L'exposició a la natura durant el confinament va ser beneficiosa per a la salut mental

Font: ICTA-UAB

17/06/2021 - 15:27

La investigació de l'ICTA-UAB posa de manifest que les persones que durant el tancament van mantenir o incrementar el contacte amb espais naturals privats a Espanya i el contacte amb espais naturals públics, com parcs i zones costaneres a Portugal, o que van poder contemplar aquests espais des de casa, van presentar nivells més baixos d'estrès, alteració psicològica i símptomes psicosomàtics.

Un estudi realitzat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i l’Instituto de Saúde Pública de la Universitat de Porto (ISPUP) conclou que l'exposició a espais naturals durant el primer confinament domiciliari per la pandèmia de COVID-19 en 2020 va resultar beneficiosa per a la salut mental dels ciutadans espanyols i portuguesos.

La investigació posa de manifest que, a Portugal, les persones que durant el primer tancament van mantenir o incrementar el contacte amb espais naturals públics, com parcs i zones costaneres, o que van poder contemplar aquests espais des de casa, van presentar nivells més baixos d'estrès, alteració psicològica (problemes de son, concentració, o per prendre decisions, etc.) i símptomes psicosomàtics (mal de cap i abdominal, pressió al pit, cansament, etc.).

En el cas d'Espanya, els que van mantenir o incrementar el contacte amb espais naturals privats, com ara plantes d'interior o zones verdes comunitàries, van presentar menors nivells d'estrès i símptomes psicosomàtics. Això podria ser degut a que a Espanya es van adoptar mesures més restrictives per a la circulació exterior durant el període analitzat.

La investigació Exposure to nature and mental health outcomes during COVID-19 lockdown. A comparison between Portugal and Spain, publicada a la revista Environment International, es va desenvolupar entre els mesos de març i maig de l'any 2020.

Segons Ana Isabel Ribeiro, investigadora de l'ISPUP i primera autora de l’estudi junt amb Margarita Triguero-Mas de l'ICTA-UAB, "vam decidir estudiar si els espais naturals, públics i privats, tenien un efecte beneficiós sobre la salut mental dels ciutadans portuguesos i espanyols, ajudant-los a afrontar millor els efectes negatius del confinament". Per la seva banda, Margarita Triguero-Mas explica que "les persones del nostre entorn i nosaltres mateixes parlàvem de com trobàvem a faltar el parc que creuàvem a l'anar a l'oficina o el passeig per la platja amb els nostres gossos, així que vam voler comprovar fins a quin punt el contacte amb els espais naturals era un factor important durant el confinament".

Diversos articles previs també han demostrat l'impacte positiu del contacte amb els espais naturals en la salut mental, és a dir, en la reducció de l'estrès, l'ansietat i la millora del benestar psicològic en el seu conjunt. "Tenint en compte això, vam voler avaluar si les persones que van gaudir d'una major exposició als espais naturals durant el primer confinament tenien millors indicadors de salut mental que aquelles que no van tenir contacte amb les àrees naturals" explica la Dra. Ribeiro. Alhora, van voler investigar si l'exposició a espais naturals privats, com jardins interiors, horts o plantes, era més beneficiosa entre els ciutadans espanyols que entre els portuguesos, atès que Espanya va aplicar mesures de restricció de la circulació exterior més estrictes que Portugal.

Per dur a terme la investigació, els autors van aplicar un qüestionari en línia, entre el 27 de març i el 6 de maig de 2020, dirigit a tots els ciutadans de 18 anys o més, residents en els dos països. L'enquesta va abastar aspectes relacionats amb la freqüència i el tipus d'exposició de les persones als espais naturals (públics i privats), abans i durant el primer confinament; preguntes sobre salut mental per avaluar els nivells d'estrès, trastorns mentals i símptomes psicosomàtics, i qüestions sociodemogràfiques. Dels més de 3 mil ciutadans (n ​​= 3.157) que van respondre el qüestionari, 1.638 eren portuguesos i 1.519 espanyols.

 

Ús dels espais privats i públics

En ambdós països, durant el confinament, hi va haver una reducció significativa en l'ús d'espais naturals públics, com platges, parcs i jardins, i un augment en el contacte amb espais naturals privats, com jardins d'edificis, horts urbans i plantes, especialment a Espanya. Les persones que vivien en cases unifamiliars i pisos ubicats a les ciutats van ser les que menys van mantenir o augmentar el seu contacte amb els espais naturals públics en els dos països.

