Els representants de les quatre administracions organitzadores del 2n Congrés de Qualitat de l'Aire coincideixen en treballar de manera transversal noves mobilitats que millorin la Qualitat de l’Aire
Marc Sanglas, Director General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Xesco Gomar, Diputat Delegat d’Acció Climàtica de la la Diputació de Barcelona, Antoni Poveda, Vicepresident de Mobilitat, Transports i Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Marta Farrés, Alcaldessa de l’Ajuntament de Sabadell, han inaugurat aquest 14 d'octubre el 2n Congrés de l’Aire que converteix Sabadell en l’epicentre de la qualitat de l’Aire durant dues matinals de taules rodones i ponències magistrals, en emissió online des de Can Balsach - Sabadell.
El director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Marc Sanglas, ha manifestat: “no és suficient treballar per vigilar la qualitat de l’aire, sinó que hem d’actuar sobre les causes que la generen, i per això des del Govern ens marquem tres àmbits d’actuació”. Sanglas ha anat desgranant cadascun dels àmbits en què se centren actualment els esforços del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en matèria de qualitat de l’aire. El primer és la concertació “que ens permeti arribar a una nova Cimera de la Qualitat de l’Aire durant el primer trimestre del 2022 amb el concurs de totes les administracions”, i ha anunciat: “en les properes setmanes endegarem un procés de diàleg amb els diferents actors implicats, especialment el món local”. Per al director general, “aquesta Cimera ha de permetre diversos acords que ens permetin encarar, en un clima de col·laboració i lleialtat institucional, els diferents reptes que tenim sobre la taula, i sentar les bases d’entre d’altres de les Zones de Baixes Emissions”.
Els altres dos àmbits d’actuació que ha explicat Sanglas durant la seva intervenció han estat l’elaboració del nou Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire 2021-2025 “on s’estudiaran les diferents fonts de contaminants, remarcant amb caràcter general les associades a la mobilitat i indústria”, i la futura Llei de Qualitat Ambiental que “ha d’abordar la qualitat de l’aire des d’una quàdruple perspectiva: atmosfèrica, acústica, lumínica i odorífera”.
Foto: Taula institucional del 2n Congrés de Qualitat de l'Aire
Una entesa administrativa estratègica, des d’Europa fins al municipalisme
La contaminació de l’aire no té fronteres, és un problema global, d’escala planetària i que requereix mesures de caràcter global.
El President delegat d’Acció Climàtica, el Xesco Gomar, com a introducció al seu parlament institucional ha remarcat el missatge: “Per avançar en els reptes de la millora de la qualitat de l’aire necessitem una gran entesa que impliqui totes les administracions, des de l’europea fins a la local, que sigui una entesa estratègica del conjunt del municipalisme, un acord que hauria de liderar el Govern de Catalunya”. Gomar també ha titllat d’indispensable un acord amb la societat per aplicar solucions difícils que afectaran els hàbits de mobilitat, de consum i de fiscalitat dels nostres veïns i veïnes. En aquest sentit, el representant de la Diputació ha remarcat la voluntat existent des dels ens locals de posar a disposició de la ciutadania totes les facilitats per transitar cap a una mobilitat més sostenible i per millorar la qualitat de l'aire.
Durant els darrers anys, la Diputació de Barcelona ha redactat 16 Plans Locals de Qualitat de l’Aire i 4 de supramunicipals, arribant a més de 100 municipis. D’aquesta feina, Xesco Gomar destaca el Pla d’Acció Supramunicipal per a la Millora de la Qualitat de l’Aire del Vallés Occidental, fet per la Diputació a partir d’un encàrrec del Consell Comarcal “El Vallès Occidental és la primera comarca en disposar d’un pla comú de millora de la qualitat de l’aire per a tots els seus municipis”
La ZBE, promoguda per l’AMB, model de referència a implantar
“Tenim reptes molt importants per millorar la qualitat de l’aire, en línia amb els objectius d’Europa. Ara, amb els Fons Next Generation EU, tenim una gran oportunitat per fer realitat una transformació important. La metròpolis de Barcelona, formada per l’AMB i els ajuntaments, optem a 230 milions d’euros d’aquests fons per impulsar, entre altres, zones de baixes emissions, millorar el transport públic, impulsar les infraestructures i serveis de bicicleta i dur a terme projectes tecnològics per facilitar la mobilitat diària”, ha explicat el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Antoni Poveda, durant la inauguració del congrés. També, ha recordat que, gràcies al lideratge de l’AMB i els municipis implicats, “la ZBE Rondes BCN és el model de referència per implantar ZBE a Espanya, com mostra la guia que hem editat amb la FEMP. Per això mateix, ens posem a disposició de tots els municipis per compartir la nostra experiència”, ha afegit.
