Menys carboni i més salut

Una jornada al Col·legi d'Agrònoms analitza l'empremta de carboni de la indústria agroalimentària

Sostenible.cat

07/02/2011
Es calcula que la indústria agroalimentària és responsable d'entre el 20 i 30% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, tot tenint en compte el cicle complet: des de la producció i les matèries primeres al tractament, els envasos, la logística, la distribució i la gestió dels residus que genera. La suma de tot això es coneix com l'emprempta de carboni, i alguns països ja han incorporat una etiqueta obligatòria que l'¡ndica en cada producte agroalimentari.

La indústria ha d'adaptar-se a aquests requeriments per poder exportar, i per donar resposta a uns consumidors que a poc a poc exigeixen saber-ne més sobre el productes que compren. De tot això es va parlar en una jornada celebrada al Col·legi d'Agrònoms de Catalunya, on es va destacar que la bona comunicació de l'empremta de carboni pot significar un avantatge competitiu sobre altres productors. 

Menys carboni i més salut
Jordi Ortega
, expert en canvi climàtic, consultor de diverses administracions i investigador de la Universidad Carlos III de Madrid, va presentar exemples d'altres països europeus, com el cas de Suècia, on una cadena de restaurants de menjar ràpid ja indica l'empremta de carboni de cadascuna de les hamburgueses del menú. El govern suec, a més, ha iniciat una campanya per aconseguir canvis a la dieta amb el doble objectiu de millorar la salut i reduir un 25% les emissions de CO2. I és que, per exemple, les carns vermelles i alguns greixos tenen un índex molt elevat d'emissions. Per aconseguir un quilo de vedella es generen 250 kg de CO2. I l'oli d'oliva verge, per posar un altre cas, suposa cinc vegades menys CO2 que els convencionals.

Al Regne Unit i Alemanya també hi ha campanyes per reduir el consum d'animals -ara mateix es calcula que, de mitjana, cada persona menja un total d'11.000 animals al llarg de la vida.

Oferir més informació als consumidors sembla ser la clau, doncs, per aconseguir un cistell de la compra amb menys emissions. Segons Ortega, "de la mateixa manera que la crisi econòmica dels darrers anys ha comportat que els consumidors es decantin per les marques blanques, ara caldria aconseguir anar cap a les marques verdes".

L'empremta de carboni d'alguns aliments
En general, el tipus de producció, la distància entre productors i consumidors o l'ús de pinsos o hivernacles són factors determinants per calcular l'empremta de carboni agroalimentària, però en ocasions tenen més pes altres aspectes. L'anàlisi interna que cada empresa ha de fer per calcular l'empremta permet identificar en què s'emet més, i es pot així també buscar la manera de reduir no només emissions sinó, en molts casos, costos.

Cristina Arbolí, directora general de la consultoria Grupo Arce i experta en el càlcul de l'empremta de carboni d'indústries i productes, ha explicat alguns casos concrets.

Així, per exemple, en el cas d'una determinada marca de vi blanc, en ampolla de 75 cl., el 63% de l'empremta correspon a l'envàs final, per l'alt cost energètic de la producció del vidre. La distribució suposa el 15%, el tractament i embotellament en bodega l'11% i el cultiu del raïm només el 5%.

Ben diferent és el cas d'una beguda de soja natural en brick d'1 litre. En aquest cas, el 71% de l'empremta de carboni correspon a la producció de la matèria primera, i encara seria més elevat si les faves de soja provinguessin de zones deforestades. La distribució suposa el 14%, l'elaboració el 8% i la gestió dels residus -els envasos de brick-, el 7%.

L'empremta del pernil ibèric de bellota, per altra banda, depèn quasi totalment de la producció dels porcs: un 99,8%. Així doncs, aquesta indústria té escàs marge de millora en el procés d'assecat i distribució, i haurà de mirar com fer que els productors de porcs redueixin les emissions. Sobretot, pel que fa a la gestió dels purins i a l'alimentació del bestiar, que en aquest cas és a base de cereals i bellotes. És a dir, caldrà un treball en cadena -producció del gra, producció del bestiar, producció de pernil- per reduir les emissions globals i que el producte final pugui oferir una empremta competitiva.

És un dels punts forts d'aquest plantejament, segons els experts. No només els consumidors disposaran de més informació a l'hora de triar un producte, sinó que comportarà que tots els implicats en el procés de producció hagin de buscar estratègies per reduir les emissions si volen acomplir les exigències del mercat i, ja mateix, d'algunes administracions d'Europa.

 

Relacionats

Acte
05/05/2020 - 18:00

Butlletí