La rehabilitació energètica s'ha d'aplicar des de l'escala d'edifici a la de ciutat

23/11/2016 - 12:14

Aquesta va ser una de les principals conclusions de la jornada celebrada el 22 de novembre del 2016 a Viladecans sota el títol "Ciutats i canvi climàtic: un diàleg necessari per la transició i rehabilitació energètica", inclosa en el cicle de jornada Del Pacte a l’Acció. Un nou pacte dels municipis pel canvi climàtic.

La jornada estava organitzada per la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat, en aquesta ocasió conjuntament amb l'Ajuntament de Viladecans i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Una seixantena d'electes i tècnics municipals dels àmbits de l'arquitectura, enginyeria i medi ambient van conèixer de primera mà diverses experiències sobre rehabilitació energètica.

La inauguració va comptar amb l'alcalde de Viladecans Carles Ruiz que va destacar la importància de comptar amb la ciutadania "si volem un canvi de model energètic menys centralitzat i monopolístic i més en xarxa i de producció local d'energia"i avançar cap a una transició energètica de les ciutats i pobles, de manera que "l'agenda energètica sigui tant important com d'altres i la ciutadania en vegi la importància i que ens la juguem". 

Valentí Junyent, Diputat de medi ambient i espais naturals de la Diputació de Barcelona, va explicar que en els darrers anys el món local hem impulsat un compromís que s’ha estès arreu d’Europa i també de la resta del planeta: el Pacte d’alcaldes.  S’ha fet molta i molt bona feina de concreció i execució d’accions que han generat estalvis d’energia, d’emissions de gasos d’efectes hivernacle i de recursos econòmics als ens locals: promoció energies renovables com la biomassa, l’energia solar; incorporació de l’eficiència energètica sobretot en edificis i equipaments municipals i l’enllumenat públics; i la promoció de l‘estalvi d’energia, sobretot en el sector públic però també com de cara a la ciutadania i les empreses.

La jornada va posar de manifest que davant el repte que suposa el canvi climàtic, hem après que amb aquest tipus d’accions i només circumscrites als equipaments i infrastructures municipals no n’hi ha prou. Cal incorporar energies renovables i eficiència i estalvi d’energia en els edificis públics, però en alguns casos el que cal de veritat és rehabilitar totalment l’edifici existent, incorporant criteris ambientals i energètics – especialment en un context on no es construiran molts equipaments nous, ans al contrari, caldrà mantenir i posar al dia els edificis existents.

També es va posar en comú que només treballant en el parc d’edificis públics tampoc no en tenim prou per reduir el consum d’energia i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i cal fer un pas endavant i ferm per actuar a escala de barris, districtes i dels pobles i ciutats en global, en tots els sectors: edificis d’habitatges públics i privats, polígons industrials, edificis de serveis, etc, de manera que la política de rehabilitació energètica sigui també una eina per lluitar contra la pobresa energètica en termes econòmics - edificis sense consum implica pràcticament una nul·la despesa - i en termes de salut, comfort i qualitat de vida.

Al primer bloc, es va presentar per part de la Generalitat de Catalunya "L’estratègia catalana per a la rehabilitació energètica d’edificis" amb l'objectiu de mobiiltzar 1.400 M€ en rehabilitació energètica en edificis, per l'any 2020. Per part de la Diputació de Barcelona es va posar en context la temàtica amb una ponència sobre criteris sostenibles en edificis. 

Posteriorment, es van presentar quatre casos de projecte executats o en execució de rehabilitació energètica per part de diverses arquitectes: des de la renovació del Casal de Can Portabella a Barcelona, la rehabilitació de la biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat, la rehabilitació del Centre Cultural de Navarcles, fins a l'aplicació dels estudis per a projectes nZEB (near zero energy buildings) per part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en el cas de l'Escola El Garrofer a Viladecans. 

Finalment, en el darrer bloc es van posar sobre la taula dos exemples d'estratègies municipals integrals de rehabilitació energètica a escala de barri o ciutat a Badia del Vallès i Viladecans.

DOCUMENTACIÓ

IMATGES

FIL DE TWITTER

VÍDEOS DE LA JORNADA:

 


 

 

 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Prop de 700 estudiants d’entre 6è de primària i 2n d’ESO de les escoles i instituts de Viladecans han sortit al carrer per mesurar el perímetre i l’alçària de gairebé 1.300 arbres urbans de la ciutat, amb l’objectiu de quantificar el carboni emmagatzemat en aquests.

Notícia

Vilawatt, l'estratègia municipal de transició energètica de l'Ajuntament de Viladecans, durà a terme aquest any un estudi del potencial fotovoltaic de tots els edificis de la ciutat i posarà en marxa una eina web que permeti a la ciutadania accedir a la informació i, així, promoure la creació de comunitats energètiques locals.

Notícia

Vilawatt, l'energia 100 % renovable i ciutadana de Viladecans, acaba d'estrenar el tràmit de contractació en línia del seu servei de subministrament elèctric

Butlletí