27/07/2006 - 00:00
Una enquesta (un resum de la qual és accessible aquí) a més de 4.000 persones de l'estat espanyol, encarregada per la Fundación BBVA assenyala que el medi és l'àrea per la qual els ciutadans afirmen sentir-se més interessats (6,4 en una escala de 0 a 10), seguit a escassa distància pels temes de medicina (6,2). Els valors ecològics han desplaçat una visió de la naturalesa com a simple objecte d'ús per al benefici del ser humà, segons aquestes dades. La mostra subratlla que existeix un gran consens entorn de la idea que l'equilibri de la naturalesa és molt delicat i fàcilment alterable per les activitats dels éssers humans (7.1 en una escala de 0 a 10).
Tanmateix, respecte a la profunditat de la consciència ambiental, els resultats de l'estudi mostren que existeix una diferència important entre aquesta consciència i la conducta ecològica dels individus. De moment, es pot llegir en les conclusions de l'estudi, 'l'ecologisme de la societat espanyola es mou en un pla declaratiu i no es plasma amb claredat en accions i disposicions concretes'.
'Malgrat opinar que la millora del medi depèn principalment que canviem la nostra manera i estil de vida i no merament de l'avanç científic, els espanyols no semblen estar encara amatents o preparats per a realitzar aquests canvis: l'extensió de pràctiques ecologistes que requereixen cert esforç i no reporten beneficis immediats per a l'individu és encara limitada.'
Els ciutadans de l'estat es mostren sensibilitzats cap a problemes ambientals tant locals com globals: la contaminació de rius i costes (8,6 en una escala de 0 a 10), els incendis forestals (8,6), l'escassesa d'aigua (8,5) i el canvi climàtic (8.4) s'identifiquen com alguns dels principals problemes per al medi ambient.
No obstant això, respecte a l'escalfament global, 1 de cada 2 espanyols no ha sentit a parlar del Protocol de Kyoto. La majoria està molt d'acord amb la idea que la diversitat de plantes i animals és part fonamental de la riquesa d'un país (8,2 en una escala de 0 a 10) i responsabilitzen a l'activitat humana de l'extinció de les espècies.
A qui toca què?
En un context en el qual els valors ecològics no han cristal·litzat encara en pràctiques i comportaments individuals actius, els ciutadans esperen que els poders públics ocupin un lloc central en la cura i protecció del medi, conclou l'estudi. 'El desafiament pertoca sobretot al Govern central, vist encara com responsable principal de la resolució dels problemes mediambientals. Des d'aquesta perspectiva, els ciutadans demanden que el Govern assumeixi un paper actiu tant a l'hora d'engegar iniciatives conservacionistes com a l'imposar regulacions més estrictes que obliguin a empreses i individus a observar un comportament respectuós amb la naturalesa o castigar a qui les incompleixin'.
Els ciutadans rebutgen de manera rotunda aquelles mesures de protecció ambiental basades en mecanismes fiscals (impostos) i de preus, que tindrien un impacte immediat en la seva economia. El rebuig és relativament menor quan es tracta de regulacions de tipus restrictiu que limitin l'ús i consum de determinats objectes com el cotxe o béns naturals com l'aigua.
Hi ha una relació significativa entre el nivell d'estudis dels entrevistats i la pràctica de comportaments afins al medi, fet que, segons els promotors de l'estudi, 'suggereix que la informació i educació mediambiental podrien jugar un paper destacat de cara a promoure el compromís amb conductes ecològiques'.
