"Les lleis contra el soroll són paper mullat"

El coordinador de l'Àrea de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona, Andreu Banús, alerta de la pèrdua de capacitat auditiva dels joves
Font: DiBa
29/04/2010

El coordinador de l'Àrea de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona, Andreu Banús, alerta que "la pèrdua de la capacitat auditiva dels joves és una evidència, tal i com demostren diversos estudis. Disposem de lleis que limiten els nivells de soroll permesos però es queden en paper mullat, inclòs la recent Ley del Ruido". Banús va fer aquestes declaracions aquest dimecres 28 d'abril, Dia internacional de la sensibilització respecte el soroll, durant una jornada en la que es va presentar el nou model d'Ordenança tipus reguladora del Soroll i les Vibracions desenvolupada pel departament de Medi Ambient i Habitatge amb el suport de les associacions municipalistes i, especialment, de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

"Diversos estudis fets en joves d'edats compreses entre els 20 i els 30 anys conclouen que un 16% dels joves presenta deficiències auditives molt greus, un 33% presenta deficiències auditives greus, i la resta, un 51 %, alteracions prou indicatives com per actuar decididament sobre el fenomen", va assenyalar Banús. El coordinador de l'Àrea de Salut Pública i Consum va assegurar que "el problema de la contaminació acústica mai se solucionarà mentre aquestes mesures es continuïn fent amb indicadors que el primer que fan és menysprear les freqüències on justament hi ha més nivell de soroll, adoptant així la coneguda tècnica de l'estruç". Però "tampoc s'avalua correctament amb els elevats graus d'integració temporal que permet la llei", va afegir.

Segons els estudis, l'exposició ocasional a sorolls de diverses freqüències i d'alta intensitat (95-100 dB), com la música a les discoteques, produeix el que s'anomena fatiga auditiva. Les conseqüències són una pèrdua temporal de la capacitat auditiva que es recupera en un temps directament proporcional al temps d'exposició. Banús també va insistir en que "un ambient sorollós dificulta la comunicació interpersonal oral. L'individu es manifesta més nerviós i més agressiu, presenta signes de fatiga i de labilitat emocional". A més, adverteix que "el soroll de fons dificulta la capacitat de concentració i l'aprenentatge"; i avisa que "en el treball augmenta el risc de cometre errors i l'accidentalitat".

Per aquests motius, Banús va proposar un seguit de mesures preventives que caldria adoptar com són "l'aïllament de les fonts de soroll als llocs de treball i la protecció de les persones, d'una banda, amb la utilització de cascs, auriculars o taps i, de l'altra, construint els llocs de treball i els habitatges amb materials aïllants i utilitzant elements decoratius com catifes i cortinatges com amortidors del soroll". També caldria, segons el coordinador de l'Àrea, "elaborar normes a nivell estatal, nacional i dels ajuntaments" i, sobretot, "incidir en l'educació com a mesura més efectiva per tal d'evitar els sorolls innecessaris fent ús del silenci i dels volums baixos en les nostres activitats diàries".

Relacionats

Butlletí