L’economia circular ens permetrà viure globalment millor, sense consumir tants recursos

Jordi Pascual, Project leader at Circular Innovation Office, City of Amsterdam, Sladjana Mijatovic i Ariadna Oltra

El Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa” ha presentat aquest 14 de juny les conclusions del cicle Créixer sense consumir: experiències d’economia circular, un projecte que ha comptat amb la direcció científica de l’Estudi Ramón Folch i Associats, SL (ERF). Aquest cicle va néixer amb l’objectiu avaluar els reptes i les solucions que planteja actualment l’economia circular, que parteix d’una lògica cíclica, intel·ligent i integradora, per repensar els materials, productes, processos i rols, amb la intenció de redissenyar el sistema econòmic imperant.

Sladjana Mijatovic, responsable d’Innovació Circular d’Amsterdam, ha fet la conferència de clausura d’aquest cicle: Ciutat circular: Amsterdam, tecnologia sostenible i creativitat ciutadana. Mijatovic ha analitzat els desafiaments col·lectius de les ciutats en què vivim, explicant diverses actuacions que permeten definir Amsterdam com a laboratori urbà i una de les primeres ciutats circulars, amb visió i acció per abordar els grans reptes del present i del futur. La ponent ha explicat com re-distribuir l’espai, re-planificar les infraestructures i els serveis, l’habitatge i la mobilitat, gestionar eficientment l’energia; re-utilitzar l’aigua, re-circular els materials i els recursos. També ha assenyalat que, tot i que la tecnologia i internet tenen un paper essencial, és l’energia de les persones, la creativitat, la cooperació entre iguals allò que fa que les societats avancin.

Experiències d’economia circular
El cicle ha recollit diferents tallers temàtics on s’ha tractat l’economia circular, des de diferents punts de vista. Un punt de trobada d’experts, acadèmics, especialistes, administració, consumidors que han reflexionat de forma plural i compartit el seu coneixement. D’aquest procés, s’han derivat una sèrie de propostes destinades a impulsar els principis de l‘economia circular en el seu àmbit professional, com a motor de canvi i pas previ a la generalització del model circular a altres sectors, que han estat també recollides en documents específics.

Edificació més sostenible: menys energia i més confort
En el marc del bloc d’edificació, s’ha posat de manifest l’interès de potenciar i harmonitzar les certificacions ambientals tant d’edificis com de materials i fer una anàlisi del cicle de vida per facilitar informació comparable al consumidor i garantir la transparència i arribar més i millor al mercat. També s’ha posat de relleu que la rehabilitació és més intensiva en mà d’obra i menys en material que la construcció d’obra nova i que, per tant, s’ha de fomentar.

D’altra banda, cal tenir present que el 60-80% de l’impacte d’un edifici és el seu ús i manteniment, per la qual cosa –alerten- és important posar el focus en l’estalvi i l’eficiència en aquesta fase, fins i tot més que en els materials, per garantir que els edificis consumeixin poca energia i recursos en el funcionament diari.

En el mercat de l’habitatge, la cessió d’ús, una alternativa de tinença, diferent al de compra o de lloguer, es presenta com un model que permet implicar els usuaris a llarg termini. Seria el cas de La Borda, una cooperativa d’habitatges amb una cessió del sòl per part de l’Ajuntament de Barcelona amb dret de superfície per a 75 anys. A Dinamarca aquest sistema ha arribat a representar el 12% del parc d’habitatges.

Intervenció de Josep Ollé, director del Palau Macaya de l'Obra Social "la Caixa"

Alimentació més responsable
El segon bloc sobre l’alimentació, aprofundia sobre el paper dels productors, de l’administració i del mercat però també sobre les pràctiques i hàbits dels consumidors. Respecte els productors, s’ha posat èmfasi en que hi ha empreses responsables que innoven en els seus productes, reutilitzen i eco-dissenyen el packaging, però ho fan com a compromís ètic personal, assumint sovint un sobrecost que pot suposar un desavantatge competitiu.

Tampoc ajuda la legislació europea, cada vegada més restrictiva i que obliga als productors a adaptar-se. Per això, els participants conclouen que les cooperatives agrícoles necessiten una modernització per afrontar els reptes dels nous consumidors.

Així mateix, el paper del consumidor és clau i tendències com el Km0, la filosofia Slow i certificacions i segells de sostenibilitat amplien les possibilitats i posiciona als consumidors com agents de canvi. Un bon símptoma és que el mercat de productes d’alimentació ecològica va créixer un 53% a Catalunya l’any passat, tot i estar encara lluny d’altres països europeus, on el 80% de les llars en consumeixen com a mínim un cop l’any.

Per la seva banda, l’administració hauria d’afavorir l’economia circular però sovint es produeix una col·lisió entre la legislació de seguretat alimentària i les iniciatives d’economia circular. És per això, que els experts demanen que les normatives estrictes de seguretat alimentària i sanitària s’actualitzin i flexibilitzin, ajudant també a prevenir el malbaratament alimentari. Aquesta no és només una qüestió ètica, sinó que ajuda a prevenir gran quantitat de residus alimentaris.

En els diferents tallers, també s’ha posat en valor propostes com Clean label, una etiqueta d’aliments clara i neta, més amigable pel consumidor mitjà.

Finalment, sobre envasos i residus, els experts recomanen mesures com la supressió total de les bosses de plàstic o la prohibició d’alguns materials com l’alumini, com s’ha fet a Dinamarca, o recuperar pràctiques com el retorn dels envasos als comerços, com es fa en alguns països europeus.

Nova mobilitat metropolitana: multimodal i integrada
En el darrer bloc d’aquest cicle dedicat a la mobilitat s’ha debatut sobre el model actual metropolità i les noves tendències per assolir una mobilitat més sostenible. En aquest sentit, s’ha proposat una reducció dels materials (menys vehicles i més petits), i alhora de l’impacte ambiental (menys emissions atmosfèriques contaminants i menys sorolls). L’estratègia de transició és el foment del vehicle compartit col·lectiu a les ciutats, ja que les flotes de sharing es renoven sovint i són multiusuari (un vehicle s’utilitza de mitjana un 2-4% del temps total), el que provoca que l’impacte ambiental sigui menor.

La qualitat de l’espai urbà, la densitat i bon servei del transport públic i l’existència d’operadors i plataformes per compartir vehicle, fan emergir la figura del ciutadà multimodal (aquell que fa servir diferents modes de transport al llarg del dia). També sorgeix la percepció de la Mobilitat com un Servei, cada cop menys dependent de la propietat d’un vehicle particular, integrada en la futura T-mobilitat i en una única plataforma digital.

I per finalitzar, els participants d’aquest bloc posen en valor el vehicle híbrid com a transició cap a l’elèctric i la seva adopció tant en flotes corporatives com públiques com a element clau, tant per volum com pel seu valor exemplificador. Una altra de les claus és l’impuls a la instal·lació de punts de recàrrega en pàrquings públics i, sobretot, en comunitats de veïns. Igualment, recorden que el Bicing va desencadenar l’ús popular de la bicicleta a la ciutat. De fet, el Bicing en deu anys ha quadruplicat el seu nombre d’usuaris diaris, la qual cosa ha facilitat la creació de més carrils bici.