitaria 2 planetes el 2030 i gairebé 3 el 2050 per satisfer les seves demandes. Emirats Àrabs Units, Qatar, Dinamarca, Bèlgica i els Estats Units són els països amb major Petjada Ecològica del món. En el cas d'Espanya, el 19 º país que més pressiona sobre la biodiversitat. En relació a la població espanyola necessitaria a dia d'avui 3,5 Espanyes per satisfer demandes de recursos i per absorbir el CO2 emès.
Una tassa de cafè, 200 litres de "aigua virtual"

La demanda de recursos hídrics de la humanitat es mesura a través de la Petjada hídrica, i l'Índia el país que més consumeix, seguit de la Xina, Estats Units, Brasil i Indonèsia. Espanya se situa en el lloc 25. L'informe de WWF destaca la preocupant situació d'estrès hídric de molts països, de moderat a greu en 45 d'ells, situació que empitjorarà amb l'augment de població i els efectes del canvi climàtic. De la mateixa manera, l'informe destaca l'important volum d'aigua "contingut" en béns i productes agrícoles, el que s'anomena "aigua virtual". A tall d'exemple, la petjada hídrica d'un cafè amb llet i sucre, servit en tassa sol ús, és de 200 litres d'aigua. Després d'ells hi ha el cultiu, la transformació, el transport i l'elaboració dels diferents productes.

Països rics, una empremta cinc vegades més gran
La vuitena edició de l'Informe Planeta Viu fa especial èmfasi en la relació entre petjada ecològica i ingressos econòmics. Les conclusions, no per previsibles, deixen de ser descoratjadores. Els països amb majors ingressos tenen una Petjada tres vegades més gran que els països d'ingressos mitjans, i cinc vegades més gran que els de baixos ingressos. I, a més, l'impacte de la degradació ambiental i la pèrdua de biodiversitat i serveis ecosistèmics (beneficis que s'obtenen de la biodiversitat) es deixa notar en la població més pobra i vulnerable. També, per primera vegada, l'Informe analitza en detall dos dels serveis ecosistèmics més importants: l'emmagatzematge terrestre de carboni, una eina natural per prevenir el canvi climàtic, i l'abastament d'aigua dolça.

Dos reptes prioritaris: L'energia i l'alimentació
No obstant això, l'actual crisi econòmica ofereix una oportunitat única per reavaluar el model de desenvolupament i iniciar la ruta cap a la sostenibilitat. WWF creu que això és possible i, per això, ha identificat dos reptes prioritaris: energia i alimentació. Un escenari alternatiu al de la gestió tradicional és disminuir al màxim la petjada del carboni fins a aconseguir un fort impuls de les energies renovables. També es recomana disminuir el consum de carn i productes lactis. Si la humanitat reduís el consum d'aquests productes tan sols en un 9%, s'aconseguiria una reducció de la Petjada del 35%.

WWF demana als governs i institucions:
1. Anar més enllà del PNB i mesurar el desenvolupament a través d'indicadors com el IPV i la petjada ecològica.
2. Millorar la inversió en el capital natural per augmentar la capacitat del planeta de regenerar recursos (creant àrees protegides o lluitant contra la desforestació).
3. Centrar els esforços futurs en canvis en els models d'energia i alimentació (eficiència, renovables i canvi de dieta)
4. Repartir la terra disponible entre la producció de recursos i la conservació de la biodiversitat.
5. Distribuir els recursos limitats i l'energia, l'aigua i els aliments de forma equitativa entre les nacions i els ciutadans.
6. Lideratge per part dels governs i institucions en la conservació i ús sostenible de la biodiversitat.
En aquest sentit, Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF Espanya, subratlla: "Satisfer les necessitats d'una població humana creixent serà només possible mitjançant un canvi decidit en les nostres economies, promovent un planeta renovable i transformant les pautes de consum. Hem d'innovar i trobar noves formes de desenvolupament que incloguin l'imperatiu de conservar la biodiversitat per a viure en els límits del nostre planeta i apreciar el valor real dels béns i serveis que proporciona ".

També Angel Gurría, secretari general de l'OCDE, (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) ha volgut recordar: "La protecció de la biodiversitat i els ecosistemes ha de ser una prioritat en la nostra recerca per construir una economia mundial més forta, segura i neta".

Podeu descarregar-vos l'informe aquí 

Relacionats

Butlletí