L'informe sobre medi ambient i sostenibilitat a Catalunya diagnostica un panorama preocupant

Mesurar la sostenibilitat és difícil i complex però hem de ser capaços de desenvolupar instruments que ens indiquin si les polítiques que s'apliquen estan contribuint de forma eficaç a construir una societat més sostenible. Es tracta de traduir el progrés cap a la sostenibilitat en una escala comprensible per tothom. Com podem definir polítiques, planificar infrastructures o fer plans de desenvolupament eficaços si no som capaços d'avaluar i mesurar els efectes que generen en clau de sostenibilitat? Com podem exigir als governants unes millors polítiques de sostenibilitat si no tenim informes periòdics de sostenibilitat? Mentre es treballa per a fer operatiu l'Observatori de la sostenibilitat a Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presentat el primer Informe sobre medi ambient i desenvolupament sostenible: Catalunya 2005, elaborat per la Fundació Fòrum Ambiental. Aquest informe dóna empenta al futur Observatori de la Sostenibilitat i posa de manifest el compromís del DMAH per millorar la informació ambiental per a la presa de decisions i per a la transparència envers tots els agents involucrats i la societat en general. El conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar, va anunciar que l'Observatori entrarà en funcionament el mes vinent. Aquest observatori serà un organisme independent que esdevindrà l'autoritat científica i tècnica del país en matèria ambiental i que integrarà equips que ja treballen en aquest camp de recerca aplicada, universitats, fundacions, ONG, etc. Així, es podran establir uns criteris per a l'obtenció de dades de diversos vectors ambientals i definir uns indicadors de sostenibilitat que s'aniran actualitzant amb els informes de sostenibilitat de cada any. Baltasar va remarcar que a partir d'ara, aquest organisme serà l'encarregat de fer l'informe anual de medi ambient i de la sostenibilitat de Catalunya que respon a la necessitat d'actualitzar les dades del nostre país per així poder fer polítiques transparents i participatives. Una radiografia de la sostenibilitat a Catalunya Aquest estudi fa un retrat del país en matèria de medi ambient, a partir de tot un conjunt de dades integrades, i ho fa amb una sèrie de semàfors que segons el color alerten en major o menor grau sobre una determinada problemàtica ambiental. És a dir, és una síntesi evaluativa i podríem dir que els semàfors són les notes d'aquest examen. El color vermell, retrata situacions o tendències insostenibles que demanen una atenció prioritària. El color groc significa el risc d'insostenibilitat, aquelles situacions o tendències que no han millorat de manera prou satisfactòria o consolidada o que emeten una senyal d'alerta sobre l'evolució futura. Finalment el color verd indica les situacions o tendències en línia amb el desenvolupament sostenible. D'un total de 44 semàfors, 8 són verds, 17 vermells i 19 grocs, un diagnòstic que segons el conseller és preocupant. D'aquests semàfors va destacar aquell que fa referència als usos del sòl. En el període 1992-2002 l'ús del sòl que ha guanyat més superfície ha estat l'urbanitzable. La superfície urbanitzada a Catalunya ha crescut a un ritme 6 vegades superior al de la població. Una qüestió, que segons Baltasar, és molt preocupant i que demostra que el model de població i ciutat dispersa en front de la compacta i concentrada és poc sostenible. No obstant això, considera que aquells que han suspès l'examen són aquelles persones que fins ara no han promogut informes i diagnosis integradores com aquesta o que no fan cas dels semàfors vermells. A més, el fet de suspendre sempre comporta adonar-se de quines accions s'estan duent malament i saber el com no tornar-ho a fer, comporta i estimula cercar les vies per passar al semàfor verd. Baltasar va anunciar que el dia 30 presentarà aquest informe al Parlament de Catalunya per tal que la resta de consellers l'adoptin com una eina de treball, ja que es tracta d'un 'informe que integra moltes dades i que situa a cadascú al seu lloc. 'Tot bon govern ha d'actuar sobre un sistema d'indicadors i buscar les opcions més favorables per tal de minimitzar els semàfors vermells'. Segon Carles Mendieta, president de la Fundació Fòrum Ambiental, 'com a fundació no ens sentim amb dret d'examinar a ningú, però si de posar una data perquè si tenim present els principis del desenvolupament sostenible això en aquell entorn no ho és'. Es farà una gran difusió d'aquest informe, es traduirà al castellà i es posarà a disposició del ministeri i a més ja hi ha diverses comunitats autònomes que l'han sol'licitat. També es farà una difusió capil'lar a revistes especialitzades, universitats, centres d'ensenyament secundari, etc, ja que es vol tenir una tasca d'avaluació continuada i que tingui la màxima participació possible. El primer recull de dades integrades Aquest informe és un recull, ordenat i valorat, de dades procedents d'informació publicada o avalada per diferents òrgans de la Generalitat, universitats i institucions públiques estatals i europees, sintetitzades en indicadors ambientals i de sostenibilitat. Aquest és un primer treball que tindrà continuïtat any rere any, i servirà per verificar si les pautes de desenvolupament de la nostra societat són cada cop més sostenibles. El desenvolupament sostenible solament és possible amb informació i coneixement i s'ha de deixar enrere el món dels intangibles i tendències i passar a saber realment què està passant, el món de la realitat, de les mesures que permetin entendre el món en què vivim. Segons Carles Mendieta, director