Les persones grans mantenen millor les funcions cognitives si viuen en veïnats més verds

Així ho confirma un estudi liderat per l’ISGlobal

Font: ISGlobal

20/07/2018 - 12:50

És sabut que el contacte amb l’espai verd té efectes beneficiosos per la salut. Ara un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) suggereix que també podria exercir un paper positiu contra el declivi cognitiu en persones grans. En concret, la recerca publicada a Environmental Health Perspectives, mostra que la pèrdua en les funcions cognitives esperada com a part del procés d’envelliment és més lenta en persones que viuen a veïnats més verds.

L’equip de recerca va realitzar un seguiment d’una dècada a 6.500 persones d’entre 45 i 68 anys i pertanyents a la cohort Whitehall II, del Regne Unit. En tres moments diferents al llarg de l’estudi, les i els participants van completar una bateria de tests cognitius que van avaluar el seu raonament verbal i matemàtic, la fluïdesa verbal i la memòria a curt termini, així com el declivi en totes aquestes funcions al llarg dels anys. L’espai verd en el veïnat de cada participant es va estimar utilitzant imatges via satèl·lit.

“Existeixen evidències que el risc de demència i deteriorament cognitiu pot ser influït per l’exposició a amenaces ambientals relacionades amb l’entorn urbà (com la contaminació de l’aire i el soroll) i per l’estil de vida (amb factors com l’estrès o el comportament sedentari). Pel contrari, també s’ha suggerit que viure a prop d’espais verds incrementa l’activitat física i la vida social, redueix l’estrès i mitiga l’exposició a la contaminació atmosfèrica i al soroll. Evidència recent ha mostrat beneficis cognitius de l’exposició als espais verds en nens i nenes, però els estudis sobre les possibles relacions entre exposició a espais verds i declivi cognitiu en persones grans són encara escassos”, afirma Carmen de Keijzer, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

“Les nostres dades mostren que la disminució en els resultats dels tests cognitius al llarg dels 10 anys de seguiment va ser un 4,6% menor en els i les participants que vivien en veïnats més verds. És interessant assenyalar que les associacions observades van ser més fortes entre les dones, la qual cosa fa pensar que aquestes relacions podrien estar influenciades pel gènere”, afegeix Carmen de Keijzer.

“S’espera que el 2050 la proporció de persones de més de 60 anys al món s’hagi duplicat respecte la que hi havia al 2015 i les prediccions apunten a un augment dels casos de demència a un ritme semblant. Encara que les diferències en el declivi cognitiu observades en el nostre estudi són modestes a nivell individual, quan es consideren a nivell poblacional són molt més significatives”, sosté Payam Dadvand, investigador d’ISGlobal i darrer autor de l’estudi. “En cas de ser confirmats per estudis futurs, aquests resultats poden constituir una base científica per implementar intervencions específiques per desaccelerar el deteriorament cognitiu en persones grans residents en àrees urbanes i, d’aquesta manera, millorar la seva qualitat de vida”, afegeix.


 

Relacionats

Reportatge

La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.

Reportatge

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.

Reportatge

Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.

Butlletí