A Espanya, on les mesures durant el període analitzat van ser molt més restrictives i es va prohibir sortir de casa i es van tancar espais públics a l'aire lliure, els beneficis de l'exposició als espais naturals públics no van ser tan rellevants com a Portugal, però es va evidenciar la importància dels elements naturals privats. Entre els ciutadans espanyols que van participar en l'estudi, el 66% va disminuir la freqüència d'exposició als espais naturals públics (davant el 54% a Portugal).

Així doncs, a Espanya, els que van tenir l'oportunitat de continuar dedicant o augmentar el temps dedicat a tenir cura de les seves plantes van presentar nivells d'estrès inferiors, mentre que els que van poder continuar gaudint o augmentar el temps d'ús d'espais verds comunitaris van presentar menors índexs de somatització.

Destaca en el cas d'Espanya, que les persones que menys van mantenir o augmentar la cura de plantes d'interior van ser les persones majors de 65 anys, les que convivien amb diverses persones a la llar o aquelles que van estar en una segona residència durant el confinament. En contraposició, les persones que més van mantenir o augmentar la cura de plantes d'interior van ser aquelles amb nens, però sense adults dependents.

A Portugal, els ciutadans que van estar més temps confinats i els que es desplaçaven a la feina, van ser els que menys van mantenir o augmentar el seu contacte amb els espais públics de la natura. Al seu torn, els que practicaven exercici físic van indicar una major exposició a aquests indrets. Els ciutadans portuguesos que van aconseguir mantenir o augmentar la seva exposició als espais públics naturals van mostrar nivells més baixos d'estrès en comparació amb els que no ho van fer. Així mateix, els que van contemplar els espais naturals des de casa van obtenir millores en tots els indicadors de salut mental analitzats: estrès, alteració psicològica i somatització.

"Aquest estudi demostra clarament el benefici dels espais naturals per a la salut mental de la població en un context de crisi de salut pública", diu Ana Isabel Ribeiro. "Les autoritats públiques i els prenedors de decisions haurien d’implementar mesures que facilitin l'accés als espais públics de la naturalesa, de manera segura i controlada, en el context d'una pandèmia. Això és particularment important per als grups de població més vulnerables socialment i econòmicament, i per als que tenen poc accés a aquests espais en el seu context privat", emfatitza.

A més, la Dra. Triguero-Mas afegeix que "el nostre estudi és especialment important per a ciutats com Barcelona, ​​on els edificis de nova construcció rarament tenen balcons o espais comunitaris amb vegetació; és important que es revaluï com les remodelacions o els nous habitatges poden ser espais més saludables, que promoguin i previnguin la salut de les persones que els habiten".

 

Més informació

La investigació també està signada per les autores Margarita Triguero-Mas, Cláudia Jardim Sants, Alícia Gómez-Nieto, Helen Cole, Isabelle Anguelovski, Filipa Martins Silva i Francesc Baró.

Els investigadors responsables de l'estudi pertanyen a les següents institucions: ISPUP, Laboratório para a Investigação Integrativa e Translacional em Saúde Populacional (ITR), Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability, Faculdade de Medicina da Universidade do Porto, Institute of Environmental Science and Technology (ICTA-UAB), Mariana Arcaya’s research lab (DUSP-MIT), Hospital del Mar Medical Research Institute, Universidad de Alcalá de Henares, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Centro Hospitalar e Universitário do Porto i la Vrije Universiteit Brussel.


Referència:

Ribeiro, A.I., Triguero-Mas, M., Jardim Santos, C.,  Gómez-Nieto, A., Cole, H., Anguelovski, I.,  MartinsSilva, F., Baró, F. (2021). Exposure to nature and mental health outcomes during COVID-19 lockdown. A comparison between Portugal and Spain. Environment International. https://doi.org/10.1016/j.envint.2021.106664


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
Barcelona podria evitar fins a 924 morts a l’any si complís aquestes recomanacions de l’OMS

L'OMS recomana l'accés universal als espais verds i estableix la meta que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili.

Article

Elaborat conjuntament pel CIDOB, Ideograma i ISGlobal, contribueix al debat sobre quin tipus d’accions són necessàries per doblegar la COVID-19 i millorar la governança internacional.

Butlletí