Les ciutats d'Europa podrien evitar fins 43.000 morts a l'any si complissin amb les indicacions de l'OMS d'accés a espais verds

Barcelona podria evitar fins a 924 morts a l’any si complís aquestes recomanacions de l’OMS
13/10/2021 - 09:06

Un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha elaborat un rànquing de les ciutats europees amb major i menor mortalitat atribuïble a la manca d'espais verds. La investigació, que ha analitzat més de 1.000 ciutats de 31 països europeus, ha conclòs que entre totes elles podrien evitar fins a gairebé 43.000 morts prematures cada any si complissin amb la recomanació de l'OMS pel que fa a proximitat residencial a espais verds. Les dades s'han donat a conèixer a través d'una publicació a The Lancet Planetary Health i la llista elaborada es pot consultar a través del web www.isglobalranking.org.

Els espais verds s'associen amb diversos efectes beneficiosos per a la salut, entre els quals destaquen una menor mortalitat prematura, una major esperança de vida, menys problemes de salut mental, menys malaltia cardiovascular, millor funció cognitiva en nens, nenes i gent gran i nadons més saludables. Així mateix, ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll, contribueixen al segrest de CO2 i proveeixen oportunitats per a la pràctica d'exercici i la interacció social.

Basant-se l'evidència científica existent, l'OMS recomana l'accés universal als espais verds i estableix la meta que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili. Partint d'aquest objectiu i de les dades proporcionades per estudis anteriors, un equip de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal ha estimat la mortalitat atribuïble a la manca d'espais verds en 978 ciutats i 49 àrees metropolitanes.

Per calcular l'espai verd existent en cada ciutat, l'estudi ha utilitzat l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) com a indicador principal. El NDVI és un indicador que mesura com de verda és una àrea determinada. Té en compte qualsevol tipus de vegetació, des de l’arbrat dels carrers als jardins en propietats privades, i s'obté a partir d’imatges capturades per satèl·lit. Donat que el tipus de vegetació és variable entre ciutats i regions i no totes tenen el mateix tipus de verd, l'equip va traduir la recomanació de l'OMS a un valor de NDVI específic per a cada ciutat.

L'equip científic va obtenir dades de mortalitat per causes naturals i de nivells d'espai verd de cadascuna de les ciutats estudiades relatius a l'any 2015. Posteriorment, usant una metodologia d'anàlisi quantitativa de l'impacte en salut i en base a les dades sobre associació entre espais verds i mortalitat proporcionades per grans meta-anàlisis publicades amb anterioritat, va estimar el nombre de morts per causes naturals que podria ser evitat en cas que cada ciutat complís amb la recomanació de l'OMS.

Les ciutats de més de 100.000 habitants amb major càrrega de mortalitat atribuïble a un menor índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI).
 

Insuficient accés al verd per a més del 60% de la població

Els resultats generals per a l'indicador de vegetació (NDVI) mostren que el 62% de la població estudiada viu en àrees amb menys espais verds dels recomanats. Aquesta manca d'espai verd estaria associada amb 42.968 morts, que es podrien evitar complint amb les indicacions de l'OMS i que equivalen a un 2,3% del total de la mortalitat per causes naturals.

"Els nostres resultats mostren que la distribució dels espais verds és molt desigual entre les ciutats a Europa, ja que la mortalitat atribuïble a l'exposició insuficient a espais verds oscil·la entre el 0% i el 5,5% del total de les morts naturals, segons la ciutat" comenta Evelise Pereira, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi."No obstant això", –afegeix–, "l'impacte desigual és no només entre ciutats, sinó també entre les diverses àrees d'una mateixa ciutat, la qual cosa col·loca a algunes persones en situació de desavantatge en funció de la ciutat o el barri on visquin. Moltes vegades els espais verds no es troben a prop d'on viu la gent, de manera que no generen beneficis per a la salut."

