La Xarxa es consolida a tot el territori

Amb l'adhesió de les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona. La Generalitat esdevé membre observador.
Sostenible.cat
08/03/2013

La 13a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sosteniblitat, celebrada al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, ha tingut com a punts destacats l'adhesió de diverses administracions supralocals, l'aprovació de l'acord per un aire més nét i la constatació de la importància creixent de la gestió dels espais periurbans i els horts ciutadans. La declaració d'enguany se centra en l'educació ambiental.

Tot seguint l'ordre del dia previst, el president de la Xarxa, Joan Puigdollers, va comunicar la incorporació com a membres de sis ajuntaments (Collsuspina, Celrà, Gironella, Sant Julià de Vilatorta, Sant Pere de Vilamajor i Vilanova de Sau), del Consell Comarcal del Garraf i, molt especialment, de les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona (tot i que les dues últimes no seran efectives fins d'aquí unes setmanes, quan ho aprovin els seus propis òrgans de govern).

Aquesta ampliació suposa un salt endavant de la Xarxa i permetrà arribar a tots els petits municipis de Catalunya, a més d'una col·laboració més estreta entre les quatre diputacions. D'entrada, per exemple, ja s'ha acordat compartir l'oficina tècnica que la Diputació de Barcelona té a Brussel·les, el que facilitarà la negociació amb les institucions europees.

A més, també s'ha acollit com a membres observadors de la Xarxa al Govern d'Andorra, i a la Generalitat de Catalunya, amb qui tot i que ja s'hi treballa de manera conjunta des de fa temps, ara es formalitza la relació amb la Xarxa, tal i com va destacar Assumpta Ferran, Directora General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. 

Ratificacions per unanimitat
L'Assemblea ha estat l'espai també per a ratificar noves aliances i compromisos de la Xarxa. Així, s'ha confirmat l'acord amb la Comissió Europea pel qual la Xarxa esdevé entitat promotora del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses, i s'han ratificat l'adhesió a la Red de Ciudades que Caminan, i el conveni amb el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (CILMA).

També per unanimitat s'ha aprovat la proposta d'Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net, que demana a l'Estat mesures de fiscalitat ambiental (que gravin els combustibles més contaminants com el gasoil, per exemple) i l'etiquetatge dels vehicles segons el seu nivell d'emissions, i a la Generalitat que amplifiqui els esforços per explicar a la població les dades de qualitat de l'aire i que publiqui un catàleg de mesures que siguin aplicables des de l'escala local, entre moltes altres coses.

El Pla Estratègic, en marxa
La presentació de l'informe de gestió de les activitats de la Xarxa durant 2012, que ha estat a càrrec de Domènec Cucurull, exsecretari de la Xarxa (s'acaba de jubilar), ha posat de manifest que ja està totalment en marxa el Pla Estratègic aprovat l'any passat, i que s'estan acomplint els objectius proposats en un ampli ventall de temes.

En aquesta línia, el pla d'activitats per a 2013, inclou noves accions sobre contaminació lluminosa, eficiència energètica, estalvi d'aigua a parcs i jardins, coordinació del protocol d'episodis d'ozó, un estudi de l'impacte acústic del servei de recollida d'escombraries o una reglamentació dels mercats d'intercanvi i segona mà, per posar uns quants exemples.

I, sobretot, hi destaca la creació d'una nova comissió sobre la gestió dels espais periurbans, que es constituirà el proper 21 de març en una reunió a Vilanova i la Geltrú.

La gestió dels espais periurbans i els horts ciutadans, un tema clau
La creació d'aquesta comissió respon a un interès creixent per part de la població i de molts ajuntaments per gestionar de manera correcta les hectàrees no urbanitzades dels termes municipals, l'abandonament de les quals ha anat lligat, sovint, a la degradació i usos no adequats.

Una taula rodona ha presentat algunes iniciatives d'èxit que poden servir de guia a altres municipis. Així, segons ha explicat Ester Fango, de la Paeria de Lleida, fa quatre anys van iniciar un pla de recuperació de les 12.000 hectàrees d'horta vella que envolta la ciutat, tot buscant també que tingués rendibilitat per a les persones que l'habiten. És a dir, la potenciació dels cultius ha anat unida a un pla de comercialització, amb la creació d'un mercat de proximitat anomenat "de l'hort a la taula" que ja compta ja amb 25 productors artesans i de proximitat i té llista d'espera per posar-hi més parades. També s'han cedit alguns horts per a nous emprenedors en l'activitat agrària, i s'han fet accions de sensibilització entre els habitants de la ciutat, com ara la creació de menús escolars 100% amb productes de l'horta de Lleida.

A Vilafranca del Penedès, segons va explicar el regidor d'urbanisme i medi ambient, Josep Maria Martí, han creat una "bossa de terres" mitjançant la qual han posat en contacte els propietaris de les 86 hectàrees cultivables -unes 130 parcel·les- amb agricultors, i ja han aconseguit que el 70% d'aquest terrenys hagin deixat d'estar erms. "I tot això", va apuntar Martí, "sense pràcticament cap cost per a l'administració, és un projecte low cost i que ens està donant moltes alegries".

Eva Herrero, regidora de medi ambient i sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa, va anunciar l'aprovació recent d'un programa d'horts urbans que segueix la fórmula de la custòdia urbana, per la qual es cedeixen de manera temporal i gratuïta espais buits de la ciutat a particulars o entitats socials. Els propietaris d'aquests solars es beneficien perquè se'ls garanteix el bon manteniment de l'espai, que a més ha de ser conreat amb pràctiques sostenibles i agricultura ecològica.

La forta demanda dels ciutadans per poder donar un ús agrícola als espais públics fa que des de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en paraules del regidor de medi ambient Joan Puigdomènech, s'estiguin plantejant introduir horts urbans a finques públiques, als espais que han quedat sense edificar arran la crisi i fins i tot als parcs més grans. "Però no resulta fàcil, cal resoldre abans molts problemes urbanístics", va dir Puigdomènech.

Per últim, Maica Basas, regidora de medi ambient de Manlleu, va explicar l'èxit dels seus horts municipals, creats per la demanda d'un grup de voluntaris a una zona on s'havia previst plantar-hi gespa i que a hores d'ara ja compta amb 70 parcel·les. "I tot això, amb un cost zero per a l'ajuntament", va dir, "però comencem a veure que potser el voluntariat no és prou, no pot durar sempre, i hem de buscar com gestionar-ho".

Un aspecte molt important d'aquestos horts ciutadans és la participació de les escoles, "perquè els nens aprenen el valor d'aquests aliments, i això és fonamental", tal i com va concloure Basas.

L'educació ambiental, protagonista de la Declaració de Lleida 
El tema triat aquest any per a la declaració de l'Assemblea ha estat precisament, l'educació ambiental, per tal de "reconèixer el paper decisiu que ha protagonitzat en la transformació de la nostra societat", segons recull el document.

Al llarg del matí ja s'havia assenyalat que justament en un moment en què els ajuntaments han de prioritzar les partides més importants, cal tenir en ment que l'educació ambiental és un dels temes imprescindibles per a la ciutadania. En aquesta línia, la declaració recull el compromís de potenciar-la, tant dins els centres educatius com amb activitats no formals per a adults i públic familiar, a més de mirar de treballar plegats amb el sector empresarial per impulsar l'economia verda i incorporar encara més les noves tecnologies.

"Invertir en educació ambiental té un efecte multiplicador en eficiència i estalvi dels recursos". La declaració insta els plens municipals a adoptar-la abans del proper 5 de juny.

Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí