Font: ISGlobal
És sabut que el contacte amb l’espai verd té efectes beneficiosos per la salut. Ara un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) suggereix que també podria exercir un paper positiu contra el declivi cognitiu en persones grans. En concret, la recerca publicada a Environmental Health Perspectives, mostra que la pèrdua en les funcions cognitives esperada com a part del procés d’envelliment és més lenta en persones que viuen a veïnats més verds.
L’equip de recerca va realitzar un seguiment d’una dècada a 6.500 persones d’entre 45 i 68 anys i pertanyents a la cohort Whitehall II, del Regne Unit. En tres moments diferents al llarg de l’estudi, les i els participants van completar una bateria de tests cognitius que van avaluar el seu raonament verbal i matemàtic, la fluïdesa verbal i la memòria a curt termini, així com el declivi en totes aquestes funcions al llarg dels anys. L’espai verd en el veïnat de cada participant es va estimar utilitzant imatges via satèl·lit.
“Existeixen evidències que el risc de demència i deteriorament cognitiu pot ser influït per l’exposició a amenaces ambientals relacionades amb l’entorn urbà (com la contaminació de l’aire i el soroll) i per l’estil de vida (amb factors com l’estrès o el comportament sedentari). Pel contrari, també s’ha suggerit que viure a prop d’espais verds incrementa l’activitat física i la vida social, redueix l’estrès i mitiga l’exposició a la contaminació atmosfèrica i al soroll. Evidència recent ha mostrat beneficis cognitius de l’exposició als espais verds en nens i nenes, però els estudis sobre les possibles relacions entre exposició a espais verds i declivi cognitiu en persones grans són encara escassos”, afirma Carmen de Keijzer, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
“Les nostres dades mostren que la disminució en els resultats dels tests cognitius al llarg dels 10 anys de seguiment va ser un 4,6% menor en els i les participants que vivien en veïnats més verds. És interessant assenyalar que les associacions observades van ser més fortes entre les dones, la qual cosa fa pensar que aquestes relacions podrien estar influenciades pel gènere”, afegeix Carmen de Keijzer.
“S’espera que el 2050 la proporció de persones de més de 60 anys al món s’hagi duplicat respecte la que hi havia al 2015 i les prediccions apunten a un augment dels casos de demència a un ritme semblant. Encara que les diferències en el declivi cognitiu observades en el nostre estudi són modestes a nivell individual, quan es consideren a nivell poblacional són molt més significatives”, sosté Payam Dadvand, investigador d’ISGlobal i darrer autor de l’estudi. “En cas de ser confirmats per estudis futurs, aquests resultats poden constituir una base científica per implementar intervencions específiques per desaccelerar el deteriorament cognitiu en persones grans residents en àrees urbanes i, d’aquesta manera, millorar la seva qualitat de vida”, afegeix.
