Purins, nanopartícules i pesticides afecten la qualitat de l'aigua de Catalunya

L'últim número de la revista científica Journal of Hydrology recull diversos estudis sobre la contaminació de l'aigua de Catalunya, i ha comptat amb la participació com a editors convidats de Damià Barceló i Sergi Sabater, director i subdirector de Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA).

En concret destaquen tres articles que analitzen la presència d'antibiòtics a partir dels purins dels porcs, la presència de nanopartícules i l'efecte dels pesticides sobre la biota del riu Llobregat.

Antibiòtics veterinaris a les aigües subterrànies
L'anàlisi de les aigües subterrànies a la Plana de Vic i a la comarca de la Selva ha detectat la presència de diversos antibiòtics d'origen veterinari, que suposen un indicador de contaminació provinent dels purins dels porcs que s'escampen sobre el terreny. Tot i que s'ha limitat l'ús d'aquests medicaments en la cabana porcina (que a Catalunya és molt nombrosa, amb uns deu milions d'exemplars), pràcticament tots els pinsos continuen tenint traces d'antibiòtics per evitar que els animals emmalalteixin i aconseguir que creixin més bé. Les restes queden als fems, i des d'on es llencen arriben a l'interior dels aqüífers. 

A la Plana de Vic els nivells detectats han arribat a sobrepassar els 1000 ng/l (nanograms per litre), mentre que a la Selva no han arribat als 200 ng/l en la majoria dels casos. Es corresponen amb els nivells de nitrats -també en bona part provinents dels purins- detectats a les dues zones: a Vic es sobrepassen els 250 mil·ligrams per litre i a la Selva no es superen els 50 marcats com a límit per la legislació vigent. I les previsions és que els antibiòtics estiguin presents també a d'altres zones de producció ramadera.

Al contrari del que ocorre amb els nitrats, per ara la presència d'antibiòtics a l'aigua no està legislada. Actualment aquestes aigües no arriben a la xarxa d'abastament, però el perill radica en beure-la directament de pous o fonts sense tractar. L'efecte sobre la salut de les persones podria ser la creació de resistències a aquestes famílies d'antibiòtics i l'aparició de problemes digestius, especialment en nadons i gent gran.

Nanopartícules en aigües residuals
Els ful·lerens són un tipus de nanopartícules amb una estructura de més de 60 àtoms de carboni que es formen en processos de combustió a elevades temperatures i que perduren a l'aigua i als sediments. Fins ara s'han realitzat pocs estudis sobre els seus efectes ambientals i sobre la salut humana, però l'Agència Americana del Medi Ambient l'ha inclosa en el llistat de contaminants emergents. Ara, per primera vegada a Europa, s'ha analitzat la seva presència a les aigües residuals de sortida de les principals depuradores de Catalunya, i s'han trobat en la meitat de les mostres, amb nivells més elevats en les àrees properes a zones industrials i de l'aeroport del Prat (se'n generen per les altes temperatures dels pneumàtics en aterrar i frenar).

L'estudi ha mostrat, a més, que concentracions de 500 ng/l afecten l'esquelet d'organismes com la Daphina. Tot i que els ful·leners no estan legislats ara com ara ni a Europa ni als Estats Units, els científics creuen que si s'acumulen evidències dels seus efectes ambientals, s'acabarà per limitar-hi la presència.

Els herbicides afecten les algues del Llobregat
El tercer estudi presentat ha analitzat els efectes dels herbicides que arriben a la part baixa del riu Llobregat. La conclusió és que, si gairebé no s'han trobat influències sobre els invertebrats, sí que afecten algunes de les algues del riu, que veuen inhibida la capacitat de fotosíntesi. Aquest factor s'afegeix a totes les pressions que ja pateix aquest ecosistema, en un riu amb episodis de riuades i sequeres. En altres cursos fluvials amb més quantitat d'aigua, la proporció d'herbicides és més baixa i, per tant, tenen menys efectes sobre les algues.

La solució, en tots tres casos, passaria en primer lloc per la prevenció. En el cas dels purins, per exemple, amb una gestió més adequada d'on s'aboquen, evitant les àrees properes als aqüífers. Els científics Damià Barceló i Sergi Sabater han remarcat també la importància d'una major acció conjunta dels departaments de medi ambient i d'agricultura per tal d'aconseguir l'equilibri entre pagesos i ramaders i els criteris ambientals que garanteixin la qualitat de l'aigua de Catalunya.

Podeu trobar més informació i els articles complets aquí

Autor de la imatge de portada: David Gaya