L'AMB introdueix en la gestió dels parcs mesures per a la salut de les persones

Font: AMB

23/10/2018 - 14:34

L'AMB ha retirat el glifosat com a producte herbicida i ha reduït en un 82 % l'aplicació de productes químics per al control de plagues i malures als parcs. Ara els tractaments preventius es redueixen als mínims imprescindibles de manera que només se'n fan de curatius. Aquestes són algunes de les mesures destinades a la preservació de la salut de les persones, en l'àmbit dels tractaments fitosanitaris, que està introduïnt l'AMB en la gestió dels parcs metropolitans. 

Canvi de paradigma
Actualment, s'apliquen tractaments menys agressius, com l'endoteràpia en l'arbrat (es punxa el tronc amb el producte localitzat dins l'arbre, i s'evita així polvoritzar i provocar molèsties als usuaris), i s'han potenciat els tractaments biològics. Amb l'objectiu de millorar la resistència de la vegetació, es duen a terme tasques com els abobats o les millores estructurals del sòl i també s'utilitzen les restes de poda com a encoixinat del terreny. En el cas de les basses i els llacs s'han retirat els productes químics, com alguicides o clor, per aconseguir un correcte equilibri entre la vegetació i la fauna aquàtica, afavotint així la naturalització i la millora de la qualitat de l'aigua.

Aquest canvi de paradigma ha tingut uns resultats molt positius i molts avantatges per a la biodiversitat a les ciutats. Actualment, els parcs no només són espais amb baixa presència de productes químics, sinó que també s'hi ha detectat un augment d'espècies de fauna, algunes de protegides i altres que són clau en el control natural de plagues.
 
En la gràfica següent es pot apreciar com s'ha reduït dràsticament el nombre de tractaments en els darrers 7 anys, tot i l'augment, en més d'un 50%, de la superfície de parcs gestionats per l'AMB:

També es pot observar com s'han reduït els tractaments químics, que han passat de 894 a 166 (82%), en favor de l'augment dels tractaments biològics, menys nocius per a les persones i la fauna:

Avisos fitosanitaris
A banda de les mesures tècniques, una altra de les millores ha estat la informació a la ciutadania. Els tractaments fitosanitaris actuals i els realitzats en els mesos anteriors es poden consultar al web de l'AMB. Cada mes es publica la planificació per als 30 dies següents i també els tractaments puntuals que hi pugui haver amb 72 hores d'antelació.

Per facilitar la comunicació d'aquests tractaments, l'AMB disposa d'un butlletí de notificacions que informa dels tractaments mensuals i de les modificacions puntuals. Un servei d'avís que esdevé especialment útil per a les persones que pateixen sensibilitat química.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Reportatge

La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.

Reportatge

Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.

Entrevista

Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.

Butlletí