La participació en urbanisme, una assignatura pendent

Sostenible.cat

10/11/2010
La Fundació Catalunya Segle XXI  ha presentat l'estudi  Cap a una estratègia participativa en urbanisme. Reflexions sobre un urbanisme participatiu de qualitat. que ha comptat amb el suport del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i del departament de Vicepresidència de la Generalitat. Aquesta publicació és una eina de reflexió i suport a tots els professionals de l'urbanisme i de la participació. Durant l'acte, que ha tingut lloc al Museu Colet de Barcelona, s'ha posat en relleu que el disseny d'un bon model de participació ciutadana en l'àmbit de urbanístic és encara una assignatura pendent de la nostra societat.

La coordinadora de l'obra, Charlotte Fernández, ha dit que "l'estudi no és la recepta màgica" sinó que s'havia proposat analitzar i comprendre els factors que intervenen en  la relació entre participació i urbanisme: l'evolució històrica i el context actual, el marc normatiu, el funcionament de l'administració i el propi disseny dels projectes urbanístics. Segons Fernández, l'altre gran aspecte del treball  és "la identificació de les barreres que cal superar per aconseguir una participació de qualitat". Entre aquestes barreres o reptes hi trobem el llenguatge i l'estratègia comunicativa, el coneixement de la realitat social, la valoració de l'escala i abast del projecte, la tria de la metodologia, i la gestió del conflicte, entre d'altres.

Un recull d'experiències locals concretes
Tots aquests elements es poden trobar repartits en les onze experiències concretes que recull l'estudi i que provenen de diverses poblacions catalanes --Manlleu, Rubí, Barcelona, Lleida, Vic, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, etc- De cadascuna  se n'ha fet una fitxa completa on hi figuren, de manera destacada, els elements clau que hi han intervingut, a més d'una descripció detallada del procés i un balanç de cada cas.  Aquesta presentació, a banda de divulgar unes experiències no sempre conegudes fora del seu àmbit, permet establir comparacions entre elles.

Les autores - Gaëlle Suñer i Clara Soler- assenyalen en les conclusions la importància de trobar espais de contacte entre urbanistes i persones que treballen en participació així com la necessitat de fer de l'urbanisme una disciplina més propera a la ciutadania.

Una oportunitat
"La participació avui grinyola més que mai, no acaba de funcionar",
ha dit el director del CADS, Ramon Arribas durant la presentació, tot afegint que cada dia es posen de manifest les dificultats per portar-la a la pràctica. I és a partir aquesta constatació que Arribas ha vist l'estudi  Cap a una estratègia participativa en urbanisme. Reflexions sobre un urbanisme participatiu de qualitat. com una oportunitat per avançar en aquest aspecte de la vida col·lectiva. Per al  director del CADS l'assoliment d'una bona participació de la ciutadania en debats com l'urbanístic seria una bona manera de combatre una de les tendències del moment actual com és "el descrèdit de tot allò que és públic". La directora de la Fundació Segle XXI, Carme Valls, també ha relacionat les mancances en aquest terreny amb la desafecció de la política i dels afers col·lectius.

El catedràtic en Ciència Política i de l'Administració de l'UAB, Joaquim Brugué, un dels assessors del treball, ha manifestat que la participació és un tema ineludible "perquè els ajuntaments la preveuen i diverses disposicions legals l'estableixen de forma obligatòria en com és el cas de la Directiva marc de l'aigua".

Brugué ha anat més enllà quan ha comentat que "el debat a l'entorn de la participació reflecteix en realitat la vella discussió de fons sobre si és l'expert l'únic que pot saber o bé tothom pot arribar a saber". Joaquim Brugué ha assenyalat que "hi ha una racionalitat que ens diu que no ho podem confiar tot a l'expert" En definitiva - ha recordat- "les persones també tenen coneixement en el cas de l'urbanisme perquè fan un ús quotidià de la ciutat". Charlotte Fernández s'ha pronunciat en el mateix sentit quan ha esmentat la importància de sumar punts de vista: "els veïns que viuen o les persones que treballen en un indret veuen molts aspectes, de manera que no hi ha un únic expert".

Les millors decisions
Ramon Arribas
ha esmentat la gestió dels espais lliures metropolitans, aquestes zones entre el camp i la ciutat tot sovint deixades, com un exemple pràctic del que es podria aconseguir amb una participació ben articulada, tot assenyalant que"a molts països d'Europa aquests espais s'han recuperat gràcies a les propostes de la gent". Per la seva banda, Joaquim Brugué ha dit que, en definitiva, es tractava de "dissenyar un model de participació que sigui un suport per prendre millors decisions, no per deixar de prendre-les". Igualment ha rebutjat els plebiscits disfressats de participació en què les opcions ja estan escollides i simplement es demana a la ciutadania que les avali.

La presentació ha suscitat la intervenció de diverses persones del públic i s'ha generat una certa controvèrsia entre el caràcter ideològic o no de l'urbanisme, la influència d'experiències com la consulta de la Diagonal de Barcelona, o els efectes de la crisi sobre els processos participatius que, lògicament, demanen recursos econòmics.     

Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí