Les espècies vegetals invasores podrien causar en el proper mig segle el mateix dany a la biodiversitat que el canvi climàtic. Competitives, molt resistents a les agressions externes, sense depredadors naturals i altament fèrtils, la seva expansió amenaça la supervivència de les espècies autòctones, degrada els sòls i introdueix noves plagues, segons els experts.
Les plantes invasores s'adapten i es propaguen fàcilment al nostre ecosistema sense necessitat de la intervenció humana, adverteix la directora del Jardí Botànic de Gijón, Ana Casino. Arriben sense l'animal herbívor o depredador natural que limita el seu creixement a l'hàbitat natural, per la qual cosa la seva expansió és agressiva i en ocasions resulten tòxiques pels animals endèmics de l'àrea envaïda.
En general causen danys en el conjunt de l'ecosistema perquè les espècies autòctones suporten una major pressió a causa de la pastura, mentre que les noves creixen sense límits ignorades pels herbívors locals. A tot això cal afegir altres problemes afegits: el sòl fèrtil es degrada, s'introdueixen noves plagues i malalties, augmenten les males herbes, les al·lèrgies i les despeses econòmiques derivades del seu control i eradicació.
Per aquesta raó, el Jardí Botànic de Gijón ha iniciat un programa de sensibilització a través del qual ensenya els visitants a identificar aquestes espècies invasores, com la mimosa, el plomer, l'herba de la pampa, la canya, el borró o la budleia.
De moment, a Astúries es pot localitzar a través de Google Earth les espècies de plantes invasores que es poden trobar al territori per facilitat les tasques d'eradicació. En qualsevol cas, eliminar-les és molt costós, perquè ocupen grans extensions de terreny i no s'han d'utilitzar productes químics que podrien afectar també les plantes locals.
La millor manera d'evitar la propagació, segons els experts, és a partir dels petits gestos dels ciutadans, com evitar introduir aquestes plantes als seus jardins i optar per les espècies que han conviscut amb nosaltres durant segles.