La llista de ciutats amb majors índexs de mortalitat atribuïble a la manca d'espais verds inclou ciutats de Grècia, Europa de l'Est, les repúbliques bàltiques, Itàlia, així com la majoria de capitals del continent. Entre aquestes darreres, les que mostren major mortalitat són Atenes, Brussel·les, Budapest, Copenhaguen i Riga.

"Aquest estudi ens dóna una imatge de conjunt en la qual veiem que hi ha molta feina per fer pel que fa al reverdiment de les ciutats i mostra que la reducció de la mortalitat podria ser encara major si s’establissin objectius més ambiciosos que les recomanacions de l’OMS", adverteix Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal.

"Les ciutats europees han d'apostar per la recuperació d'àrees urbanes per convertir-les en àrees verdes, per solucions basades en la naturalesa, com les teulades verdes o els jardins verticals, i altres mesures com reubicar el trànsit i reemplaçar asfalt per espais i corredors verds, arbrat urbà o parcs de butxaca. Així mateix, el nostre estudi mostra la importància que els espais verds siguin accessibles i estiguin pròxims als domicilis", afegeix.

Les ciutats de més de 100.000 habitants amb menys càrrega de mortalitat atribuïble a un menor índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI).
 

Percentatge d'àrea verda

L'estudi va incloure una segona anàlisi usant un altre indicador d'espais verds: el percentatge d'àrea verda (% GA). A diferència del NDVI, aquest indicador mesura el percentatge d'una àrea que està declarat oficialment com a espai verd i només té en compte les àrees verdes públiques. Les estimacions de la càrrega de mortalitat associades amb aquest segon indicador es van basar en evidència científica prèvia menys robusta que la usada en el cas del NDVI i els resultats obtinguts no van ser estadísticament significatius. Aquest segon anàlisi va mostrar un nombre menor de morts prevenibles: 17.000 en total.

Una limitació important de l'estudi és que no ha tingut en compte la presència d'espais blaus, com rius o platges i, per tant, els seus possibles beneficis sobre la salut no han estat estimats.

 

Rànquings complets a www.isglobalranking.org

Aquest estudi és el segon d'una sèrie que té per objectiu el mesurament de diferents exposicions urbanes a les ciutats europees. Al gener de 2021 es va donar a conèixer el rànquing de mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica. Les dades i els llistats relatius a ambdós rànquings estan disponibles a www.isglobalranking.org.


Referència

Pereira Barboza E, Cirach M, Khomenko S, Iungman S, Mueller N, Barrera-Gómez J, Rojas-Rueda D, Kondo M, Nieuwenhuijsen M, Green space and mortality in European cities: a health impact assessment study, Lancet Planet Health 2021; 5: e718–30. https://doi.org/10.1016/S2542-5196(21)00229-1.

Finançament

Aquest estudi ha rebut fons del projecte GoGreenRoutes, del Servei Forestal del Departament d'Agricultura dels Estats Units i d'ISGlobal. GoGreenRouts, al seu torn, està finançat pel programa Horizon 2020 Innovation Action de la Unió Europea, sota el Grant Agreement no. 869764.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Article
Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida, el 4 d'octubre del 2021. (Horitzontal)  Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida

Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida, el 4 d'octubre del 2021. (Horitzontal) Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida

Hostelería #PorElClima va néixer després de la crida mundial de l’Acord de París per adoptar mesures que contribuïssin a frenar l’emergència climàtica. És una plataforma virtual que reuneix els establiments d’hosteleria que han decidit comprometre’s amb la societat, amb l’entorn i amb un futur millor. S’hi han adherit 41 restaurants lleidatans.

Notícia

Barcelona encara la tardor amb la intenció de marcar un punt d’inflexió en la transformació del sistema alimentari i en la lluita contra l’emergència climàtica. Per això, durant el mes d’octubre tindran lloc un seguit d’esdeveniments a Barcelona: la Setmana Ciutadana de l’Alimentació Sostenible, el VII Fòrum Global de Polítiques Alimentàries del Pacte de Milà i el Gastronomic Forum Barcelona.

Butlletí