"L'estat del món 2011, innovacions que alimenten el planeta"

Sostenible.cat

29/03/2011
Aquest dilluns 28 de març ha tingut lloc a la sala d'actes del Museu de l'Esport Melcior Clotet, a Barcelona, la presentació en català de l'informe que anualment realitza el Worldwatch Institute, una entitat independent fundada fa 27 anys per l'economista Lester Brown i que té com a objectiu promoure el progrés cap a una societat sostenible.  

Des de fa ja 18 anys, el Centre UNESCO de Catalunya, Unescocat, impulsa la versió en català d'aquest document, produït amb el suport de la Bill and Melinda Gates Foundation, que ha esdevingut un referent d'opinió internacional. En l'edició d'enguany, feta en col·laboració amb el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat (CADS), el dossier s'ha centrat a presentar un seguit d'innovacions agrícoles exitoses, centrades a reduir la fam en un món en què 925 milions de persones estan desnodrides i on encara es mor de fam un infant cada sis segons.

"Vivim en un món en què produïm més aliments que mai i en què més gent que mai passa gana. Com és possible?", es demana Olivier de Schutter, relator de les Nacions Unides sobre el dret a l'alimentació, al pròleg de "L'estat del món 2011, innovacions que alimenten el planeta".

Al document s'explica per què amb l'increment del rendiment agrícola no n'hi prou per aturar el que Federico Mayor Zaragoza ha qualificat recentment com a "genocidi encobert" i es planteja la necessitat de disminuir el malbaratament d'aliments, millorar la seva distribució, fomentar la capacitat d'adaptació de la terra al canvi climàtic i reforçar l'agricultura a les ciutats per impulsar la seguretat en l'abastiment, entre altres aspectes relacionats amb el dret a l'alimentació.

Danielle Nierenberg, codirectora de l'informe juntament amb Brian Halweil, experta en agricultura, ramaderia i sostenibilitat, ha explicat durant l'acte de presentació que després de passar quinze mesos viatjant per 25 països de l'Àfrica subsahariana va poder compilar un munt d'experiències positives a nivell local i convèncer-se que les accions a petita escala poden esdevenir essencials per plantejar polítiques innovadores d'abast mundial. "Durant els darrers dos anys, hem intentat entendre no tan sols les connexions entre la fam, la pobresa i la degradació ambiental, sinó també les solucions sostenibles d'aquests problemes", ha afegít.

Nierenberg ha fet referència també a la importància de preservar la biodiversitat de cultius. "No hem de limitar-nos a buscar la llavor ideal, una recerca que no ha fet sinó anar en contra de la diversitat de cultius. Hem de centrar els esforços a diversificar i millorar les explotacions, restaurar els sòls o els aqüífers, o optimitzar l'aprofitament de l'aigua.  Hem vist experiències molt positives en aquest sentit en ple Sahel". Allà, com a bona part del continent africà, tan sols s'aprofita entre el 15 i el 30% de l'escassa aigua de pluja, i si la terra està degradada, la proporció d'aprofitament pot caure fins el 5%. Per això és esperançador que, amb solucions barates i imaginatives, els agricultors i ramaders d'aquests països castigats per la pobresa i la sequera hagin portat a terme projectes de millora en molts aspectes diversos: increment  de la fertilitat del sòl amb tècniques ecològiques, optimització de la captació i emmagatzatge d'aigües pluvials, plantació d'arbres per mitigar el canvi climàtic o el foment de petits horts urbans a les ciutats.

Després de la xerrada a càrrec de Nierenberg, Carme Valls, metgessa del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i consellera del CADS, ha fet una introducció sobre l'apèndix inclòs a l'informe dedicat a la sobirania alimentària per a la sostenibilitat de Catalunya, del qual és l'autora. "Mentre als països en via de desenvolupament es moren de gana, a Occident la qualitat dels nostres aliments posa en perill la vida de les persones", ha explicat.  La massiva utilització de plaguicides als conreus després de la Segona Guerra Mundial ha provocat un nivell d'insecticides en el cos dels humans que cap altra generació no havia conegut abans. "I la producció intensiva d'animals de granja alimentats amb pinsos a vegades contaminants, o amb antibiòtics administrats des del primer dia del naixement, ha tingut com a conseqüència que els nadons del món occidental ja neixin amb resistències a certs antibiòtics, com és el cas de les quinolones", ha exposat.

Un informe excel.lent que ens fa posar en dubte una manera de fer intensiva, que ha enriquit a molts però que a més de no resoldre ni de bon tros el problema de la fam, ha ocasionat un munt d'"efectes col.laterals". "Mentre potenciàvem d'una manera espectacular els nivells de producció durant la segona meitat del segle XX, hem creat les condicions per a un gran desastre ecològic al segle XXI", conclou el relator de les Nacions Unides.

Són moltíssims, ja, els indicadors que ens demostren que "més" no ha estat mai sinònim de "millor", però el nostre índex de convenciment davant les evidències és encara avui força escarransit.

Més:

Sobre l'informe "State of the World 2011":

Sobre l'informe "Nourishing the Planet", de Danielle Nieremberg:

Sobre la sobirania alimentària a Catalunya:

Institut d'Economia Ecològica i Ecologia Política: Informe Arran de Terra

 

Relacionats

Butlletí