[PARCS I TERRITORI 6] Parc Natural del Cap de Creus

[ pàgina d'inici de la sèrie ]

Victòria Riera, és la directora del Parc Natural del Cap de Creus des de la seva creació. Biòloga. Abans havia estat a la Direcció General de Pesca Marítima en l'àmbit dels cultius marins. Havia estat tres anys com a responsables de la Reserva Marina de les Illes Medes.

Com valora l'estat actual del Parc? - Podem fer-ne una fotografia inicial: la zona és molt interessant des del punt de vista dels seus valors geològics, naturals, paisatgístics i d'arquitectura popular. Hi ha una orografia molt determinada amb cales, racons, el que també condiciona molt la vegetació. Una preocupació important han estat els incendis. En vam patir a l'any 2000 i al 2001 i ara mirem d'estar al màxim de pendents possible. Això ens ha fet treballar molt els usos del sòl i ens ha fet recuperar vinya, olivera... volem més mosaic de territori. Paral·lelament estem treballant en qüestions de fauna, vegetació. Tenim dues reserves integrals i una marina. Pel que fa a l'activitat econòmica s'ha anat passant molt al sector terciari, serveis. Quines directrius se segueixen per gestionar el Parc? - Tenim un equip de gestió i un programa d'actuacions que els avalua la Junta rectora, que és on hi ha les diferents administracions. També es compta amb un Comissió permanent i un consell de cooperació. Cal afegir que les decisions es limiten, evidentment, segons el pressupost. Qui són l'equip de gestió? El personal tècnic del Parc que treballa pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. - Hi ha la Junta rectora (hi ha representat els ajuntaments i altres administracions. És molt nombrosa: es reuneix una o dues vegades a l'any), la comissió permanent (són una petita representació, es reuneix un cop al trimestre i permet un treball més fluid), el consell de cooperació (hi ha representat els sectors socials: des de pescadors, universitats, ecologistes o caçadors... S'ha de reunir com a mínim una vegada l'any. Tot i que es fan reunions específiques amb cada col·lectiu). Hi ha també un programa d'actuacions anual i un pressupost. Això es presenta a la Junta rectora perquè ho aprovi. Quina és la seva manera de gestionar el parc? - La finalitat última és la preservació del medi però jo sempre dic que amb un parc natural s'ha de compaginar els usos que ja hi havia. Sempre s'ha de mirar de consensuar el màxim les activitats que vulguis fer amb la gent que hi viu. Encara que els nuclis urbans del municipi quedin fora, la gent hi viu i hi fa activitats. Protegir no és sinònim de prohibir, és sinònim de regular. En què més centre el parc els seus esforços? - Volem promocionar les activitats tradicionals encara que mai serà el mateix, les societat ha anat canviant molt. Fem educació ambiental, per intentar donar a conèixer aquests valors. Ens interessa que la gent vegi quin és el patrimoni que tenim a les nostres mans. No volem prendre el contacte amb la població. Si s'ho estimen ho podran preservar. Per últim, també és important per nosaltres ordenar el turisme. Quina responsabilitat té l'administració de la qual depèn i quina la pròpia direcció? - Compartim la responsabilitat amb la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient. Tots els parcs intentem d'unificar criteris: que la senyalització, per exemple, sigui la mateixa. Durant un temps cada parc feia de la seva manera i ara volem donar una imatge corporativa. També treballem cada vegada més coordinadament amb els serveis centrals. Tot i així hi ha temes que, per la distància, hem de resoldre aquí. Estan a punt d'aprovar un pla especial... - Si, és una bona eina de gestió per als propers anys, que ajudarà a la regulació de les diferents actuacions que hi tenen lloc. Com s'elabora aquest pla especial? - El pla especial s'elabora des del Servei de planificació de la Direcció General de Medi Natural. Hi ha uns estudis previs que tracten tota la visió socioeconòmica. Un cop es disposa dels estudis previs, els quals formen part dels annexos informatius, es redacta la part de normes. Això ha suposat que hi hagi una tramitació inicial i una provisional abans de la definitiva. S'hi poden presentar al'legacions després un període de informació pública. Ens hi vam posar a treballar al 2000 i esperem que al 2006 s'aprovi definidament. És una eina de treball molt important. Hi ha molta gent que ens demana fer activitats, fer conreus..., i s'ha de tenir unes normes bàsiques. Tot això ajuda al gestor a tenir uns objectius i un criteri comú. Aquests plans especials gaudeixen d'un vigència indefinida però a la pràctica són de 8-10 anys. També hi ha els plans rectors d'ús i gestió que són revisables, i amb els que, actualment, estem treballant l'activitat marina. Hi ha diàleg entre planificadors i gestors? - Tots estem en el mateixa casa. Hi ha contacte molt directe. Ens veiem força. Ha tingut el Parc algun paper en els processos d'elaboració o revisió dels plans urbanístics dels municipis de la zona? - Nosaltres hem d'informar dels POUMS dels ajuntaments dels municipis del Parc. Els informes nostres són vinculants a l'àmbit protegit, al que limita al parc. Té el parc algun paper en la redacció dels plans territorials que impulsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques? - No. Això ho porten des del Servei de Planificació de la Direcció General de Medi Natural. Si ens afecten si que llavors hi intervenim. Li preocupa la connexió del parc amb el seu voltant? - Això és un tema que s'ha de treballar més... Solen ser temes que tenen a veure amb el plantejament urbanístic. Hi ha treball conjunt amb els altres Parcs Naturals catalans? - Amb Aiguamolls i Albera estem fent unes sortides de primavera i de tardor gratuïtes que tenen un èxit absolut. Surt el tríptic i la gent ja s'apunta! Tenen molt èxit, sobretot per donar a conèixer el patrimoni. És fàcil combinar la defensa dels valors naturals amb els valors culturals i l'activitat humana? - És curiós, però amb la gent del territori és fàcil. Ara bé, amb la gent que ve de fora, a l'agost sobretot, és més difícil. S'intenta treballar en aquest sentit.. encara que ens trobem amb gent per tot. Tot i que val a dir, que el cap de Creus és un dels pocs espais on el litoral es manté encara una mica verge! Què li sembla la Xarxa Natura 2000? - D'entrada molt bé. Tot el que pugui ser protecció i servei jurídic a nivell europeu ens interessa, sobretot pel fet de poder tenir paràmetres superiors. La gent es pensa que implicarà molta prohibició i no vol dir així. L'altra cosa és si hi haurà finançament per aplicar-ho. Com creu que podria millorar la gestió del Parc? - Una de les coses que tenim més mancança i reivindiquem més és la vigilància. De moment tenim Agents Rurals, però han de fer actuacions per tota la comarca. Jo reivindico vigilants propis pel parc. Per nosaltres, la vigilància, no cal que sigui tant sancionadora com que hi hagi presència, és important comptar amb una vigilància continuada, amb persones a qui poder-se adreçar. També ens preocupa que per desenvolupar la gestió a la part marina ens cal més gent que pugui treballar-hi, però en el moment actual sembla difícil poder disposar de més personal.