L'elevada freqüència d'incendis canvia la vegetació del Cap de Creus

Espècies arbustives tan típiques de la conca mediterrània com el bruc o l'estepa han disminuït la seva presència al Cap de Creus i tendeixen a desaparèixer, degut a l'elevada freqüència d'incendis que hi tenen lloc, que està provocant un canvi en la vegetació de la zona i una simplificació en la seva estructura. Així ho ha conclòs un equip d'investigadors del Departament de Biologia Animal, Vegetal i d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que ha dut a terme el primer estudi realitzat a la regió mediterrània sobre els efectes que els incendis continuats -fins a cinc incendis en els últims trenta anys en una mateixa zona- tenen en la composició de les espècies vegetals.

L'efecte de la freqüència d'incendis sobre la vegetació havia estat prèviament estudiat en situacions de baixa freqüència. Però el treball dels investigadors Albert Vilà, Sandra Saura i Francisco Lloret, que ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, és el primer d'Europa que estudia "in situ" l'efecte de freqüències de fins a cinc focs consecutius sobre la vegetació mediterrània i que ha permès constatar científicament el que fins ara només es coneixia a nivell teòric: que una elevada freqüència d'incendis redueix dràsticament la capacitat regenerativa d'algunes espècies arbustives de la conca mediterrània, que podrien arribar a desaparèixer si continua la mateixa recurrència de focs. Aquest fet acaba produint una simplificació de l'estructura de la vegetació, que es veu potenciada pel predomini de les espècies herbàcies, amb més capacitat de regeneració que les arbustives.

Per fer la recerca, els investigadors van identificar una superfície de 1200 hectàrees situada a l'est del Cap de Creus, que havia patit fins a cinc incendis en els últims trenta anys, i van seleccionar parcel·les, en funció del nombre d'incendis registrats a cadascuna (des d'un fins a cinc incendis). A cada parcel·la van estudiar les espècies arbustives i herbàcies presents agrupades en funció de la seva estratègia regenerativa: rebrotadores (a partir de les arrels o les tiges que subsisteixen al foc), germinadores (a partir de les llavors que queden soterrades) i rebrotadores/germinadores (que es poden reproduir tant d'una manera com de l'altra).

En aquest sentit, els investigadors destaquen els casos d'espècies rebrotadores com el bruc (Erica arborea), que acaben esgotant el banc dels seus meristemes, teixit vegetal de tipus embrionari, i de les reserves de nutrients emmagatzemats; o d'arbusts germinadors com les estepes (Cistus sp.), que es veuen afavorides quan sofreixen un o dos incendis, però que desapareixen sota freqüències de quatre i cinc focs.

Els investigadors consideren que els resultats obtinguts al Cap de Creus poden extrapolar-se a altres zones de la conca mediterrània -on els intensos canvis en els usos del sòl i l'augment del risc de foc causat pel canvi climàtic estan modificant el règim d'incendis- i serveixen per millorar la gestió dels espais naturals mediterranis.