Ramon Folch a la inauguració de l'Arquiset: 'Les alegries basades en l'energia gratuïta s'acaben'

19/10/2007 - 00:00
La conferència de Ramon Folch -director general d'ERF i president del Consell Social de la UPC- a l'acte inaugural de l'Arquiset (més informació, en aquesta notícia de Sostenible), ahir al vespre va tenir un clar to d'advertiment: 'les alegries del segle XX, basades en l'energia gratuïta, s'estan acabant', va subratllar. Amb constants referències a la trajectòria professional i a la reivindicació de projectes duts a terme en els darrers 30 anys, la ponència va mirar de definir el que ha significat el segle XX, tot apuntant com serà el XXI. Per a Folch, el segle XX passarà a la història com un segle 'anòmal', on la disponibilitat d'energia quasi a cost zero ha permès una sèrie 'd'alegries' que aviat seran 'insostenibles', ecològicament i econòmica. Aquí es va referir a l'anunci d'un barril de petroli a 100 dòlars, realitzat aquesta setmana per Antoni Brufau, president de Repsol, i que el mateix Folch ja havia previst dècades enrere, provocant aleshores moltes riallades -'com és que la gent que s'ha equivocat tant, té encara tanta credibilitat?'- va preguntar-se. 'Però és que el barril de petroli acabarà costant dos o tres-cents dòlars -va continuar Folch-, se n'estratificarà la demanda, amb preferència per a la indústria petroleoquímica i la mobilitat, i s'expulsarà del mercat allò que no sigui imprescindible'. Com per exemple l'actual manera d'entendre els sistemes de calefacció i refrigeració. I si la capacitat de cobrir totes les nostres necessitats mitjançant 'la potència dels artificis' s'està acabant, l'arquitectura ha de recuperar la 'saviesa empírica acumulada' al llarg dels darrers 3.000 anys. 'Ha de reprendre la via de la que va descarrilar a finals del segle XIX', va afirmar, i rescatar sistemes passius imaginatius com la ventilació creuada, la inèrcia tèrmica o l'orientació cardinal correcta. Però no es tracta d'un retorn al passat -'a una arquitectura de canya i cordill'-, sinó de continuar avançant a partir del que ja sabíem fer, 'posar els artificis al servei de la imaginació, en lloc de pròtesis per suplir-ne la manca', en les seves paraules. I va exemplificar aquest raonament amb els criteris de projectació, als qual ha contribuït ERF, de la seu de la Fundació Catalana de l'Esplai, edifici de Carles Ferrater on la informàtica i les noves tecnologies s'han unit a aquesta 'saviesa empírica' per aconseguir els millors resultats. I tot això en un edifici 'normalíssim', que és 'com han de ser la majoria d'edificis', ja que 'tractar de corregir l'anormalitat amb gadgets energètics o hídrics és absurd i encara més insostenible'. L'arquitectura -que va definir com 'un cas especial de l'ecologia, perquè és 'l'art i la destresa de crear ambients per als humans'- s'ha d'inspirar en la vida -no imitar-la- per a la construcció d'hàbitats el més eficients possibles amb el mínim esforç necessari. 'La pell de l'edifici, la façana, és una membrana semipermeable que crea diferencials acústics, tèrmics i hídrics, i també intimitats' -va recuperar d'alguns dels seus textos- 'tal com ho són les membranes cel·lulars'. Si, a més, aquesta façana té 'un valor artístic afegit', doncs millor, però mai a costa de suplantar la seva 'raó de ser bàsica'. L'arquitecte esdevé, llavors, 'un constructor de membranes ecosocials', un dissenyador d'artificis que no són, si no 'artefactes naturals de l'espècie humana'. Cal perseguir una certa 'economia de mitjans' i tenir 'capacitat d'aprendre dels errors', tal com fa la natura des de sempre. Aquí, Folch va recolzar-se en Ian McHarg i Antoni Gaudí, que miraven de resoldre els problemes tal i com ho fa la natura. 'El segle XX ha estat una aventura fantàstica -va concloure- però ha comptat amb una cornucòpia de recursos que han esmussat la imaginació i exaltat la fantasia'. Per això va voler deixar un missatge optimista i va dibuixar un segle XXI 'fascinant', amb una arquitecturaque té el repte de fer la seva pròpia 'revolució industrial', pendent des del segle XIX, i adaptar-se a una nova situació -en realitat la situació normal al llarg de tota la història de la humanitat- d'energia limitada i valuosa.

Relacionats

Butlletí