Sostenible.cat
Ramon Carbonell, president de l'Associació Eòlica de Catalunya, ha remarcat la fragilitat del model establert, i el fet que la situació actual ha de ser entesa com una porta a l'esperança: si volem que el sector energètic arribi a emissions zero l'any 50 cal actuar ara, i les renovables són l'alternativa. Marc Roselló, president del consell rector de la cooperativa de consum Som Energia, ha destacat que en aquest canvi de paradigma els ciutadans, i els ajuntaments també, hi tenim molt a dir. En lloc d'esperar els canvis des de dalt, podem triar ja quina energia consumim i aconseguir així imposar els canvis de baix cap a amunt.
Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, ha recordat que, en realitat, el model energètic català no pot deslligar-se del que s'imposi al conjunt d'Europa, i en aquest sentit és important marcar-se com a objectiu l'augment de producció local, que hauria de ser del 80% per a l'any 2050. Una data que, en paraules del coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Ferran Vallespinós, ens pot semblar massa llunyana i comportar el perill de portar a la inacció immediata, i per això defensa que es marquin també objectius a més curt termini.
Tots quatre han coincidit que a banda de buscar solucions de generació d'energia, el que cal ja és implantar mesures per millorar-ne l'eficiència i per aconseguir augmentar l'estalvi. Fins ara ha estat una actitud basada sobretot en el voluntarisme, però arriba l'hora de fer-ho extensiu.
Una de les claus serà reduir l'analfabetisme energètic, per tal que els consumidors siguin més conscients del que gasten i paguen, i actuïn en conseqüència. En aquest sentit, Samitier ha afirmat que un dels problemes és que no hi ha percepció d'escassetat d'energia, com sí que passa amb l'aigua. L'altre és el preu, encara irreal, però que es preveu que vagi pujant en els propers anys. I això afavorirà també les energies renovables. Perquè, segons ha explicat Carbonell, ara no es juga en igualtat de condicions, perquè no es paga per les emissions de la indústria energètica a partir de combustibles fòssils. Al llarg dels anys hem assumit que hem de pagar, per exemple, per la runa que es porta als abocadors, o que les indústries s'han de fer càrrec de la depuració de l'aigua que embruten. Els residus de la indústria energètica són les emissions, però fins ara no han hagut d'internalitzar el cost que això suposa. Quan es faci, es veurà que les alternatives renovables no només són més netes, sinó també més barates.
Segons Ferran Vallespinós, als ajuntaments ja se n'han adonat de la necessitat de fer les coses d'una altra manera, i per exemple s'han començat a fer instal·lacions de plaques solars sobre els sostres d'edificis municipals. Però cal millorar la normativa i les inversions, per poder impulsar del tot aquestes opcions, tot tenint present que apostar per l'eficiència i les mesures d'estalvi comporta, per una banda, la reducció d'emissions, i que també suposa un rendiment econòmic per als municipis. A més, permet als ajuntaments valoritzar fonts energètiques pròpies i els residus municipals (com a biomassa). Un altre avantatge de l'expansió d'aquesta producció local serà que ajudarà a augmentar la conscienciació ciutadana, com ha remarcat Roselló.
La recepta sembla clara. Cal, però, facilitar la implantació de noves plantes de generació d'energia de petita escala, que ara com ara no juguen amb les mateixes condicions que les grans corporacions. I com ha conclòs Salvador Samitier: 'segur que ens en podem sortir, si fem les coses com s'han de fer. Perquè ningú no ens regalarà pas res'.
