L'ICRA comença un projecte pioner sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle a les depuradores

Font: ICRA

29/10/2010

L'Àrea de Tecnologies i Avaluació de l'Institut Català de Recerca d'Aigua (ICRA) ha endegat una nova línia de recerca centrada a estudiar i quantificar les emissions de gasos d'efecte hivernacle a les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDARs). Fins l'actualitat la quantificació s'ha basat en estimacions teòriques però aquestes subestimen les emissions reals de N2O, les quals semblen ser molt variables i canvien segons el procés i les aigües a tractar. Països com Austràlia i Holanda estan realitzant treballs similars des de fa anys, però a Espanya es tracta d'un projecte pioner i el primer que es comença a Catalunya.

Actualment, les emissions de gasos d'efecte hivernacle durant la depuració d'aigües residuals estan descrites en el protocol que proporciona el Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) dins del sector de residus. Aquestes emissions es calculen mitjançant l'aplicació de models. El protocol actual assumeix que les emissions d'òxid nitrós (N2O) -un potent gas d'efecte hivernacle- representen un 1% del nitrogen present en l'influent de la planta, però en els darrers anys s'ha vist que mesures directes fetes a diferents depuradores donen valors molt més alts.

Alguns països ja s'han avançat a la normativa, com és el cas de Suècia, i ja fa uns anys que estan mesurant la producció de N2O en depuradores urbanes. Per altra banda, ara fa un any es va publicar el primer estudi de monitorització contínua de les emissions de N2O en diferents depuradores d'Estats Units. Es va observar que les emissions de N2O en algunes plantes depuradores eren almenys 1 ordre de magnitud més grans que les estimacions que es feien utilitzant el protocol existent.

Actualment s'estan portant a terme altres estudis de monitorització a Austràlia i Holanda i es treballa per identificar els diferents factors que afecten aquesta producció i la seva posterior emissió de N2O.

La línia d'investigació de l'ICRA, que s'ha presentat aquest 28 d'octubre a Barcelona, tindrà tres components: estudis a escala laboratori, monitorització contínua de N2O en EDARs catalanes i modelització de la producció de N2O. El muntatge de laboratori començarà a principis del 2011 i la durada total del projecte serà d'un any si es compta únicament amb finançament intern, i fins als tres anys segons el resultat de les negociacions en curs.

Segons la Dra. Maite Pijuan, investigadora del programa Ramón y Cajal de l'ICRA i autora del projecte, "encara que l'actual normativa només reguli els límits de nutrients presents en l'efluent de les depuradores, tard o d'hora s'hauran de tenir en compte les emissions de gasos a l'atmosfera en aquest tipus de sistemes". Pijuan reconeix el paper fonamental que juguen les depuradores, però assegura que "cal entendre els mecanismes que porten aquesta emissió de gasos per començar a desenvolupar estratègies de mitigació".

El Dr. Manel Poch, cap de l'Àrea de Tecnologies i Avaluació de l'ICRA, ha incidit, per la seva banda, en la idea que "estem assistint a un canvi de paradigma en el tractament d'aigües residuals perquè l'aigua ja no és només un residu a "depurar", sinó que és un element més del cicle de l'aigua i que pot ser considerada un recurs. Les depuradores i els sistemes de sanejament passen a ser considerats instal·lacions industrials on entren una matèria primera (aigua residual) i un recurs energètic i de la qual s'obtenen productes (aigua per al medi o per reutilitzar, energia, nutrients...)".

Poch també ha explicat els diferents projectes que l'Àrea de Tecnologia de l'ICRA manté en curs. Un d'ells és el Projecte de generació i control en origen d'olors i gasos d'efecte hivernacle des de sistemes de clavegueram, amb el qual l'ICRA proporcionarà suport a la indústria de l'aigua en la predicció de seccions de canonada del clavegueram més vulnerables a problemes de corrosió o de l'olor, i en la identificació de les estratègies de mitigació més cost-efectives i respectuoses amb l'escalfament global.

Relacionats

Butlletí