L’activitat humana al mar provoca greus lesions auditives als cefalòpodes

Des de fa anys, el Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques, de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, ha analitzat com la contaminació acústica dels oceans provoca canvis físics i de comportament en moltes espècies, especialment dofins i balenes, que utilitzen el so per a les seves activitats diàries, com ara caçar o orientar-se. Ara, el LAB ha demostrat que el so, en aquest cas en baixa freqüència i a gran escala, produït per les activitats en alta mar, és també el causant del dany d'altres espècies marines com sèpies, calamars i pops. Als anys 2001 i 2003, van aparèixer calamars gegants a la costa d'Astúries just després que es disparessin un seguit de trets amb canyons d'aire comprimit per a exploracions geofísiques des de vaixells situats en alta mar. Aquest fet suggereix que les morts poden haver estat relacionades amb l'excessiva exposició al so d'aquests animals.

En l'estudi, l'equip d'investigadors del LAB, dirigit per Michel André, va exposar a 87 cefalòpodes, de quatre espècies diferents (Loligo vulgaris, Sepia officinalis, Octopus vulgaris i Illex coindeti), a sons de baixa freqüència, d'entre 50 i 400 hertz. Com s'explica en l'article publicat a Frontiers in Ecology and the Environment, revista de la Societat Americana d'Ecologia, els animals exposats als sorolls presentaven un trauma acústic en forma de lesions severes en les seves estructures auditives. Per comprovar aquests efectes, després de l'exposició als sons, similars als que van experimentar els calamars gegants a Astúries, els investigadors van analitzar els estatocists dels animals. Els estatocists són les estructures amb forma de globus que ajuden als invertebrats a mantenir l'equilibri i la posició. Aquests òrgans, que estan plens de líquid, són similars als aparells vestibulars dels mamífers i, com es demostra en aquest estudi, són importants en la percepció de sons de baixa freqüència en els cefalòpodes.

Immediatament després de l'exposició a baixa freqüència de so, els investigadors del LAB van trobar que els cefalòpodes mostraven dany a les cèl·lules ciliades dels estatocists, que són cèl·lules sensorials del sistema auditiu d'aquests animals. Amb el temps, les fibres nervioses s'inflamaven i finalment apareixien forats. Aquestes lesions eren més greus a mesura que passava el temps des de l'exposició als sons. Així, doncs, el dany en els cefalòpodes apareixia tot just després de l'exposició de baixa intensitat als sons de baixa freqüència i tots els animals exposats al soroll van mostrar evidències de trauma acústic.

‘El dany provocat pel soroll no els permetrà sobreviure'

Tal i com explica l'investigador de l'EPSEVG Michel André, si la curta exposició a què van sotmetre als animals els ha provocat un trauma acústic sever, l'impacte de la contaminació acústica d'alta intensitat de forma contínua pot ser considerable. D'aquesta manera, si l'estatocist és el responsable de l'equilibri i l'orientació espacial dels cefalòpodes, el dany provocat pel soroll en aquest òrgan probablement afectarà les seves habilitats per caçar, evadir predadors i inclús reproduir-se. En altres paraules, com afirma André, no els permetrà sobreviure.

Els efectes de la contaminació acústica en la vida marina varien en funció de la proximitat de l'animal a l'activitat, així com de la intensitat i la freqüència del so. Tot i això, amb l'augment de les perforacions submarines, el transport amb vaixells de càrrega, les excavacions i d'altres activitats de gran escala en els oceans, cada vegada és més probable que aquestes activitats entrin en contacte amb les rutes migratòries i les zones freqüentades pels animals marins.

Com s'ha demostrat amb anteriors investigacions del grup de recerca liderat per Michel André, la contaminació acústica als oceans provoca un impacte rellevant en els dofins i les balenes perquè utilitzen la informació acústica per sobreviure. Aquest estudi, però, és la primera anàlisi que demostra l'impacte sever en els invertebrats i un grup ampli d'animals marins, dels quals desconeixíem la seva dependència dels sorolls per viure. Així, doncs, l'estudi planteja qüestions com ara si la contaminació acústica està provocant aquests efectes en tota la vida animal dels oceans o quins altres efectes provoca en la vida marina, a més dels danys en els sistemes de recepció auditiva.