La UAB i la UdG estudiaran l'acidificació natural dels rius en l'alta muntanya dels Pirineus

Font: UAB

23/01/2019 - 17:29

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Girona (UdG) lideren el projecte AMiCC (Acidificació de les masses d'aigua d'alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat), l'objectiu del qual és investigar els drenatges àcids naturals enriquits en metalls que estan afectant espais protegits d'alta muntanya al Pirineu. El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Precipitats blanquinosos enriquits en alumini cobreixen el llit del Barranc del Port Vell, Parc Natural de l’Alt Pirineu (Lleida). Foto: Mario Zarroca (UAB).

En l'última dècada s’està detectant una alteració hidroquímica que afecta la capçalera d'alguns rius de muntanya, en diverses zones protegides dels Pirineus Central i Oriental. Aquesta alteració es manifesta per la precipitació de compostos blanquinosos en forma de pàtines que cobreixen els llits d'alguns rius i que estan enriquides en metalls pesats com alumini, manganès o níquel. Aquest fenomen d'acidificació, que gairebé no s'havia detectat abans en el territori, s’està accentuant de manera molt significativa en els últims anys.

Les observacions recents suggereixen que els processos de precipitació estarien relacionats amb drenatges àcids d'origen natural, generats als massissos muntanyencs mineralitzats que, per oxidació, augmenten l'acidesa de l'aigua i provoquen el seu enriquiment en metalls i metal·loides. Aquestes observacions també apunten al fet que els drenatges àcids observats recentment podrien estar desencadenant-se sota unes noves condicions més càlides i seques, provocades pel canvi climàtic. No obstant això, la manca d'antecedents, les dificultats d'accés a les zones afectades, localitzades a altituds superiors als 2000 i 2500 metres, i les escasses dades disponibles sobre la qualitat de les masses d'aigua de muntanya, fan que la informació sobre el fenomen i la seva evolució sigui encara molt limitada.

En aquest context AMiCC pretén aportar un nou coneixement sobre l'abast i la potencial ecotoxicitat d'aquests drenatges, així com sobre les seves possibles causes i relació amb el canvi climàtic. La recerca permetrà contribuir al millor disseny d'estratègies d'adaptació a l'efecte del canvi climàtic dels espais de muntanya protegits.

El projecte tindrà una durada d'un any i es desenvoluparà en l'àmbit dels Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca), Alt Pirineu (Lleida) i Les Capçaleres del Ter i Freser (Girona).

Liderat pels doctors Mario Zarroca i Rogelio Linares, del Departament de Geologia de la UAB, i Carles Roqué, del Departament de Ciències Ambientals de la UdG, compta amb la participació d'un equip pluridisciplinari d'investigadors de totes dues universitats i de la Universidad de Zaragoza.


 

Relacionats

Notícia

L’increment de la capacitat dels diferents tipus de sòls per absorbir i emmagatzemar carboni és una de les accions que es poden aplicar per mitigar els efectes del canvi climàtic

Opinió

Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.

Reportatge

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.

Butlletí