[LB-30] Andreu Ulied: de la idea a la pràctica, 30 anys després

27/04/2006 - 00:00
Després de tots aquests anys, hem avançat gaire en la gestió del nostre territori? Existeix una planificació a llarg termini mesurat amb la capacitat d'actuació de l'espècie humana? Tal com diu en Ramon Margalef al llibre Blanc 'és difícil dir què cal fer, però sovint es pot dir què no s'ha de fer, i això demana recerques inacabables'. Parlem amb Andreu Ulied, Doctor Enginyer de Camins per l'UPC, MDeS per l'Escola d'Arquitectura de Harvard que ha treballat a la UPC com a professor en enginyeria ambiental i des del 2000, és professor d'Urbanisme a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Ha coordinat els projectes de recerca de Mcrit al 4t i 5è Programa Marc de Recerca de la Unió Europea i la redacció d'estudis i plans estratègics i territorials.

Aquí trobareu més informació sobre el llibre.
Ha estat realment operativa aquesta obra? Em fa una certa tristesa observar com després de tots aquests anys ha tingut tan poca incidència tot aquell coneixement, idees i raonaments de tan bons professionals. Sembla que no hagin passat trenta anys i aquelles idees continuen sent vàlides avui dia perquè no hi ha d'altres que les hagin substituït. Aquest llibre té un valor científic molt gran i no es pot mirar com una obra arqueològica. Estaria bé que cada deu anys es reunissin el col'lectiu d'autors i fessin una actualització del llibre per poder obtenir així una valoració conjunta i revisada dels signes vitals de Catalunya. Aquest llibre és una eina d'aprenentatge, un llibre de text per a tothom que treballi en aquests camps i un document de referència, sobretot en el món dels ecòlegs i els naturalistes. Per aquest motiu proposo de fer el Llibre Blanc virtual, perquè tothom hi tingui accés i perquè es puguin anar actualitzant els seus articles. Prefigurà les obres de comunicació científica ambiental que han anat sortint després? Algun candidat a substitut? No, el llibre que més s'assembla i que continua en aquesta línia ja que utilitza la mateixa metodologia és el Llibre Verd de l'Àmbit Metropolità de Barcelona, escrit a l'any 2000 per Ramon Folch conjuntament amb Barcelona Regional i en el qual també hi van participar alguns autors del llibre Blanc com la Teresa Franquesa i en Jordi Cañas. Amb anterioritat, els treballs sobre el 'Reconeixement territorial de Catalunya' van aportar una nova metodologia en la planificació gràcies a la creació del Sistema d'Informació Geogràfica. Respongué l'obra als desigs de la societat civil de l'època, que demanava una planificació del territori inexistent? El gran creixement industrial, les migracions dels habitants del sud i la gran concentració d'habitants a les ciutats eren problemes que forçaven una planificació territorial. Aquests llibres i les activitats que generen són molt adients per crear un estat d'opinió favorable a una planificació. La reflexió conjunta dels experts genera un estat d'opinió que pot influir i ajudar als polítics. És una obra vigent encara? Crec que sí, ja que no hi ha una altra que l'hagi substituïda. A més, el context social actual demana una obra d'aquestes característiques com fa trenta anys, ja que la gestió del territori es veu afectada per nous problemes que, malgrat no ser els mateixos d'aleshores, la dificulten. D'entre aquests destaquen una excessiva dispersió d'urbanitzacions, una major mobilitat de les persones i un nombre més elevat d'administracions a intervenir-hi. En aquest sentit seria molt interessant conversar amb els experts del Llibre Blanc per saber què n'opinen d'aquesta transformació, trenta anys després. És un llibre que posa en qüestió l'ordenació del Territori, des d'aleshores, com s'ha dut aquesta planificació? Finals dels 70 és un moment de gran creixement urbanístic i aquest llibre reflexiona sobre els deu anys previs. Des dels 80 fins al 2000 no es percebia un creixement desmesurat d'ocupació del sòl. Actualment sí, al Litoral hi ha hagut un boom immobiliari molt acusat que ha propiciat un Pla director Urbanístic del sistema costaner. Aquest Pla afecta jurídicament el sòl i la capacitat de la seva transformació dels primers 500m de la línia de costa. És un pla vinculant i una solució d'emergència que consolida la protecció del sòl no urbanitzable. Un pla revolucionari que precisaria d'accions subseqüents de restauració.. Parteixen de criteris sostenibilistes i mediambientals les actuals polítiques territorials? Contemplen criteris ambientals? Si, ja que darrera d'ells existeix una normativa molt clara que els regula amb els estudis d'Impacte ambiental i els estudis estratègics. Qualsevol projecte ha de comptar amb un estudi d'impacte ambiental que contempli mesures correctores i compensatòries. Aquests estudis han millorat qualitativament els projectesurbanístics, malgrat s'ha complicat i retardat la seva tramitació, ja que s'ha incrementat enormement el nombre d'elements que hi intervenen. I un cop feta aquesta planificació, com es protegeix aquest territori? Una vegada protegit, s'ha de definir com es durà a terme la recuperació del seu valor ecològic. Molts dels espais protegits pel Pla director urbanístic costaner es troben en situació precària degut als càmpings, als hivernacles, benzineres, ....Tots aquests espais semindustrials i periurbans i molts espais agrícoles erms, necessiten d'una bona gestió per recuperar la seva funcionalitat ecològica i per afavorir la seva utilització i oci per part de la població veïna. Una solució pot consistir a arribar a acords de custòdia del territori privat amb entitats especialitzades que gestionen d'una manera natural i ecològica la propietat, garantint-ne en tot moment la titularitat del propietari. A més, el projecte de protecció del territori que s'hi dugui a terme millorarà enormement la seva qualitat si es tenen en compte criteris paisatgístics, escenogràfics i estètics. Els temes del paisatge, més pictòrics i simbòlics han estat menystinguts pels ecòlegs. Quan es té endreçat el paisatge cultural, els temes ambientals entren en joc i són més fàcils d'internalitzar, és una qüestió estratègica. Què passarà amb el territori d'aqui 20 anys? El nostre equip de Mcrit (Empresa de desenvolupament i implantació de sistemes d'ajuda per a la presa de decisions en planificació urbana, de transport i de medi ambient) ha realitzat diversos escenaris de futur i prospectives. En el llibre Catalunya 2020: Visions del futur del territori" de l'any 2003, es recullen tres visions de futur, la més lliberal, la més ecologista i la més social demòcrata, a partir de 50 indicadors, descrites d'una forma un pèl estereotipada i magnificant les diferències per fer-les més provocadores i útils pel debat. Així, es preveu com serà el creixement urbà, les infraestructures, la protecció dels espais naturals i les polítiques d'habitatge que es faran en el futur. Quina és la més adequada? És clar que tinc opinió al respecte, però per explicitar-ho necessitaria molt més temps i espai. Potser deixem-ho per una altra entrevista... Entrevista amb Ramon Folch, aquí. Entrevista amb Joaquim Maluquer, aquí.

Relacionats

Butlletí