La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat commemora el seu onzè aniversari

La formen 247 entitats locals compromeses amb el desenvolupament sostenible
Redacció
12/11/2008 - 00:00

El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, va presidir dimarts 11 de novembre l'acte de commemoració dels 11 anys de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. "La Xarxa és un espai de reflexió, anàlisi i de proposta d'accions pels governs locals", va assegurar Fogué, "i ens hem de felicitar per la suma d'esforços feta durant tots aquests anys".

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de municipis i entitats compromesos a avançar cap el desenvolupament sostenible. Amb l'impuls de la Diputació de Barcelona, la Xarxa es va crear el 16 de juliol de 1997 a Manresa, on 118 municipis van formalitzar la seva adhesió. Actualment, la Xarxa ja té associades 247 entitats locals catalanes, que representen aproximadament el 80% de la població total de Catalunya.

El valor del treball en xarxa
"En tots aquests anys la Xarxa ha anat canviant de la mateixa manera que ho ha fet la societat i ho han fet les necessitats dels municipis", va explicar Fogué, "però no ha canviat l'aposta pel treball en xarxa, que tan bons resultats ha donat". En aquest sentit, Joan Antoni Baron, diputat de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i president de la Xarxa, va assegurar que aquests han estat "onze anys de compartir problemàtiques, però també onze anys de compartir solucions".

Baron va fer balanç d'aquests 11 anys de treball municipal en xarxa, destacant els avanços que s'han fet en les Agendes 21 locals -de les quals, més d'un centenar de municipis ja han desenvolupat-, tot i que algunes "necessiten ara una actualització, ja que els reptes han canviat". De fet, Baron va assegurar que "tenim vells i nous reptes pel davant, i el treball en xarxa és la forma més eficient i més sostenible d'afrontar-los".

L'ombra de la crisi
Durant l'acte de commemoració es va mencionar diverses vegades l'actual crisi econòmica, que també està afectant a municipis i diputacions, però a la que, segons Fogué, "s'ha de donar resposta mirant més enllà el curt termini, ja que els que hem apostat pel desenvolupament sostenible des del principi tenim ara més raó que mai". Fogué va reiterar un cop més el compromís de la Diputació amb els municipis i ajuntaments per mantenir els seus ajuts per a polítiques socials i ambientals.

La commemoració va comptar també amb una conferència a càrrec del director de l'Àrea de Medi Ambient de la Fundació "la Caixa", Jorge Wagenberg, i una taula rodona amb la participació de representants de la xarxes amb les quals hi ha establerts acords de col·laboració i en la que van intervenir: Emilio D'Alessio, president del Coordinamento Agende21 locali italiane; Josep Berga, vice-president del CILMA (Girona); Maria del Mar Alonso, secretaria tècnica d'Udalsarea 21 (País Basc); Francisco Ortuña, cap de la secretaria tècnica de la Xarxa Rete21 (Huesca); Rafael Tortajada, cap de la secretaria tècnica de REDNELS (Navarra); i Miquel Muñoz, de la secretaria tècnica de la Xàrcia Valenciana de municipis cap a la sostenibilitat.

--
Vegeu també les conclusions del debat sobre la Xarxa a Sostenible.cat

Relacionats

Article
Jornada participativa a l’Horta de la Sínia

Jornada participativa a l’Horta de la Sínia

El parc es convertirà en un refugi climàtic amb més zones d’ombra, presència d’aigua i d’altres elements vegetals per reduir les altes temperatures

Article

El procés de participació engegat pels Ajuntaments de Malgrat de Mar i Blanes entre febrer i març conclou la voluntat de la ciutadania, que hi va prendre part, d’augmentar el grau de protecció de la desembocadura del riu Tordera. 311 persones -229 a través de la web de l’Ajuntament de Malgrat i 82, de la de Blanes- van participar en les enquestes per expressar la seva opinió amb relació a l'ordenança per regular els usos i l’accés a la desembocadura, i a la declaració de reserva natural parcial d’aquest espai.

Entrevista

L'equip de l’arquitecta i urbanista Itzíar González Virós ha estat l’adjudicatari del procés per definir els usos dels espais del Barri Vell de Girona. El projecte, que va néixer d’una proposta veïnal en el marc dels pressupostos participatius de 2018, vol establir un full de ruta elaborat de manera cooperativa entre l’administració i el veïnat. L’arquitecta està especialitzada en processos de participació i cooperació ciutadana en matèria d’urbanisme. Durant set setmanes, ha tirat endavant el projecte ‘Per un Nou Vell’ amb molt bona resposta ciutadana, a través d’un mètode cooperatiu que imita un joc de cartes i que proporciona una gran quantitat d’informació sobre el barri i l’urbanisme.

Butlletí