L'ecotransformació: un somni o una realitat?

La 3a edició del Global Eco Forum reflexiona sobre com avançar cap a una nova societat més sostenible

X3 Estudis Ambientals

03/11/2010

(Bio)diversitat i (eco)transformació. Amb aquest suggerent títol es presentava el 3r Global Eco Forum, un espai de reflexió i debat que va tenir lloc els passats 28 i 29 d'octubre a Barcelona i que va organitzar l'associació eco-union amb la col·laboració d'entitats públiques i privades i d'un comitè d'experts. Aquesta edició s'emmarcava en l'Any internacional de la biodiversitat (2010), declarat per les Nacions Unides.

El programa es va articular al voltant de quatre diàlegs o taules rodones on quatre experts i empresaris reflexionaven sobre els àmbits següents: canvi global i canvi climàtic, consum verd i estils de vida sostenibles (Green People & Green Society), valor econòmic de la biodiversitat, i vies per transformar el món cap un nou model més sostenible. Aquests diàlegs es van complementar amb dos tallers participatius on els assistents van debatre sobre conscienciació individual i col·lectiva i sobre quines característiques hauria de tenir una iniciativa social o empresarial de l'àmbit de la sostenibilitat per tal que tingués èxit. Repassem, tot seguit, les principals idees sorgides durant els diàlegs.

El repte del canvi climàtic
El primer diàleg va servir per conèixer iniciatives públiques i privades de lluita contra el canvi climàtic. Alicia Montalvo, directora de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, va reconèixer que els governants tenen el repte d'assumir el lideratge per aconseguir que el canvi climàtic generi oportunitats clares d'inversions i que sigui tractat en tots els àmbits de decisió al mateix nivell que les qüestions econòmiques. Per la seva part, Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic, va recalcar que, a més d'abordar la mitigació de l'escalfament global, també calia posar-se a treballar ja en l'adaptació als seus efectes, amb mesures per evitar que augmenti la vulnerabilitat de la societat al canvi climàtic.

El sector privat també va tenir el seu espai en aquest diàleg. Carmen Recio, responsable de la Fundació Iberdrola, va reconèixer que el model energètic actual és insostenible i inacceptable des del punt ambiental, tot i que va afirmar que un canvi de model no es produiria d'un dia per l'altre i que a curt termini calia apostar per totes les fonts d'energia de la manera més eficient possible. Susana Martínez, directora de serveis estratègics de l'agència Havas Media, va donar a conèixer els resultats de la 3a edició de l'estudi Brand Sustainable Futures, que analitza les relacions entre els consumidors i les marques en el context d'un món socialment responsable. Segons Martínez, els models clàssics de publicitat no serveixen per involucrar la societat en iniciatives de sostenibilitat, per la qual cosa cal buscar models més participatius.

Consum verd i responsable
Com a consumidors, tenim l'oportunitat d'apostar per un model de consum diferent, que contribueixi a reduir l'impacte de l'economia en l'entorn i els conflictes socials. Aquesta premissa era el punt de partida del segon diàleg. Michael Kuhndt, director del Wuppertal Institute, va oferir dades rellevants sobre l'actitud ambiental dels consumidors: segons va dir, els tres criteris principals que ens influeixen a l'hora de consumir són, per aquest ordre, el preu, la qualitat i l'opinió familiar. La sostenibilitat, en aquest rànquing, se situa molt avall. Com a contrapunt, Pablo de la Peña, director i promotor de la marca de sabates El Naturalista, va presentar aquesta iniciativa empresarial com un cas d'èxit fonamentat en un producte que transmet valors, tot i que va reconèixer que els clients encara no estan prou conscienciats atès que no estan disposats a pagar el preu que costen els productes 100% ecològics i sostenibles.

En un àmbit més ampli, Juan López de Uralde, activista ambiental de referència, va presentar la Fundació i el Projecte Equo. Aquest moviment social, que pretén generar opinió (thin tank) però també constituir-se com a partit polític, neix amb la voluntat d'abordar problemes ambientals i socials que en el context polític i mediàtic actual són, segons Uralde, marginals. Entre aquests reptes hi ha els retalls de drets humans, la reducció de la biodiversitat, el canvi climàtic o la carrera armamentística. Per últim, Jordi Pigem, filòsof i autor de llibres com Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat (2010) o Bona crisi (2009), va mostrar-se optimista amb l'ésser humà per la seva capacitat de superar la crisi actual (que és econòmica, però també ambiental i de valors) i afrontar un nou model que respecti els límits del planeta i ens faci més feliços.

