Les basses i els estanys poden ajudar a suavitzar els efectes de la crisi climàtica

Font: CCMA

12/07/2021 - 15:00

Un estudi de la Universitat de Vic-UCC vol demostrar la relació entre la biodiversitat a les basses i estanys i la mitigació de la crisi climàtica. És un projecte liderat pel Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica de la Universitat de Vic per defensar la futura protecció d'aquests ecosistemes.

Un estudi de la Universitat de Vic-UCC vol demostrar la relació entre la biodiversitat a les basses i estanys i la mitigació de la crisi climàtica. Si aquesta relació és real, quedarà justificada la futura protecció d'aquests ecosistemes.

El projecte pretén quantificar les xarxes d'estanys i comprovar el seu estat de salut i els efectes que poden proporcionar a escala local i internacional. Tot i la seva mida petita, en països amb poca aigua, les basses i estanys són vitals.

Aquest estudi és liderat pel Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica de la Universitat de Vic i compta amb la participació de disset socis internacionals més.

Sandra Brucet, coordinadora del projecte Ponderful i investigadora ICREA i UVic, explica que els estanys poden captar CO₂ encara que també n'alliberin.

Diu que els que estan en millor estat ecològic capten més CO₂. Per tant, és important conservar els estanys i les basses perquè així alliberen menys CO₂ a l'aire.

Aquest és el primer projecte europeu que avalua a gran escala aquests ecosistemes i el seu paper en la conservació de la biodiversitat.

Tot i la seva mida petita, les basses i estanys acullen el 70% d'espècies aquàtiques europees, amb una presència d'espècies rares, endèmiques o amenaçades més alta que als rius i llacs.

Maria Antón, investigadora postdoctoral de la Universitat de Girona, diu que es tracta de veure la biodiversitat global: "Hem fet una mostra de macroinvertebrats i posem unes càmeres a la bassa que va acumulant les emissions de gasos de CO₂ i de metà que emeten les basses o que poden absorbir."

Brucet també diu que aquests ecosistemes són petits, però que n'hi ha molts. De fet, són les masses més abundants del planeta. Esperen que, en conjunt, l'efecte que tinguin en la mitigació i l'adaptació del canvi climàtic i en la preservació de la diversitat aquàtica sigui molt gran.

A més de comprovar l'estat de salut de basses i estanys de tot Europa, durant quatre anys el Ponderful també estudiarà altres beneficis que moltes vegades passen desapercebuts, com ara l'abastament d'aigua, el control d'inundacions o els beneficis per a la salut de les persones.


 

Relacionats

Notícia

Els estats que pateixen i patiran amb més duresa els efectes del canvi climàtic reclamen un “pacte d’emergència” per prendre mesures que frenin l’augment de les temperatures. El seu objectiu més immediat és pressionar a la cimera climàtica COOP26 que tindrà lloc a Glasgow (Escòcia) el proper mes de novembre perquè s’adoptin polítiques que evitin la “catàstrofe climàtica” imminent.

Opinió

És el canvi climàtic el problema més gran de tots? O ho és el fet que l’autoritarisme estigui guanyant el pols a la democràcia? O la intoxicació quotidiana i lenta a què estem sotmesos per milers de substàncies que són a l’aire, al menjar i en els mobles del menjador? Per preocupants que puguin semblar aquestes qüestions, tenim damunt la taula un problema de més dimensió: la guerra de cultures o culture wars.

Entrevista

L’augment de les temperatures i la disminució de les pluges fan preveure un escenari amb menys accés a l’aigua dolça, augment del risc d’incendi, sequeres i un fort impacte sobre el sector primari i les ciutats més poblades. Aquestes són algunes conclusions del primer informe sobre canvi climàtic i mediterrània del MedECC que certifica que el Mediterrani, és una de les regions més vulnerables del món al canvi climàtic. Parlem amb Enrique Doblas-Miranda, investigador del CREAF i un dels autors de l’informe per saber realment com ens hem de preparar per al canvi global a la conca.

Butlletí