29/03/2007 - 00:00
La tendència actual del món empeny milions de persones del món rural a les ciutats, on ja hi viu pràcticament la meitat de la població del planeta. I aquesta tendència no s'atura, sinó que, ben al contrari, creixerà molt més durant els propers anys. L'informe de l''Estat del Món 2007' que avui ha presentat Unescocat a Barcelona constata aquesta dinàmica i alerta que si els polítics són conscients i es preparen per aquest creixement de les ciutats es podrà millorar la vida de la població urbana de cara al futur i pal·liar els efectes sobre el canvi climàtic.
La directora de l'informe mundial que encarrega cada any el Worldwatch Institute, Molly O'Meara Sheehan, ha explicat aquest matí a Barcelona els indicadors que analitza l'estudi i ha destacat les aportacions d'algunes ciutats que poden servir d'exemples a la resta en la lluita per la sostenibilitat. Aquesta és l'edició que fa 24 de l'informe, i de la versió catalana se n'ha encarregat el Centre UNESCO de Catalunya (Unescocat) amb la col·laboració de l'Obra Social Caixa Sabadell i la Fundació Sa Nostra.
Tenint en compte les dades recollides, Molly O'Meara s'ha mostrat optimista des d'una perspectiva històrica: 'als països on fa anys que van passar per períodes d'urbanització, els habitants de les ciutats gaudeixen actualment de serveis adequats i els és molt més senzill reciclar els materials, per exemple, que les zones rurals'. Tot i això, ha reconegut que actualment 1.000 milions de persones viuen en els suburbis de les grans ciutats i molts d'ells no tenen accés a aigua potable, sanejament i pateixen malalties per culpa de les inundacions. Però així i tot, O'Meara no perd l'esperança que en el futur la seva situació millori: 'hem vist suburbis canviar i molta gent que ha sortit de la pobresa perquè hi ha motors de creixement; no podem oblidar que les ciutats són dinàmiques'.
Aprofitant que era a la capital catalana, la directora de l'informe ha posat Barcelona com a exemple de creativitat en àmbits com la planificació urbanística i territorial, dos aspectes centrals per al futur de les ciutats. També ha celebrat que la ciutat fos pionera a l'Estat espanyol l'any 2000 en aprovar una ordenança de l'energia solar.
Durant la presentació de l'informe, O'Meara ha repassat exemples de diverses ciutats, tant del nord d'Europa, com de Sud-Amèrica o la Xina que han impulsat iniciatives interessants perquè aquestes urbs fossin més verdes. La clau, segons O'Meara, és recórrer a les energies locals i reutilitzar els residus.
L'estudi ha constatat, una any més, que els barris més pobres són els que estan més afectats per la contaminació atmosfèrica i de les seves aigües. I aquestes barriades més pobres acostumen a estar, precisament, en les ciutats que disposen de menys recursos. Tot i això, també hi ha ciutats considerades del primer món com Nova York que tenen barris molt empobrits i amb greus problemes de salut: un de quatre cada infants del Bronx ha estat diagnosticat d'asma, i un de cada cinc habitants de Nova York viu a prop de nuclis emissors de contaminació.
Tot i que s'ha mostrat optimista davant de les possibilitats de futur de les ciutats per aconseguir pal·liar el canvi climàtic, la directora de l'informe ha lamentat que la comunitat internacional ha estat molt lenta en reconèixer els problemes associats a la urbanització. A més, ha denunciat que massa governs miren els pobres urbans com un problema a amagar o fins i tot a foragitar. Un altre obstacle per fer les ciutats més habitables és la corrupció, que de vegades comporta que les persones pobres hagin de pagar per accedir als serveis que els estan reconeguts.
Per resoldre aquestes mancances, O'Meara ha conclòs la seva anàlisi amb una crida a la implicació política, que considera que és necessària per resoldre els reptes que tenen les grans ciutats. 'Els polítics han d'entendre que els temes urbans no són qüestions tècniquessinó afers polítics, els quals també han de preocupar als governs estatals'.
Suport de Caixa Sabadell i Sa Nostra
L'edició de l'informe en català que impulsa cada any Unescocat ha estat possible gràcies al suport de l'Obra Social Caixa Sabadell i la Fundació Sa Nostra. Agustí Colomines, director d'Unescocat, ha destacat durant la presentació de l'informe que és la conjunció d'energies entre les dues entitats bancàries, l'Unesco a Catalunya i el Worldwatch Institute el que ha permès gaudir de la satisfacció de tenir l'informe en català. La major part d'anys l'edició catalana és la primer que apareix de l''Estat del Món' en llengua anglesa, però aquest any els finlandesos s'han avançat.
Tant Joan Carles Sunyer, sotsdirector de l'Obra Social de la caixa sabadellenca, com Francesca Niell, directora de l'Àrea de Programació de Sa Nostra, han coincidit en explicar que el suport de les dues entitats a l'edició de l'Informe expressa el seu compromís amb el medi ambient i per contribuir al desenvolupament social i econòmic del territori. Niell ha afegit que per Sa Nostra l'estudi és especialment interessant perquè l'illa de Mallorca s'està convertint en una ciutat i aquests informes ajuden a preveure el futur. A més, tots dos han celebrat l'edició en català perquè és una manera d'internacionalitzar la llengua catalana.
La Generalitat també ha volgut ser present en la presentació de l'Informe a través de Ramon Arribas, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Arribas ha felicitat la realització de l'informe perquè és una eina que aporta una doble escala d'anàlisi: local i global. A més, ha celebrat l'edició en català perquè ajuda a posar el país al món.
