La XX Conferència Catalana per un futur sense nuclears recorda Txernòbil

La Conferència, organitzada pel Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear, s'ha dividit en dues parts. La primera ha estat dedicada a recordar les greus conseqüències que va tenir i té encara per a Bielorússia l'accident nuclear, per la seva proximitat amb la planta ucraïnesa. La segona part ha servit per conèixer la situació i tendències de l'energia nuclear al món de la mà del consultor Mycle Schneider, coautor de l'informe The World Nuclear Industry Status Report, que ha estat finançat per grup dels Verds del Parlament Europeu i que es pot descarregar en aquesta adreça. Abans de començar l'acte pròpiament dit, el periodista Santi Vilanova ha presentat un material cinematogràfic inèdit sobre la primera manifestació antinuclear de Catalunya que va tenir lloc a les Terres de l'Ebre el mes d'agost de 1977 i que s'ha projectat íntegrament. Després d'aquest visionat, Vilanova ha denunciat que les persones que s'han posicionat clarament contra les centrals nuclears en els darrers anys han estat condemnades a l'ostracisme polític i mediàtic. Ha dit també que 'el mateix estatut no defensa una nació catalana desnuclearitzada' i ha agraït als organitzadors la seva contribució 'al manteniment de l'esperit antinuclear'. Una absència destacada Tot seguit, Josep Puig portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear ha donat una notícia a l'auditori: la doctora Valentina Fiodorovna Smolnikova que estava previst que parlés durant la primera part de l'acte no ha pogut desplaçar-se a Barcelona. Els motius no han estat tècnics sinó polítics. Ho ha explicat el periodista Josep Ros que ha estat treballant a Bielorússia els darrers temps precisament en un reportatge sobre l'accident nuclear del 1986. El motiu era que la delegació diplomàtica francesa a Bielorússia -no n'hi ha d'espanyola- havia de concedir un visat a la doctora, que finalment ha denegat. Ros ha apuntat que, preguntats pel motiu, els diplomàtics francesos han dit 'que no tenien perquè donar explicacions'. El fet és que Valentina Fiodorovna Smolnikova s'ha convertit en un personatge incòmode en el seu país i no es pot descartar que els seus plantejaments hagin intervingut en la denegació del visat. Quan hi va haver la catàstrofe de Txernòbil, Valentina Fiodorovna va optar per quedar-se al país a risc de la seva pròpia salut però ho va fer -segons ha explicat Ros- 'per la seva condició de cap de pediatria d'una de les regions més afectades del país'. La doctora Fiodorovna ha treballat tant de prop en el problema que ha pogut confegir estadístiques que contradiuen la versió oficial que actualment es vol fer prevaldre a Bielorússia. El problema persisteix El govern d'aquesta república exsoviètica sosté que el cas de Txernòbil està tancat i que tot ha tornat a la normalitat però les observacions fetes per científics independents, i fets públics per periodistes, com el mateix Josep Ros, demostren que la gent -i especialment els nens- continuen emmalaltint en el país per culpa de la radioactivitat. Com ha destacat Ros 'la radioactivitat literalment se la mengen perquè entra en els cossos de les noves generacions a través de la cadena alimentària'. El periodista català ha dit que 'és inassumible per a aquest estat resoldre la situació perquè en els inicis de la independència, el 1991, el 20% del pressupost estatal anava a aquest tema i és un volum de despesa que no s'ha pogut sostenir'. A més, per reduir el risc al mínim caldria desplaçar entre 2 i 3 milions de persones de la regió més afectada i reinstal'lar les persones en altres indrets, fet que suposaria un esforç que el govern no està disposat a fer. Per aquesta raó es vol amagar el problema, sosté. Ros ha revelat l'existència d'importants manifestacions a Minsk -la capital- el 1996 quan es van complir 10 anys de l'accident, que van ser silenciades tant en el país com a l'estranger. Mentre, el país viu una situació d'elevada mortalitat i baixa natalitat que podria conduir a un desastre demogràfic en el futur. El periodista ha assenyalat a l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica com a còmplice del silenci del govern de Minsk. Durant la primera part de l'acte s'ha llegit un fax tramès per la doctora Valentina Fiodorovna Smolnikova en el què lamentava la impossibilitat de ser present a Barcelona i certificava que el govern del seu país vol amagar la gravetat de la situació. Un futur nuclear? El consultor Mycle Schneider ha iniciat la seva intervenció amb crítiques molt dures a l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica i ha dit que li semblava 'inacceptable' que tot i reconèixer la gran quantitat de càncers de tiroides causats directament per l'accident de Txernòbil, aquesta agència continuï minimitzant el problema dient 'que s'opera, es treu el tumor i ja està'. Schneider ha fet un repàs de la tendència de construcció de centrals nuclears en el món i ha mostrat com fins el 1989 anava creixent de manera molt marcada però, des d'aquell any ençà, la corba de creixement tendeix a aplanar-se de manera espectacular. De fet, des del 1989 fins al 2006, les estadístiques diuen que només s'han fet 20 reactors nous al món. De tota manera, Schneider ha dit que 'sense fer més reactors, a moltes centrals s'està instal'lant més potència i més capacitat energètica i això és l'equivalent de fer més centrals però sense l'impacte en l'opinió pública que significaria la seva construcció'. A través de les dades, es constata que l'energia nuclear és certament minoritària al món ja que les tres quartes parts de l'electricitat d'origen nuclear es produeix només a 6 països dels aproximadament 200 estats independents que hi ha actualment. Són: EUA, França, Corea del Sud, Alemanya, Rússia i el Japó. Però el que potser sigui més sorprenent pels no iniciats en el tema és que en un país com França -paradigma de la nuclearització- l'energia nuclear només representa el 17,5% del total d'energia final A la resta dels 6 països esmentats els percentatges cauen per sota del 7%. Scneider ha dit també que 'el món difícilment viurà un renaixement nuclear ja que la majoria de centrals nuclears són molt velles i aniran tancant a mesura que avanci el segle i és dubtós que s'han facin moltes de noves' Dues bones raons perquè això passi és que l'opinió pública, fins i tot dels països nuclearizats, és majoritàriament contrària a més centrals i la segona l'elevat cost de construir-ne. De fet la tendència per al segle XXI marca un declivi d'aquest tipus d'instal·lacions. Les dades aportades pel conferenciant són significatives: el 2015 el nombre de centrals arribarà al seu punt màxim però després baixarà gradualment i el 2030 la seva importància serà mínima. No són dades fetes per algú que desitgi especialment aquesta situació, sinó que Schneider les ha extret en aquest cas, no del seu estudi, sinó del World Energy Outlook, que publica l'Agència Internacional de l'Energia.