La sequera amenaça la biodiversitat del sòl i posa en perill el cicle de nutrients a tota Europa

Font: CREAF

26/06/2019 - 13:14
Espècie: Protaphorura fimata. Foto: Universitat d’Aarhus

Espècie: Protaphorura fimata. Foto: Universitat d’Aarhus

Un estudi europeu publicat a la revista Global Change Biology i liderat pel CREAF adverteix que la sequera associada al canvi climàtic podria reduir la biodiversitat d'organismes del sòl i frenar la descomposició de les fulles caigudes. Això posaria en perill el reciclatge dels nutrients per a les plantes a tota Europa.

L'experiment s'ha dut a terme en 54 parcel·les amb vegetació arbustiva natural situades en sis països europeus (Regne Unit, Holanda, Dinamarca, Hongria, Espanya i Itàlia), abastant un ampli rang de temperatures i precipitacions.

"El resultat és claríssim pel que fa a la reducció de precipitacions: com més gran és la sequera, menor és la diversitat de col·lèmbols i més lenta és la descomposició de les restes vegetals que cauen a terra"

Durant quatre anys, els investigadors van simular en aquestes parcel·les dos efectes associats al canvi climàtic: que cada vegada plou menys i que cada vegada fa més calor. Per simular la reducció de precipitacions, en algunes parcel·les van instal·lar una lona que s'estenia automàticament en cas de pluja, expulsant part de l'aigua caiguda fora de la parcel·la. I per simular l'augment de temperatura, en altres parcel·les van instal·lar una lona reflectant que s'estenia cada nit per reduir la pèrdua de calor cap a l'atmosfera.

Els investigadors van estimar a quina velocitat es descomponien les fulles i branques caigudes (fullaraca) i al final dels quatre anys van mesurar la diversitat d'uns organismes del sòl anomenats col·lèmbols (directament implicats en la descomposició). Finalment, van comparar els resultats d'aquestes parcel·les amb les d'altres en què no s'havia aplicat cap tractament experimental.

El resultat és claríssim pel que fa a la reducció de precipitacions: com més gran és la sequera, menor és la diversitat de col·lèmbols i més lenta és la descomposició de les restes vegetals que cauen a terra.

Espècie: Folsomia candida. Foto: Universitat d’Aarhus

Un declivi amb conseqüències greus que podrien reproduir-se en l'agricultura

Els col·lèmbols són un grup molt ampli d'animals diminuts que viuen al sòl, molt semblants als insectes, i són una peça clau en la descomposició de les fulles i branques que cauen a terra i en el reciclatge dels nutrients per a que les plantes els puguin aprofitar.

"No són els únics implicats en aquests processos de descomposició i reciclatge de nutrients - apunta Guille Peguero, investigador del CREAF i primer autor de l'estudi -, però són molt abundants, són molt importants i ens poden servir com a sensors del que li està passant a l'ecosistema."

Si els col·lèmbols (i altres organismes implicats en la descomposició de les restes vegetals) van desapareixent, les plantes tindran moltes dificultats per aconseguir els nutrients que necessiten, els animals que se les mengen, també, i els que es mengen aquests animals, també.

"Tot i que hem estudiat aquest efecte en parcel·les de vegetació natural, és molt probable que es doni també en ecosistemes agrícoles, perquè el clima és igual per a tothom, així que al final l'efecte en cadena fàcilment pot comportar conseqüències en la nostra capacitat d'alimentar-nos" , adverteix Peguero.

El més curiós és que la sequera no només va reduir el nombre total i la quantitat d'espècies de col·lèmbols que estan presents en el sòl, sinó que a més les espècies que van resistir estan evolutivament més emparentades entre si. Això redueix l'eficàcia amb què els nutrients tornen a estar disponibles per a les plantes. "Com, en general, les espècies molt emparentades solen exercir funcions semblants dins de l'ecosistema, el que ha passat a les nostres parcel·les es podria comparar amb la desaparició de alguns oficis en una població humana ", explica Guille Peguero.

Espècie: Sinella curviseta. Foto: Universitat d’Aarhus

L'efecte incert de la temperatura
Pel que fa a l'efecte de l'escalfament, l'impacte sobre els col·lèmbols i la descomposició de les fulles va ser molt lleu. Malgrat això, el mètode experimental emprat va aconseguir un augment de temperatura de tan sols mig grau, molt per sota de les prediccions actuals de canvi climàtic per al futur més immediat, i no es pot saber què hagués passat si s'haguessin aconseguit temperatures més similars a les previstes. Queda per veure, si les conseqüències de la sequera es mantenen en el temps i si es traslladen a altres grups d'organismes clau: "L'important és adonar-se que sota dels nostres peus habita un univers de vida del qual depenem completament i que també està patint el canvi climàtic. Tot just ho estem començant a investigar ", conclou Peguero.

Espècie: Orchesella cincta. Foto: Universitat d’Aarhus

 

Relacionats

Notícia

El premi Ramon Margalef d'Ecologia té per objecte el reconeixement d'una trajectòria científica o un descobriment en el camp de les ciències ecològiques que hagi contribuït al progrés significatiu del coneixement o el pensament científic, o al desenvolupament d'instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar. La data límit per fer propostes és el 17 de maig de 2019.

Reportatge
El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies

La cogestió de les pesqueres artesanals per part dels propis pescadors i el govern ofereix majors beneficis ecològics i socials que el model de gestió centralitzat per part dels governs. Així es posa de manifest en un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB en què demostren els avantatges d'aquest model de gestió però assenyalen possibles aspectes de millora.

Notícia

 

 

El Centre de Natura de Can Soler és un nou espai dins de la masia de Can Soler, dedicat a la natura i a la sostenibilitat, i a difondre el patrimoni natural i cultural del seu entorn. Aquest equipament se centra en la millora de les relacions de la vall amb el barri, amb el districte i amb la ciutat i amb el Parc Natural de la Serra de Collserola donant cabuda a projectes ambientals de caràcter sòcio-educatius.

Butlletí