L'Estat creix a costa del patrimoni natural i el malbaratament de recursos, segons l'OSE

28/10/2005 - 00:00
L'Estat Espanyol es troba molt lluny dels paràmetres sostenibles en diferents àmbits. Així ho indica l'informe 'Sostenibilitat a Espanya 2005' presentat aquest dijous 27 d'octubre en el marc de la II Jornada de Mesura de la Sostenibilitat celebrada a Terrassa. Domingo Jiménez Beltrán, president de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya, ha transmès a l'audiència els aspectes més destacats d'aquest estudi que recull algun senyal positiu, però que, globalment, presenta una gran desequilibri en favor dels punts negatius.
Així, segons l'informe, el creixement econòmic que està experimentant el país es fa a costa de més insostenibilitat. Es, d'altra banda, un creixement que no està basat en la nova economia del coneixement i la innovació que tant es defensa des de les tribunes polítiques i socials, com la més recomanable de cara al futur. La major generació de riquesa -o creixement del PIB, en termes convencionals- no repercuteix en una millor distribució d'aquesta ni en una major cohesió social. Igualment les dades indiquen un allunyament dels compromisos de Kyoto i una contribució cada cop més gran als impactes globals; en associació a aquests efectes, es constata una clara pèrdua de la qualitat ambiental. El volum de consum de recursos és enorme. Tal i com ha assenyalat en una frase molt gràfica Domingo Jiménez Beltrán: 'Fem més, però no amb menys sinó amb molt més'.
Prosperitat econòmica? La prosperitat econòmica descrita habitualment pels mitjans com una realitat poc qüestionable té matisos importants. El pes dels salaris en el PIB és més baix, mentre els beneficis empresarials amplien la seva participació dins del mateix PIB. En el model actual, les externalitats no es comptabilitzen; hi ha sobreexplotació de sòl i d'aigua i molt consum d'energia. Segons Jiménez Beltrán ' l'Estat Espanyol genera PIB a costa del seu patrimoni natural'. El canvi tecnològic i organitzatiu no constitueixen motors d'una economia, que avui té com a pilars bàsics el consum i el sector de la construcció. La taxa d'ocupació segueix augmentant però també ho fa el nivell de temporalitat d'aquesta ocupació i les discriminacions de gènere persisteixen.
En els darrers 20 anys el consum d'energia primària s'ha duplicat. Respecte a aquesta dada, el president de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya ha comentat que 'algunes comunitats encara exhibeixen amb orgull el fet de tenir elevats consums energètics enlloc de defensar la seva reducció a través de l'eficiència'. En aquest àmbit, la nostra divergència amb la resta d'Europa és evident. Entre 1990 i 2003 la intensitat energètica espanyola ha crescut una mitjana de 0,5% anual, mentre que a la Unió Europea s'ha reduït un 1,3% anual.
Aquest fet té repercussions notables com la pèrdua de competitivitat -es gasta més energia per unitat de producció -. Els impactes ambientals derivats de les emissions van a més i també els costos socials que provenen d'una pitjor qualitat de l'aire. Pel que fa a les emissions, l'informe destaca com un dels elements més insostenibles, que hi estan relacionats, el transport. Tant el de persones com el de mercaderies tenen una demanda en augment constant a la qual no es dóna resposta amb sistemes alternatius. Al contrari, el transport privat amplia la seva quota i el fenomen del turisme i el boom de les segones residències empitjoren encara més aquesta situació.
Falla la base: Inversió en coneixement Tot i la rellevància de les tendències recollides per l'informe, Domingo Jiménez Beltrán ha dit que n'hi havia una més greu. Es referia a la que assenyalaven el conjunt d'indicadors que s'engloben sota el concepte de societat del coneixement; entre ells es troben la despesa en educació, l'abandó prematur del sistema educatiu o la recerca en I+D, entre d'altres.
Aquests indicadors demostren que s'està produint una descapitalització creixent en matèria de coneixement. Per exemple, en els darrers 12 anys l'esforç inversor en l'educació ha minvat en més d'un 11% i l'abandó escolar prematur és elevat i continua augmentant: afecta a més d'un 30% dels joves entre 18 i 24 anys -dada del 2004- En aquest capítol l'Estat Espanyol presenta un percentatge 12 punts per sobre de la mitjana de la UE. Jiménez Beltrán ha dit que 'aquí falla la base perquè un país que vol anar endavant en tots els sentits educa bé als seus nens i joves'. I ha contraposat al cas espanyol al de Finlàndia, on l'educació és considerada una inversió prioritària de l'estat.
El canvi cap al 'bon govern' El president de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya ha destacat que la missió d'aquesta institució és oferir informació de referència amb indicadors provinents de diferents sistemes complementaris i ha volgut subratllar 'la independència d'aquesta recerca d'informació'. Acte seguit ha recordat que els objectius de la sostenibilitat van ser recollits aquest mateix any en la reunió del Consell Europeu -caps d'estat i de govern- del passat mes de juny. Igualment, ha fet esment d'un discurs del 2004 de José Luis Rodríguez Zapatero en el qual, el president del govern espanyol s'havia compromès amb el desenvolupament sostenible al que havia qualificat de 'repte'. Jiménez Beltrán ha acabat tot dient que 'no falten indicadors sinó accions concretes'.
En aquest sentit, ha propugnat una visió que pugui canviar les tendències negatives. I ha assenyalat a municipis i empreses com a actors clau en aquest procés. 'Un procés -ha dit- que fins i tot revistes gens sospitoses de sensibilitat ambiental com 'The Economist' assenyalen com el 'happy end' del medi ambient 'Ha afegit que 'el que li cal precisament al sostenibilisme és aportar de manera més clara una imatge de futur que ha d'anar associada al 'bon govern'. Jiménez Beltrán ha descrit el bon govern com aquell que és 'eficaç, eficient, coherent, transparent i obert a la participació'

Relacionats

Butlletí