Núria Buenaventura, presidenta de la Xarxa, demana un pacte estatal per a la sostenibilitat

"És necessari un pacte estatal per a la sostenibilitat que impliqui no només les institucions sinó la societat civil i econòmica". "Amb aquest pacte, s'haurien d'establir les principals línies estratègiques i d'acció per a plantar cara als principals reptes que afrontem en el planeta, des de la perspectiva de la institució més pròxima al ciutadà". La presidenta delegada del Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Núria Buenaventura, va fer aquestes rotundes demandes, aprofitant la seva participació en la taula de debat sobre el Model de Ciutat, una de les activitats destacades de la primera jornada de la Trobada Local del Congreso Nacional de Medio Ambiente. Buenaventura va argumentar que "és necessari fer altre pas". "És normal, en fòrums com aquest, comprovar com tots estem d'acord... i si això és així, què és el que passa?", es va preguntar. La diputada, i també presidenta de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va reivindicar la tradició de treball en xarxa de Catalunya i va subratllar la importància dels indicadors. 'Com sabrem si saber si anem en el bon camí?'. La intervenció de Buenaventura es va produir en el marc del debat sobre el model de ciutat, introduït per l'arquitecte urbanista, Fernando Prats, d'Arquitectes Urbanistes Enginyers Associats. Prats va denunciar el nivell de construcció actual -'construïm més que França, Alemanya i Anglaterra junts', va exemplificar-. Va lamentar que el model econòmic es presenta, falsament, com a intocable. 'Són els ciutadans els que impedeixen als polítics la presa de decisions? Sí, si estan desinformats, no si tenen els elements bàsics per a teixir un discurs crític'. Segons Prats, per al ciutadà cada vegada és més evident que el creixement immobiliari té clars problemes sobre el medi. Prats va argumentar que les ciutats són claus per a la sostenibilitat, i no només pel fet que concentren un percentatge majoritari de la població mundial, o que siguin responsables de l'ús i malversació de recursos finits. 'Hi ha dues raons més, que sovint no es contemplen de forma suficient: les ciutats generen valors i cultura de transformació, i es regeixen per governs descentralitzats, pròxims al ciutadà'. Prats va assenyalar que fa falta una acció legislativa per a abordar un tema clau: els metres quadrats compromesos pel planejament impliquen poden triplicar el creixement. 'Hem de començar a parlar de límits'. El secretari general d'Habitatge del Ministeri d'Habitatge, Javier Ramos Guallart, va introduir alguns aspectes nous de la nova llei del Sòl i va apuntar algunes dades de gran interès. En els últims 10 anys les ciutats espanyoles han crescut el 25% del que ho han fet tota la història.