Més de 85 municipis catalans celebren el Dia Internacional del Comerç Just

Ja fa vuit anys que s'organitza aquesta festa i l'any passat va comptar amb la participació de més de 60.000 persones
Sostenible.cat
10/05/2008 - 00:00

"La idea convertida en doctrina en els anys 90 segons la qual l'obertura dels mercats alimentaris i la seva liberalització millorarien la lluita contra la fam, ha produït beneficis molt injustos". Encara que sembli impossible, aquesta frase no és d'un marxista recalcitrant ni de cap anarquista radical, sinó que ha estat escrita en un informe de l'Organització de les Nacions Unides i la reprodueixen al pregó de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica que se celebrarà demà a 85 municipis catalans.

En un moment que en que la pujada dels preus dels aliments amenaça en convertir-se en una crisi global i ja ha provocat revoltes i morts a més de trenta països, les entitats organitzadores de la Festa -Setem, Alternativa3, FETS i Intermón Oxfam- proposen una alternativa basada en la sobirania alimentària, consumir menys i amb més criteri, tot respectant el medi i els drets humans i laborals; també recorden que "si tots els habitants del planeta adoptessin uns hàbits de consum semblants als països rics, necessitaríem tres planetes per poder viure".

Per sensibilitzar la població sobre les possibilitats i avantatges de consumir de forma justa ja fa vuit anys que s'organitza aquesta festa -i en fa dos que inclou també el concepte de banca ètica- i l'any passat va comptar amb la participació de més de 60.000 persones. Les activitats s'allargaran durant quasi tots els caps de setmana de maig amb un extens programa que inclou des de degustacions de productes fins a conferències, jocs per infants i actuacions musicals.

Criteris globals
Però és important no confondre el comerç just amb consumir un producte més o menys biològic o artesanal. David Díaz, responsable de comunicació de la Festa deixa molt clar que el comerç just té tres potes complementàries però totes tres imprescindibles: utilitzar béns i serveis responsables sempre que es pugui, la sensibilització social per aconseguir un consum més conscient i adaptat a les necessitats i la incidència política per transformar les estructures internacional responsables del "comerç desigual dels nostres dies".

Per ser considerat comerç just una mercaderia ha de complir criteris força estrictes i que inclouen des dels respecte als drets humans, la retribució justa als treballadors i que no sigui agressiu amb el medi ambient. Per això, molts dels productes d'aquest tipus compten amb segells de certificació ecològica, la majoria dels aliments són produïts de forma biològica i les manufactures -com per exemple el tèxtil- empren tints naturals.

L'assignatura pendent, reconeix Díaz, és la de la proximitat. "Tradicionalment els productes de comerç just venen de països del tercer món, que són molt lluny", però també matisa que "sovint aquests no es produeixen a casa nostra" com el cafè o el cacau. També explica que s'estan cercant maneres de reduir l'impacte ambiental d'aquest transport, que van des de la creació de xarxes sud-sud (entre països del tercer món) enlloc de les habituals sud-nord i el desenvolupament de conceptes com la sobirania alimentària, segons el qual, cada país o regió ha de comptar amb possibilitats i capacitat per alimentar la seva població, mitjançant l'ús d'aliments de proximitat, de temporada i que s'adaptin a cada clima o territori.

I sobretot, Díaz recorda que el consum més sostenible és el que s'evita: "Hem de ser conscients del que consumim i no malbaratar els recursos".

Relacionats

Butlletí