Les rapinyaires tornen al Llobregat a través d'Aigües de Barcelona

Font: Mon Planeta

21/10/2019 - 08:00

Xoriguers i mussols són els nous exemplars del programa de reintroducció de rapinyaires a les instal·lacions de la planta potabilitzadora de Sant joan Despí

La planta potabilitzadors de Sant Joan Despí té nous veïns: les aus rapinyaires. Als quatre falcons xoriguers que es van introduir aquest estiu ara s'hi han afegit una parella de mussols. S'han col·locat a una de les caixes niu i esperen que s'hi quedin.

Els rapinyaires nocturns són comuns a les zones agràries i fluvials al voltant del riu Llobregat. Temps enrere era habitual trobar les poblacions de mussol comú, xot i òliba, però malauradament els canvis en les rutines humanes, l'excessiva presència humana i l’ús de tractaments agressius contra rosegadors i insectes, han fet que les seves poblacions hagin baixat ràpidament, fins al punt que ara mateix és poc probable trobar alguna d'aquestes espècies.

És per això que Aigües de Barcelona, responsable de la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, vol prendre mesures per tal d'afavorir aquestes poblacions, que ara mateix estan estables, però en regressió i fins i tot reintroduir-les.

En l’actualitat hi ha un total de 5 caixes niu de rapinyaires dins de les instal·lacions d'Aigües de Barcelona properes al riu Llobregat i també amb col·laboració amb l'AMB, 16 caixes niu més al llarg del riu Llobregat.

Els xoriguers van arribar a la planta potabilitzadora d'Aigües de Barcelona aquest estiu

La voluntat és que amb la reintroducció de nous exemplars d'aquestes espècies, tant els xoriguers com els mussols triin aquests espais per instal·lar-s'hi. La relació entre les aus rapinyaires i l’ésser humà és tan antiga que ja apareixen mencions en textos xinesos datats al 2000 aC. Els gots usaven la falconeria i van introduir aquesta tècnica a Europa. Hi ha evidències en un mosaic got del segle V trobat a Grècia. Des de fa temps, els falcons s’utilitzen en entorns urbans com a depredadors de plagues o com a espècie dissuasiva d’altres aus que poden esdevenir un problema en aeroports o abocadors.

Les aus rapinyaires aporten molts beneficis pel que fa a la salut en biodiversitat d’un espai. Quan arriben a les instal·lacions es mantenen durant cinc dies a les caixes nius i durant aquest temps se'ls alimenta manualment amb la tècnica del hacking. Serveix per alimentar polls d’aus que ja poden menjar sols sense que entrin en contacte amb l’ésser humà. Les aus reconeixen aquest indret com una font d’aliment i hi tornaran per menjar. Amb aquesta tècnica es reintrodueixen cada any molts exemplars a la natura. L’èxit de l’experiència és que els animals progressin, però en aquest cas, el que es vol és que arrelin en aquest espai.

Una de les caixes niu a les instal·lacions de la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí 

Disposar de xoriguers comuns i mussols com a veïns fixos ajuda a controlar la població d’altres animalons, com ratolins, rates i talps. A la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, ja fa anys que es treballa en accions de conservació i potenciació de la biodiversitat en molts àmbits i s'empren tècniques biològiques de control de plagues. S'ha suprimit l'ús de fitosanitaris, herbicides i en general de substàncies químiques per gestionar la vegetació o la fauna no desitjada, així que aquests rapinyaires seran una ajuda indispensable per mantenir a ratlla els excessos de poblacions de rosegadors.

A més, a les mateixes instal·lacions es desenvolupa el programa de voluntariat BiObserva, amb quatre voluntaris que monitoritzen aus participant en un projecte de ciència ciutadana en col·laboració amb l’ICO.


Categories: 

Relacionats

Notícia

L'Ajuntament divideix el contracte, de prop d'11 milions d'euros, en quatre lots, un dels quals reservat a centres especials de treball

Notícia
Pins i avets afectats per la sequera de 2015 a Sequoia National Park (Califòrnia, EUA). Autor: Jordi Martínez

Pins i avets afectats per la sequera de 2015 a Sequoia National Park (Califòrnia, EUA). Autor: Jordi Martínez

Segons un estudi liderat pel CSIC, l’efecte de les sequeres passades podria constituir-se com un indicador clau per predir el risc de mortalitat en els arbres. L’estudi utilitza els anells de creixement dels arbres per comparar la resposta a sequeres d’arbres morts i supervivents.

Notícia

Tècnics de la Generalitat han analitzat les conseqüències de l'incendi de Montornès del Vallès i del temporal Gloria. El temporal ha estat un dels episodis més greus per al riu en les darreres dècades. El cabal va augmentar de manera dràstica passant de tres metres cúbics per segon a més de 500 en només tres dies.

Butlletí