L'adaptació al canvi climàtic és la clau del problema i la dimensió local és privilegiada respecte a les accions que cal engegar. Aquesta és una de les idees més rellevants del primer debat : Canvi climàtic, model energètic i economia solar. Després de Copenhagen, on som?, on s'ha trobat en un diàleg Hervé Le Treut, climatòleg i director de l'Institut Pierre-Simon-Laplace, coautor del IV Informe del GIEC i Helène Pelosse, ex-directora general de l'Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA).
Però els temes, oferts pel conductor del debat, el periodista Santi Vilanova, han estat diversos i han donat l'oportunitat de reflexionar sobre la passada Cimera de Copenhague, el paper local en l'adaptació al canvi climàtic o els principals reptes de futur respecte als acords internacionals, entre altres.
‘No es pot banalitzar l'energia nuclear'
La catàstrofe nuclear de Fukushima, també en aquesta ocasió, ha estat present en les intervencions. Helène Pelosse ha destacar que ve d'un país, França, molt nuclearitzar, però que ‘Fukushima ens ha de servir per dir que mai més ha de passar això. Hem de ser solidaris'. En aquest sentit, Le Treut, ha volgut deixar clar que la nuclear no té tanta rellevància en la lluita contra el canvi climàtic però que en tot cas s'ha de ser prudent i acceptar que no hi ha solucions fàcils.
La incertesa i la injustícia, pedres per als acords futurs
Respecte a que podem esperar de la propera Cimera de Durban, a Sudàfrica, Le Treut, ha volgut subratllar que hi ha dimensions del problema del canvi climàtic que dificulten els acords internacionals. En primer lloc la dificultat de saber què, on i quan passarà, és a dir la pròpia naturalesa del canvi climàtic fa difícil entendre avui les conseqüències del futur i intentar imaginar que passarà a partir del que veiem per preveure.
En segon lloc hi ha un la dificultat de manca de solidaritat i de transferència del problema. ‘La gent es desigual davant del clima i l'acces als recursos energètics. Fa temps que els països rics estem emetent gasos i ara es volen incorporar els emergents. Això és un problema d'ordre geopolític molt complex i ningú té una solució fàcil'. Ara bé, subratlla Le Treut ‘Nosaltres tenim una responsabilitat'.
‘L'adaptació s'ha de concebre a nivell local'
Le Treut també ha destacat la necessitat de ‘recuperar la consciència del risc per poder-nos adaptar al canvi climàtic' i de separar el debat científic del canvi climàtic del debat polític.
Pel que fa a l'adaptació insisteix que ‘s'ha de concebre a nivell regional, local, i que s'ha de compartir informació. L'adaptació al canvi és la clau del problema i la dimensió local és privilegiada respecte a les accions que cal engegar.
Copenhague va significar un canvi de cicle
Helène Pelosse ha volgut destacar que tot i que es parla de Copenhague com un fracàs, va ser la primera vegada que en una conferència relativa al clima van acudir ministres d'agricultura, d'industria, educació... Això signifiva que ‘estem al final d'un model que cal canviar, ja no és un tema del ministre de medi ambient, l'idealista, sinó de tothom. Pel que al lideratge de la UE, ha destacar que va costar però que la ‘UE va ser líder en acords en tema energètic i va poder elaborar normes en molts camps diferents'
‘ Les renovables han de ser una indústria no un casino'
Respecte al tall a les subvencions a energies renovables, Pelosse ha volgut deixar clar que ‘potser no hem calibrat bé les subvencions, perquè és complicat saber fer-ho bé ja que és una industria nova. I això ha de ser una indústria, no un casino'.
En aquest sentit ha admès que potser s'han subvencionat massa, però que cal garantir un preu a llarg termini, i, per tant, és fonamental, un diàleg entre empresaris i govern. Les subvencions han de donar visibilitat a llarg termini i els empresaris han d'assumir una responsabilitat. En tot cas, ha subratllat ‘el pitjor sens dubte és parar les subvencions de cop'.
‘Cal pensar fórmules alternatives al mercat de drets d'emissió ‘
‘Com tots els mercats, el dels drets d'emissió, - fórmula proposada per EUA i acceptada per UE a Kyoto- té especulació. Per tant correm el perill que passe el mateix que al mercat financer. Cal aturar, i tornar a la casella de sortida.' Amb aquesta contundència s'ha expressat Helène Pelosse, qui ha insistit que aquesta és una solució antiga, del temps del mercat, i hem de substituir aquella ideologia per la que s'està creant ara als centres intel·lectuals, i evitar que la gent es puga fer rica amb aquesta eina.
‘No puc imaginar un món sense democràcia'
Defensar la democràcia i assumir un paper rellevant de les dones aquestes han estat les idees que han culminat el debat entre Pelosse i Le Treut. Helène ha volgut reivindicar un discurs cada dia més present, que és la vinculació especial, per la seva biologia, de les dones amb la natura, que dirigeix el seu cicle vital, i la capacitat per adaptar-se als temps que aquesta marca. ‘Tenim molt a fer en aquest àmbit', ha dit, convidant les dones a prendre més partit en aquesta tasca de canvi de model.
D'altra banda Le Treut ha volgut advertir que ‘el món que ve serà un món on haurem de compartir recursos energètic, materials... amb grans tensions. Però no podem sacrificar la democràcia que hem aconseguit crear i construir com a espai de debat, llibertat i apertura al món'. ‘Aquest és el repte', i ha insistit ‘No puc imaginar el futur sense això'.
