Les glaceres guarden grans quantitats de pluja radioactiva... i s'estan fonent

Font: A.S. MonPlaneta

17/04/2019 - 07:55
La glacera Jakobshavn | NASA / John Sonntag

La glacera Jakobshavn | NASA / John Sonntag

La fusió de les glaceres del món és un dels grans efectes del canvi climàtic, no només per l'impacte que pot tenir en la pujada del nivell del mar sinó també per tot allò que la desaparició del glaç deixa al descobert, de cadàvers que hi van quedar atrapats a tones i tones de gasos d'efecte hivernacle. A això, ara, s'hi hauria d'afegir un altre element molt preocupant: la pluja radioactiva. Durant un estudi recent de les glaceres del món, un equip internacional de científics ha descobert que a tots ells hi ha una gran quantitat d'isòtops radioactius que, habitualment, només s'alliberen en explosions o accidents nuclears.

Els resultats d'aquest treball van ser presentats fa pocs dies a la convenció de la Unió Europea de Geociències. Tot i que la investigadora Caroline Clason, de la Universitat de Plymouth, a Anglaterra, va afirmar que aquests contaminants no són una amenaça immediata per al medi ambient, el fet és els nivells de radiació trobats a les glaceres són més elevats que el que es considera apte per al consum humà i, si les glaceres es continuen fonent, podrien arribar a la cadena alimentària. Per dur a terme l'estudi, Clason i els seus companys van analitzar la crioconita, una capa fosca de sediments que es troba a la superfície de moltes glaceres el món. Aquesta capa, formada de matèria orgànica i inorgànica barrejada, conté partícules en suspensió, fongs, matèria vegetal, microbis... tot això la converteix en una esponja molt eficient per a tots els contaminants que cauen amb la neu i la pluja i, a mesura que les temperatures pugen, la crioconita està més i més contaminada.


Prova nuclear Castle Bravo (1954) | Departament d'Energia dels Estats Units

Les mostres analitzades, procedents de 17 glaceres de l'Antàrtida, els Alps, Suècia i el Canadà, entre d'altres, tenien nivells de radiació que són molt rars fora de zones on hi ha hagut accidents o explosions nuclears, i mentre alguns isòtops, com el plom-210, es poden trobar de manera natural, dos d'ells tenen la marca inequívoca de l'activitat humana. L'americi-241, que es produeix per la desintegració del plutoni, va ser trobat a moltes glaceres en nivells que podrien ser perillosos per a la salut humana; i el cesi-137, que es produeix durant les explosions nuclears, va ser trobat a totes 17 glaceres en nivells entre desenes i centenars de vegades superiors al que s'esperava. Segons els investigadors, el seu origen és l'explosió i l'incendi de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, el 1986.


El reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil | Wikimedia Commons

Tot i que ara mateix els contaminants de la crioconita no són una amenaça, ho podrien ser a mesura que la fusió de les glaceres els faci anar a parar a rius i llacs, on els animals mengen i beuen. Després de l'accident de Txernòbil, els cèrvols, senglars i óssos d'Europa i Àsia van començar a presentar nivells alts de cesi i, el 2016, desenes de milers de rens van ser considerats no aptes per al consum a Suècia pel mateix motiu.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Operadors, gestors industrials i càrrecs institucionals completen quatre dies d’intens intercanvi d’idees per al progrés del transport públic arreu del món.

Notícia

El projecte GROOF - Hivernacles per reduir el CO2 a les teulades - ha llançat una convocatòria que pretén impulsar nous projectes de construcció d'hivernacles als terrats per obtenir aliments locals de bona qualitat i, al mateix temps, fer front als desafiaments ambientals i climàtics.

Notícia

Aquest passat 12 de juny es va obrir el primer tram del nou carril bici integrat dins de la Bicivia Metropolitana, que unirà Santa Coloma amb Barcelona (districtes de Sant Andreu i Nou Barris) i Badalona.

Butlletí