Senzills gestos com regular el termòstat de la calefacció, utilitzar bombetes de baix consum, esperar a tenir el rentaplats ple abans de posar-lo en marxa o cuinar amb una olla a pressió, per posar només uns quants exemples, són els que marquen la diferència entre el malbaratament o l'estalvi d'energia a casa. I d'acord amb l'Índex d'Eficiència Energètica de 2009, un estudi elaborat des de fa cinc anys per Gas Natural, les llars espanyoles semblen haver-se estancat en la millora de la seva eficiència: després de quatre anys de millora constant, l'índex es manté pràcticament igual, 6,49 el 2009 respecte a 6,5 l'any anterior.
Catalunya, on l'estalvi potencial és de 84 euros de mitjana per llar (222 milions d'euros anuals), ocupa el segon lloc juntament amb Madrid en aquest índex amb una nota de 6,66, només superades per Aragó (6,73). A l'altre extrem, Canàries compta amb la pitjor puntuació (6,08).
El potencial d'estalvi de les llars espanyoles és de 17.168 GWh (un 8,78%), una quantitat que suposaria un estalvi de 1.439 milions d'euros en la nostra factura energètica (gairebé cent euros anuals per família). Un estalvi equivalent a evitar l'emissió de 5,2 milions de tones de CO2, o retirar 217.000 vehicles de la carretera.
Un element clau per a la sostenibilitat
Amb aquests números a la mà, semblaria normal que l'estalvi i l'eficiència energètica fossin gairebé una religió en temps de crisi, però l'informe de Gas Natural indica pràcticament el contrari: tot i que la preocupació pel medi ambient és en general elevada (79%), aquest és el primer any que aquesta preocupació disminueix (en un 5,4%), el que es reflecteix en la frenada de l'evolució de l'índex. A més, el 52% de la població no creu que l'estalvi d'energia sigui més important ara que abans de la crisi econòmica.
No obstant això, promoure l'estalvi d'energia no és només una necessitat ambiental -s'ha estimat que només amb la millora de l'eficiència es podrien reduir un 60% les emissions de gasos amb efecte hivernacle-, sinó també una magnífica oportunitat per reactivar l'economia. Els anys previs a la crisi no van ajudar a crear una cultura de l'estalvi i l'eficiència, però ara és el moment de recuperar el temps perdut apostant per la innovació i la recerca. I des de l'administració, apostant fort per mesures com el Pla Renove d'electrodomèstics i finestres, i, és clar, donant exemple als ciutadans.
En aquest sentit, l'informe de Gas Natural destaca que en aquelles llars en les quals s'ha repetit l'enquesta d'eficiència energètica, el nivell ha augmentat de manera significativa. Dit d'una altra manera: quan hi ha un impacte de conscienciació de cultura energètica i una major formació ciutadana, les llars milloren els seus hàbits i usos de l'energia.
(P)
Enllaç: Índex d'Eficiència Energètica de 2009, de Gas Natural (PDF)
LEDs, un bon exemple a nivell municipal
Poc a poc, els municipis han començat a renovar els seus sistemes d'enllumenat públic amb l'objectiu de fer-los més eficients i reduir així la seva factura energètica. Però potser el millor exemple en aquest punt el tenim una mica per sota dels fanals, als semàfors, on el canvi a òptiques LED pot suposar un estalvi de fins el 85% en el seu consum energètic. En una ciutat com Barcelona, aquesta acció permetrà estalviar 800.000 euros anuals a l'ajuntament, l'equivalent al consum energètic de 1.600 famílies. Tot això sense oblidar que, a més a més, aquestes òptiques duren fins a vuit vegades més que el sistema tradicional i tenen una millor visibilitat en condicions de llum diürna.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 bombeta_estalvi.jpg | 6.79 KB |