del Fòrum Ambiental, l'informe pretén créixer amb informació, amb coneixement, amb dades que siguin útils i que tinguin significat. A més, 'no vol ser un examen, que hi hagi una síntesi d'indicadors i que aquests siguin valoratius no vol dir en cap moment que haguem d'aprovar o suspendre'.'Amb els semàfors indiquem les alertes'. L'objectiu de l'Informe és aportar una descripció i avaluació bàsica de la situació actual i les tendències en matèria de desenvolupament sostenible de Catalunya, atenent a l'evolució dels indicadors més rellevants que poden derivar-se i de la informació prou fiable i elaborada de què disposem a l'actualitat. L'Informe s'estructura en tres parts. Per una banda es parla de la sostenibilitat econòmica, amb indicadors que parlen del creixement econòmic i l'ocupació, l'estabilitat i la competitivitat. Per altra, de la sostenibilitat social, condicions de vida i cohesió social i per últim de l'ús dels recursos naturals, emissions i estat del medi ambient: aigües continentals, litorals i costaneres, aire, sòl, biodiversitat i natura, energia i residus. En total l'informe contempla 163 indicadors que estan definits gràcies a les dades aportades pels diversos Departaments de la Generalitat i organismes adscrits, centres de recerca com el CREAF, l'Observatori de la Pobresa i AEPLA (Asociación Empresarial para la Protección de las Plantas) i fonts de fora de Catalunya per a les dades d'Espanya i la Unió Europea com per exemple el Ministeri de Medi Ambient i el Banc d'Espanya. En una primera part de l'informe es fa una síntesi avaluativa, amb una sèrie de semàfors que donen una lectura amb valor. La resta del llibre tracta en profunditat els indicadors per tal que es puguin entendre i interpretar bé. Alertes que fan reflexionar Respecte a la sostenibilitat econòmica, segons aquesta síntesi evaluativa es pot concloure que el creixement econòmic a Catalunya és per sobre de la mitjana europea. Hi ha hagut un descens en productivitat, el PIB per treballador ha anat en davallada, mentre que a Europa ha pujat. Se li ha d'afegir l'alerta que fa referència al capital humà que no pot absorbir el progrés tècnic i incorporar efectivament els avenços en coneixement. Solament un 20% de la població ha Espanya té coneixements tècnics i, segons Carles Mendieta, és una situació de desequilibri important. En la sostenibilitat social es percep una falta de reducció de l'atur i la situació laboral de la dona encara no és a la línia del desenvolupament sostenible però es troba ben encaminada. L'esperança de vida a Catalunya és notablement més alta que la mitjana europea. Mendieta vol subratllar una alerta especial que fa referència al gran nombre de joves que abandonen els estudis, associat a una taxa d'atur dels joves. La sostenibilitat ambiental inclou el medi ambient saludable, el capital natural i els indicadors integrats. Respecte al primer punt, el tractament d'aigües residuals s'ha incrementat respecte a l'any 90, tant les de consum com les de bany. En canvi s'ha detectat que no hi ha signes de millora en quant a la contaminació d'aigües subterrànies per nitrats, malgrat des de l'any 2000 s'ha disminuït notablement l'ús de fertilitzants nitrogenats. Pel que fa a l'aire, al voltant del 50% dels punts de control fixos instal'lats a Catalunya, superen els límits establerts a la normativa vigent pel que fa a les partícules d'emissió. En quant al sòl, val a dir que la recuperació de sòls contaminats ha augmentat però l'aplicació de la nova normativa posarà de manifest altres sòls que no es tenien comptabilitzats. Si ens fixem en la preservació del capital natural observem que respecte al balanç hídric no es pot parlar d'una tendència insostenible de l'ús l'aigua, ja que s'ha mantingut estable duran els últims anys. No obstant això, les conques hidrogràfiques internes, on viu el 93% de la població, pateix un estrès hídric molt alt. El creixement sostingut de les emissions de gasos hivernacle és incompatible amb els compromisos de Kyoto. Estem per sobre de la resta d'Espanya. Des de l'any 80, la temperatura mitjana de Catalunya està per sobre de la temperatura mitjana de tot el segle XX. En referència als usos del sòl, el sòl urbanitzable ha crescut molt ràpid a Catalunya, 6 vegades més que la població. El terreny que ha perdut més superfície ha estat el de conreu. Mendieta va afegir que 'l'elaboració d'un mapa de mèrits de sòls de Catalunya que els classifiqués segons les seves funcionalitats permetria fer una valoració qualitativa del tipus de sòl que estem segellant'. També es valora a l'informe que els espais protegits han augmentat fins a un 30% amb la Xarxa Natura 2000 i respecte a la superfície cremada, aquesta ha disminuït durant els últims quinze anys. L'energia i els residus han estat valorats amb tota una sèrie d'indicadors integrats. Més del 48% del consum de l'energia primària a Catalunya està constituïda pel petroli. L'economia catalana cada cop necessita més energia per produir una unitat de PIB, és a dir, la seva eficiència energètica disminueix. En conseqüència, hi ha un debilitament en la competitivitat. Respecte als residus, a curt termini no es veuen possibilitats de desacoblar el creixement econòmic de la generació de residus municipals. Carles Mendieta va apuntar que és un informe ric per les tendències i per les comparacions que permet tenir i que les dades sense intenció no tenen valor. Aquest tipus d'informes ajuden a fer prognosis de futur però és responsabilitat nostra construir el país que volem. Les dades, la informació i la construcció d'escenaris possibles ajuden a saber cap a quin camí anem i posar-hi remei.