La UAB i la UdG estudiaran l'acidificació natural dels rius en l'alta muntanya dels Pirineus

Font: UAB

23/01/2019 - 17:29

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Girona (UdG) lideren el projecte AMiCC (Acidificació de les masses d'aigua d'alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat), l'objectiu del qual és investigar els drenatges àcids naturals enriquits en metalls que estan afectant espais protegits d'alta muntanya al Pirineu. El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Precipitats blanquinosos enriquits en alumini cobreixen el llit del Barranc del Port Vell, Parc Natural de l’Alt Pirineu (Lleida). Foto: Mario Zarroca (UAB).

En l'última dècada s’està detectant una alteració hidroquímica que afecta la capçalera d'alguns rius de muntanya, en diverses zones protegides dels Pirineus Central i Oriental. Aquesta alteració es manifesta per la precipitació de compostos blanquinosos en forma de pàtines que cobreixen els llits d'alguns rius i que estan enriquides en metalls pesats com alumini, manganès o níquel. Aquest fenomen d'acidificació, que gairebé no s'havia detectat abans en el territori, s’està accentuant de manera molt significativa en els últims anys.

Les observacions recents suggereixen que els processos de precipitació estarien relacionats amb drenatges àcids d'origen natural, generats als massissos muntanyencs mineralitzats que, per oxidació, augmenten l'acidesa de l'aigua i provoquen el seu enriquiment en metalls i metal·loides. Aquestes observacions també apunten al fet que els drenatges àcids observats recentment podrien estar desencadenant-se sota unes noves condicions més càlides i seques, provocades pel canvi climàtic. No obstant això, la manca d'antecedents, les dificultats d'accés a les zones afectades, localitzades a altituds superiors als 2000 i 2500 metres, i les escasses dades disponibles sobre la qualitat de les masses d'aigua de muntanya, fan que la informació sobre el fenomen i la seva evolució sigui encara molt limitada.

En aquest context AMiCC pretén aportar un nou coneixement sobre l'abast i la potencial ecotoxicitat d'aquests drenatges, així com sobre les seves possibles causes i relació amb el canvi climàtic. La recerca permetrà contribuir al millor disseny d'estratègies d'adaptació a l'efecte del canvi climàtic dels espais de muntanya protegits.

El projecte tindrà una durada d'un any i es desenvoluparà en l'àmbit dels Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca), Alt Pirineu (Lleida) i Les Capçaleres del Ter i Freser (Girona).

Liderat pels doctors Mario Zarroca i Rogelio Linares, del Departament de Geologia de la UAB, i Carles Roqué, del Departament de Ciències Ambientals de la UdG, compta amb la participació d'un equip pluridisciplinari d'investigadors de totes dues universitats i de la Universidad de Zaragoza.


 

Relacionats

Notícia
La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Notícia

El parc natural de l'Albufera compta amb prop de mil barques censades, de pesca i passeig turístic, que treballen una mitjana de 300 dies a l'any

Butlletí