La pujada imparable del nivell del mar serà més ràpida i més greu del que es creia

Font: Xavier Duran. CCMA

01/10/2019 - 14:36

L'any 2100, el nivell del mar haurà pujat gairebé un metre respecte a finals del segle XX i causarà el desplaçament de 250 milions de persones si no es redueixen les concentracions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Aquesta és una de les conclusions de l'informe especial sobre els oceans presentat a Mònaco per l'IPCC (Grup Internacional sobre el Canvi Climàtic).

Fins i tot amb les previsions més optimistes de reducció d'emissions, el 2050 moltes ciutats costaneres i petites illes patiran cada any grans inundacions. Es preveu que a finals de segle puguin tenir una magnitud del doble o el triple que les actuals. A partir de mitjans de segle hi haurà inundacions greus cada any.

Grans ciutats vulnerables

El nivell del mar va pujar uns 15 centímetres durant el segle XX. Actualment ho fa molt més de pressa -3,6 mil·límetres anuals- i el procés s'accelera. Si les reduccions dràstiques en emissions comencessin de seguida, el nivell del mar augmentaria entre 30 i 60 centímetres. Si les emissions segueixen augmentant, com ara, l'augment estaria entre 60 i 110 centímetres.

Aquest marge tan ampli en les previsions es deu a les incerteses sobre la resposta dels casquets polars, especialment l'Antàrtida, a l'escalfament global.

En tot cas, això afectaria centenars de milions de persones. Moltes grans ciutats, com Xangai i Nova York, són vulnerables a aquest augment. Fins i tot amb inversions milionàries com les dels Estats Units per protegir Nova York, Miami i altres ciutats podrien ser ineficaços. I països sencers com Tuvalu o Kiribati desapareixerien sota els aigües.

Més tempestes, menys peix

No caldrà esperar al 2050 per veure inundacions més freqüents i altres esdeveniments catastròfics, alerten els experts. L'escalfament dels oceans afavorirà tempestes tropicals més intenses. Huracans com el Harvey, de categoria 4, que el 2017 va provocar inundacions a Texas i Louisiana, seran 3 vegades més probables.

A part del drama humà i dels costos econòmics, això tindrà repercussions en l'alimentació. Els estocs de peixos es veuran afectats. Els oceans absorbeixen la quarta part de les emissions de CO2 i aquest gas provoca una acidificació dels oceans. Això altera la cadena alimentària. I la calor absorbida pels oceans està creant grans zones on els nivells d'oxigen són massa baixos per mantenir vida.

En total, l'escalfament dels oceans amenaça 680 milions de persones que viuen en zones costaneres i que depenen d'aquests ecosistemes.

Gels que es desfan

L'informe tracta també de la criosfera, les parts del planeta cobertes de gel. El desglaç s'ha accelerat i això té com a conseqüència l'augment del nivell del mar, però també la reducció dels recursos hídrics en zones muntanyoses. A més, augmentarà el risc d'esllavissaments, allaus i inundacions. També es preveu que les petites glaceres situades a diversos continents perdin un 80% de la seva massa actual de gel el 2100 si les emissions continuen a la franja alta. En total, hi hauria uns 680 milions de persones afectades.

La superfície glaçada a l'Àrtic es redueix mes a mes i es torna també més prima. Si la temperatura mitjana no augmenta més d'1,5 graus -ara ja ha augmentat 1,1 graus-, l'Àrtic només quedaria totalment lliure de gel al setembre una vegada cada cent anys. Però si l'augment és de 2 graus, això es produirà cada 2 o 3 anys.

El permagel, la superfície permanentment coberta de gel, també està amenaçat. Limitant l'augment de temperatura a 2 graus, el gel d'un 25% d'aquestes superfícies s'haurà fos. Si les emissions augmenten, es perdrà el 70% del permagel.

I això tindrà diverses conseqüències, com alliberar el carboni que hi ha emmagatzemat en aquests sòls i potenciar encara més l'efecte hivernacle i l'escalfament global.

Si bé el permagel fos també donarà lloc a creixement de vegetació, que absorbiria carboni de l'atmosfera. Però això seria un procés a llarg termini i no alleugeriria el problema les pròximes dècades.

Canvis profunds

Totes aquestes previsions tenen una incidència directa, com ha recordat en la presentació de l'informe Hoesung Lee, director de l'IPCC: "El mar obert, l'Àrtic, l'Antàrtida i les muntanyes més altes semblen llunyanes per a molta gent. Però en depenem i ens influeixen de forma directa i indirecta: pel temps i el clima, menjar i aigua, energia, comerç transport, esbarjo i turisme, salut i benestar, cultura i identitat."

Si bé el procés és imparable, es pot moderar o mitigar-ne els efectes si es prenen mesures de reducció d'emissions i de captura de carboni. Però això no significa accions puntuals, sinó un canvi de model, com explica Debra Roberts, codirectora del grup de treball de l'IPCC: "Només serem capaços de mantenir l'escalfament global per sota de 2 graus respecte als nivells preindustrials si fem transicions sense precedents en tots els aspectes de la societat, incloent-hi energia, ús del sòl i ecosistemes, ciutats, infraestructures i indústria."

Les ambicioses mesures necessàries per complir els acords de París, ha afegit, "també protegiran els oceans i la criosfera i, finalment, mantindran tota la vida a la Terra".

La dependència dels combustibles fòssils, però, és el gran problema, com explicaven fa poc Jordi Solé i Antonio Turiel, investigadors de l'Institut de Ciències del Mar. Una de les seves frases era contundent: "La festa s'ha acabat".


 

Categories: 

Relacionats

Acte
08/06/2020
Article

Després de mig any d'aquesta declaració i de la crisi provocada per la COVID-19, es presenta un nou informe que, entre d'altres, recull l'anàlisi de l’efecte del confinament en les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i altres variables ambientals. Alhora, també s'han presentat noves projeccions climàtiques que s’ha generat els darrers mesos i els diferents escenaris de reducció de consum d’energia i de les emissions per a l’any 2030 d’acord amb els nous objectius de reducció de la Declaració.

Butlletí