Més calor i menys aigua

Es presenten les conclusions del 2n Informe del Canvi Climàtic a Catalunya
29/06/2010 - 00:00

El físic Josep Enric Llebot, va presentar ahir al Cosmocaixa el 2n Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, que dóna continuïtat al 1r Informe, publicat el 2005. Tot i que ahir se'n van fer públiques les conclusions, l'informe complet, de 1.200 pàgines, no sortirà fins a l'octubre. En el volum, impulsat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, el departament de Medi Ambient, l'Institut d'Estudis Catalans, el Servei Meteorològic de Catalunya i l'Obra Social "la Caixa", hi han participat més de 90 experts catalans i internacionals, que han treballat seguint la metodologia de l'IPCC, el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic de l'ONU.

L'informe fa una projecció d'escenaris futurs afectats pel canvi climàtic i proposa canvis per mitigar-ne els efectes. Llebot, coordinador del treball, ha dit que el futur projectat pels científics a partir de les dades recollides és "preocupant", i preveu un "futur complex" per a tota l'àrea de la Mediterrània.

Com serà el clima?
Si l'evolució del canvi climàtic es mantingués al nivell actual (a tot al món, no només a Catalunya), al 2100 la temperatura hauria augmentat entre 4,5 i 5 graus, i la pluja hauria disminuït entre un 10% i un 15%, tot i que les projeccions sobre precipitacions mai no són tan fiables com les de temperatura, segons que ha dit. Sense anar a tan llarg termini, en els propers deu anys, la temperatura serà un 0,5 graus més alta que la mitjana de finals del s.XX, i a la meitat del segle XXI, al 2050, haurà pujat dos graus respecte de finals del XX. Amb tot, Llebot ha remarcat que les projeccions són "hipòtesis que no sabem si es compliran".

Emissions en augment
Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) han augmentat un 43,2% en el període 1990-2007. Els principals responsables en són el transport per carretera i la combustió industrial, que aglutinen un 70% de les emissions.

Per compensar les emissions dels 7 milions d'habitants de Catalunya caldrien 14,2 milions d'hectàrees de bosc, 12,5 vegades més que els 1,13 milions d'hectàrees de bosc de Catalunya. Cal dir que les empreses catalanes no s'han apuntat a les reduccions voluntàries d'emissions, en comparació amb les d'altres països europeus.

Llebot ha explicat que en el debat de les emissions ha sorgit una qüestió. És cert que països com la Xina han augmentat de manera important les emissions, però cal tenir en compte que fabriquen articles de consum per a la majoria de països europeus i per a Amèrica, a causa de la deslocalització de la producció. La pregunta, doncs, és, qui té la responsabilitat d'aquestes emissions?

Canvis en l'entorn
- Disminuirà la disponibilitat i la qualitat de l'aigua
.
- Augmentaran les inundacions
sobtades i extraordinàries, principalment a la costa, i no tant pel canvi climàtic, sinó pels canvis dels usos del sòl i la urbanització.
- Augmentarà el risc d'incendi
, sobretot per l'abandonament de terres de correu, i per la pujada de les temperatures.
- El fet que l'aigua del mar sigui més càlida, afavorirà un determinat tipus d'espècies (les meduses, per exemple) i afectarà també la pesca comercial.
- Augmentarà l'erosió de la costa
, i de zones com els deltes i els aiguamolls.
- Una dada que ha sorprès els científics és que les espècies vegetals ja han fet canvis als  seus genotips per adaptar-se a zones més àrides. Això s'ha vist al Montseny en plantes de vida llarga, com el faig, i al Garraf, en plantes de vida més curta, com l'herba de setge (fumana thymifolia).

El canvi climàtic als sectors economics
Josep Enric Llebot ha dit que la imatge que es fa servir actualment com a sinònim del canvi climàtic, la de xemeneies fumejant, ja no és vàlida, perquè en els últims 5 anys la indústria ha millorat significativament l'eficiència dels sistemes productius. Un bon exemple en són les cimenteres, que han reduït les emissions un 80% (tot i que també ha estat a causa de la crisi de la construcció). Actualment, ha senyalat el científic, la foto que hauríem de fer servir seria la de camions que transporten mercaderies, perquè és el sector que més contribueix a les emissions de gasos d'efecte hivernacle. No obstant, en aquest sector, es preveu que la introducció paulatina del cotxe elèctric farà disminuir les emissions de manera important, sempre i quan la generació elèctrica provingui d'energies renovables. També hi contribuiran les inversions en el sistema ferroviari i en projectes d'eco-mobilitat a les ciutats. Així, els científics que han fet l'estudi preveuen que, a partir del 2050, el sector del transport tingui una mínima incidència en el canvi climàtic.

Un àmbit on hi ha molta feina per fer és al sector de la construcció. Segons Llebot, s'ha aprovat legislació per millorar l'eficiència d'aquest sector, però la majoria d'empreses encara no l'han començat a aplicar.

El sector dels residus també té molt de marge per reduir emissions. El transport dels residus és responsable d'una part considerable de les emissions del sector, per això els experts recomanen apropar les plantes de gestió dels residus als punts de generació.

El canvi climàtic tindrà efectes sobre la salut.
L'augment de les temperatures causarà més onades de calor, i farà que els contaminants, principalment als grans nuclis urbans, siguin més agressius. També podrà afectar la quantitat de pol·len, i fer augmentar les al·lèrgies i asmes entre la població.

El coordinador de l'informe, Josep Enric Llebot, ha dit que cal actuar amb urgència, "perquè com més temps triguem, més dràstiques hauran de ser les mesures que prenguem. "

Per acabar, una puntualització. L'informe no reflecteix un episodi important, la crisi econòmica actual, perquè les dades arriben fins al 2008. "I la crisi també té un impacte ambiental", afirma Llebot. Caldrà esperar el següent informe.

 

 

 

 

 

 

 

Relacionats

Acte
Notícia

Els 15 projectes de les Subvencions pel Clima d’enguany es van donar a conèixer en una jornada on van poder fer contactes entre les persones referents i treballar plegades per construir una ciutat més sostenible.
 

Butlletí