Poveda, també ha reconegut que, a banda de recuperar els usuaris del transport públic, cal treballar mesures per evitar els col·lapses que darrerament s’estan produint a les principals xarxes viàries i accessos a Barcelona i regular el trànsit. Per exemple, sobre el Port, ha proposat a la Generalitat analitzar el fet que “aquest pugui treballar 24 hores i que les mercaderies puguin arribar de nit. D’aquesta manera, s’evitarien les cues de camions al matí”. També, ha recordat la importància sobre la flexibilització horària. “Hem de canviar els horaris i ser més flexibles perquè tothom no surti a la mateixa hora”, ha afegit per concloure la seva participació a la taula institucional.
Sabadell, més verda i amb polítiques actives de qualitat de l’aire
“Les grans cimeres del clima són importants, però el paper del mon local és imprescindible perquè és on la gent veu els resultats. Per tal calen recursos i cal creure en la potencia del món local”. Així ho ha remarcat, en primera instància, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, municipi que acull el Congrés de la Qualitat de l’Aire des de la seva primera edició.
El segon aspecte clau que destaca Farrés, són els drets ambientals que tot això implica. L’alcaldesssa té clar que no podem deixar ningú enrere, no podem crear privilegiats de la qualitat de l’aire i afectats i ho rebla: “No podem crear dues velocitats en aquest aspecte”.
I relacionat amb això, Farrés veu com a tercer repte el fet de donar opcions a la ciutadania. Si demanem a la gent que deixi el vehicle privat, i l’han de deixar, els hem de dotar de les infraestructures de transport necessàries. “I tot això s’ha de fer forma coordinada, no podem anar sols, tots els municipis hem d’anar en la mateixa línia”. I en aquest sentit, l’alcaldessa del municipi que acull el Congrés ho demana de fer en tots els flancs: Impuls de l’arbrat, Nous parcs, Nous carrils bici, Camins escolars, Mitjans de transport públic més sostenibles, Renovació de l’enllumenat, Foment de les energies netes i de l’estalvi energètic. Justament, Sabadell, ha presentat aquesta setmana la seva estratègia “Sabadell més verda”, que preveu a curt termini la plantació de 2500 nous arbres a tota la ciutat i accions relacionades amb la mobilitat sostenible amb el foment d’energies renovables i estalvi energètic.
Foto: Vicente Franco, Police Officer a la Clear Air Unit de la Direcció de Medi Ambient de la CE
1era Jornada del Congrés: Marc Europeu i Llei de Canvi Climàtic – Implantació ZBE.
EL Congrés s’ha obert amb una doble ponència que ens ha situat la contaminació atmosfèrica a l’escenari global i estatal. Vicente Franco, Police Officer a la Clear Air Unit de la Direcció de Medi Ambient de la CE, ha reforçat la idea de “l’estratègia ambiciosa que Europa arribi al2050 com el primer continent neutre en emissions de carbó, i assolir un horitzó de zero contaminació. Aquest és el compromís de la qualitat de l’aire amb nous límits d’emissió de l’OMS ajustats a les últimes evidències científiques”. Marta Muñoz, subdirectora general d’Aire Net i Sostenibilitat Industrial del Ministerio para la Transició Ecològica i el repte demogràfic (MITERD) ha posat de manifest com la Llei de Canvi climàtic fixa obligacions d’implantació de les #ZBE per les ciutats de més de 50.000 habitants i les de 20.000, en cas de superar els nivells de qualitat de l’aire. Muñoz ha posat de manifest els objectius implícits: De millora de la qualitat de vida, de mitigació del soroll i del canvi climàtic i un canvi modal, afavorint la mobilitat activa.