El valor de la biodiversitat
La valoració econòmica dels serveis dels ecosistemes i de la biodiversitat va obrir el tercer diàleg. Aniol Esteban, director del departament d'economia ambiental de la New Economics Foundation (NEF), va reflexionar sobre la necessitat, la dificultat i els riscos de posar preu a la biodiversitat. Segons va concloure, aquestes valoracions econòmiques no garanteixen que s'aturi la pèrdua de biodiversitat, però és millor fer-les malgrat els conflictes ètics i tècnics que es deriven de les metodologies emprades. Tot i això, va reconèixer que el valor intrínsec de la biodiversitat és incommensurable. El president de l'Institut Jane Goodall a Espanya, Ferran Guallar, va posar exemples il·lustratius de diferents valors d'ús que tenen els ximpanzés (com a carn, com a reclam turístic, etc.) per demostrar que és més rentable mantenir-los i protegir-los que no fer-ho.

En un àmbit ben diferent, la directora de desenvolupament sostenible de Danone Espanya, Monica Kruglianskas, va explicar les mesures i els compromisos que està prenent l'empresa vers la sostenibilitat ambiental, que s'emmarquen en un context social més ampli. En l'àmbit de la biodiversitat, va citar la creació del Danone Fund for Nature, destinat a donar suport a projectes de conservació de la biodiversitat i dels recursos hídrics de zones humides. Victor Gutiérrez, cap d'estudis de la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, va repassar els projectes d'aquest organisme, i va recalcar la necessitat de demostrar que invertir en biodiversitat és rentable i genera llocs de treball.

Com caminar cap a un nou model
El director de la Fundación Ecología y Desarrollo, Victor Viñuales, va obrir el darrer diàleg apel·lant a la convergència d'esforços entre l'administració, les empreses i la societat civil: la societat civil ha de dissenyar els somnis, els governs han de posar les bases per fer-los realitat i les empreses han de fer realitat els somnis col·lectius. Viñuales va posar com a exemple d'èxit la consolidació de la bicicleta pública en moltes ciutats espanyoles. Fernanda Serrano, de la Fundació Félix Rodríguez de la Fuente, va fer referència al legat de Rodríguez de la Fuente i va recordar que el principal repte territorial a l'Estat espanyol és el despoblament rural. Un repte que s'havia d'afrontar -va dir- amb un desenvolupament equilibrat del territori que permeti implantar noves generacions d'emprenedors en els territoris rurals.

El diàleg també va comptar amb un cas empresarial, el dels supermercats Veritas. Silvio Elías, el seu director i fundador, va presentar Veritas com un exemple reeixit de comunicació per al canvi d'hàbits, a partir de missatges inclusius i que faciliten que els clients s'identifiquin amb un estil de vida sostenible. Segons Elías, no es pot transformar mentalitats amb missatges coercitius o catastrofistes. Martí Boada, ambientòleg i conseller del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, va citar l'ecòleg català Ramon Margalef i el filòsof austríac Fritjof Capra per explicar que una societat més ben informada pot prendre decisions més encertades, i que cal un procés d'alfabetització ambiental per aconseguir el canvi vers una civilització més sostenible.

El congrés va finalitzar amb la celebració d'una Pecha Kucha Night dedicada a la biodiversitat i l'ecotransformació, en la qual es van oferir deu breus ponències de 400 segons sobre iniciatives per millorar l'entorn a partir de petites accions.

Teniu més informació aquí.

Relacionats

Entrevista

Lluís Brotons és investigador del CSIC a CREAF-CTFC i biòleg especialitzat en biodiversitat i ecologia del paisatge. En aquesta entrevista explica els aspectes més rellevants de l’informe més detallat que s’ha fet mai sobre l’estat de la biodiversitat al nostre país.

Article
L'ATM i el Departament de Territori i Sostenibilitat impulsen una campanya per conscienciar sobre els costos ambientals del comerç electrònic

Quan comprem a través d’internet, estem assumint uns costos ambientals dels que sovint no en som conscients. Per això, l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Territori i Sostenibilitat llancen una campanya per sensibilitzar la societat, i especialment les persones joves, sobre les conseqüències mediambientals associades al comerç electrònic i fomentar, així, un model de comerç sostenible. Serem al lloc d’entrega, per evitar així un desplaçament innecessari? Segur que necessitem que la comanda arribi avui mateix? Tenim una alternativa de proximitat? Són algunes de les reflexions que poden ajudar a minimitzar l’impacte mediambiental del comerç en línia.

Notícia
Els lèmurs de Madagascar i l'hàmster europeu, en risc crític d'extinció

La UICN publica la llista vermella d'espècies en perill de desaparèixer a causa de la pressió humana sobre els seus hàbitats.

Butlletí