Només el 11% de l'aigua dels rius de l'Estat té una qualitat acceptable, segons Greenpeace

Greenpeace ha denunciat en l'informe 'Aigua: La qualitat de les aigües a Espanya. Un estudi per conques', que l'estat de les masses d'aigua superficials i subterrànies és molt deficient. De fet, segons informa l'entitat ecologista, en els estudis remesos per les conques al Ministeri de Medi ambient, els propis organismes oficials reconeixen que només el 11% de les aigües superficials i el 16% de les subterrànies estan en aquest moment en condicions de complir en 2015 els objectius que marca la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), la llei europea que regeix la política d'aigües des del 2004 i que haurà de complir-se en la seva totalitat abans del 2015.
L'estudi 'Aigua' de Greenpeace, en el moment d'entrada en vigor de la DMA, és el primer que analitza totes les dades oficials existents sobre la totalitat de les aigües continentals espanyoles (rius, aqüífers, llacs, aiguamolls, estuaris, rieres...) des de la perspectiva de la qualitat, un terme que inclou la contaminació (grau de toxicitat dels diferents abocaments), l'estat ecològic de les aigües superficials (la bona salut de l'ecosistema i la seva capacitat de regeneració) i l'estat químic de les subterrànies.
I amb aquesta anàlisi els resultats no són bons. Només el 11% de les aigües superficials té qualitat suficient per a mantenir el seu poder de autodepuració i els ecosistemes que depenen d'ella. I en el cas de les subterrànies, només el 16% manté les qualitats químiques suficients perquè es puguin utilitzar en proveïment i reg.
Respecte a les causes s'indica que els abocaments industrials i urbans són els principals causants de la pèrdua de qualitat del mitjà hídric; a més, bona part dels aqüífers (els dipòsits naturals d'aigua) estan afectats per contaminació difusa procedent de les males pràctiques agrícoles i ramaderes. Les infraestructures hidràuliques també suposen un minvament important en la qualitat de l'aigua, ja que la meitat de les aigües embassades presenten problemes de eutrofizació (contaminació per nitrogen i/o fòsfor). A més a més, els embassaments provoquen també que no es respecti el cabal ecològic mínim aigües baix.
L'informe 'Aigua' conclou que l'aigua a Espanya està servint com element catalitzador de l'especulació econòmica (agricultura intensiva, urbanisme i turisme). I la política d'aigües està al 'servei d'un model de desenvolupament insostenible que conduirà a mitjà termini a l'esgotament dels recursos'. Per tant és necessari canviar la visió que l'Administració i la ciutadania tenen de l'aigua. Més encara quan fenòmens com el canvi climàtic preveuen una disminució significativa en els recursos hídrics de la Península Ibèrica. La cada vegada major demanda de recursos (regadius, creixement demogràfic, segones residències, complexos turístics, camps de golf...) ha provocat que rius tan importants com el Xúquer o el Segura no duguin cabal diversos quilòmetres abans de la seva desembocadura en el Mediterrani (fins i tot en alguns trams alts dels mateixos).
Per tant, en aquest sentit l'Estat Espanyol haurà de lluitar contra la contaminació en les seves conques, no només per complir amb una Directiva que tracta de recuperar la qualitat de les aigües continentals sinó, i sobre tot per garantir l'aigua a les generacions futures.
Podeu accedir a l'informe complert aquí.