La ZBE ha tingut la seva taula rodona específica, Mobilitat 1 a la Sala virtual Leonor Tarrasón, on diferents representants han posat sobre la taula la necessitat d’una organització de treball conjunt entre administracions apostant per les sinèrgies. 4 ponents experts, Xavier Sanyer, Cap del Servei de Mobilitat de l'ATM, Marc Iglesias, Cap de la Secció de Mobilitat Sostenible de l'AMB, Maíta Fernández- Armesto. Coordinadora projectes de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i Enric Tarradellas, tècnic de mobilitat de l'Ajuntament de Sant Joan Despí moderats per Mariona Conill, tècnica de mobilitat de l’AMB, han compartit experiències a de Zones de Baixes Emissions a diferents escales territorials: Les ZBE de les Rondes de Barcelona, els reptes que afronten els municipis més petits i les eines de coordinació disponibles a escala supramunicipal.
Foto: Moment des de darrera les càmeres de la taula rodona sobre la ZBE Barcelona Rondes.
Taules Rodones de Qualitat de l’Aire Interior, Inventaris d’Emissions i Emissions Industrials i Governança
La relació entre l'aire interior i l'exterior, les estratègies per a preservar una bona qualitat d'aire a dins dels edificis i la necessitat d'informar i sensibilitzar més enllà de l'actual pandèmia, són alguns dels temes que s’han tractat a la primera taula rodona de Salut 1 amb Glòria Cruceta, Presidenta de l'Associació Catalana d‘Empreses Especialistes en Síndrome de l’Edifici Malalt (ACESEM), Sonia Hernández-Montaño Bou, coordinadora d’Arquitectura i Salut del Col·legi d’Arquitectes de Cataluny, Micheel Wassouf, CEO d'Energiehaus Arquitectos SLP i Clara Ferrer, Consultora en energia i IEQ a LEMUR-Tarpuna amb la moderació d’Olga Barrachina, consultora d’eficiència energética i qualitat ambiental d’AIGUASOL.
Les emissions han tingut una doble vessant a debat, per una banda la Taula d’ Emissions 1 ha permès fer una immersió en els inventaris d’emissions a mig i llarg termini presentant diferents metodologies d’estimació d’emissions que actualment s’apliquen, incloent l’ús de models matemàtics i observacions derivades de dades de satèl·lit i estacions de mesura en superficie. Els ponents encarregats de fer-ho: Santiago Enciso, Enginyer investigador. Barcelona Supercomputing Center (BSC) Bas Mijling, Investigador postdoctoral del Koninklijk Nederlands Meteorologisch Instituut (KNMI el Servei meteorològic nacional holandès. i Eva Gallego, Investigadora postdoctoral. Universitat Politècnica de Catalunya i Ana Maria Yáñez-Serrano. Investigadora postdoctoral. IDEA-CSIC. Una sessió moderada per Marc Guevara, Investigador postdoctoral. Barcelona Supercomputing Center (BSC).
Les emissions industrials han estat objecte de debat en la taula de contaminació atmosfèrica en entorns industrials, on s’han exposat diferents casos en què s’han dut a terme accions d’informació, gestió i seguiment compartits entre administració i indústria davant una situació complexa i què suposen els canvis en la regulació europea en aquest sector. Jordi Puig, tècnic del servei de vigilancia i control de l’Àrea (Gencat), Isabel García Claudio, directora d’Organització corporativa de Hinojosa Packaging Solutions, Marina Caballería de l’Estudi Ramon Folch Associats, i Alfredo López Carretero, Director d’Environmental Policy. I la Governança en aquesta gestió de la Qualitat de l’Aire? Un bé que cal garantir per a tothom a través de diverses polítiques transversals. La Taula de Governança a la Sala Leonor Tarrasón, ha aplegat destacats ponents que han plantejat nous reptes i innovacions en clau de política a escala urbana i territorial. Mercè Rius, Directora General de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Lorena Perona. Arquitecta del Servei d’Urbanisme de la Diputació de Barcelona, Pablo Martínez, urbanista de 300.000 Km/s i Elena Veza, tècnica del Servei d’Emergència climàtica i educació ambiental (AMB) en una sessió moderada per Mar Santamaria. Professora convidada l'École Polytechnique de Lausanne.
Xavier Querol, director del grup EGAR a IDAEA-CSIC ha estat l’encarregat de tancar la primera jornada del Congrés amb una ponència magistral sobre ozó troposfèric, episodis, precursors d’ozó i la lliçó que ens ha deixat el nostre comportament durant el confinament COVID19 en matèria d’emissions.
Podeu accedir a les sessions i continguts del Congrés online a la web: www.congresaire.cat
