La nova Llei de Residus a punt d'entrar al Parlament per la seva aprovació

Jesús Huertas ha subratllat que la reutilització, l'aprofitament dels materials dels residus i la valorització energètica seran pilars de la nova llei, i de manera molt destacada, els programes de prevenció. En aquest sentit el director general ha parlat d'un "marc legal en el què augmentarà la responsabilitat dels productors, que quedaran implicats en la prevenció".

La prevenció ha estat, junt amb la millora de la recollida, la gestió de la matèria orgànica i dels envasos, un tema clau en aquesta jornada, en què la necessitat de tendir cap al Residu Zero s'ha situat en el rerefons de les successives intervencions.

Un projecte ambiciós
El projecte Zero Waste - Low Cost Zero Waste Municipality- té per objectiu desenvolupar un sistema de gestió integral de residus zero per maximitzar els recursos i l'energia, tot desviant la quantitat de residus que van als abocadors per dirigir-los cap a programes de reciclatge o integrar-los de nou en l'activitat econòmica.

Durant la presentació de l'acte, el director general de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) Josep Maria Tost, ha remarcat que "el context de crisi ens farà més eficients". Per la seva banda, el coordinador de Sostenipra, Xavier Gabarrell, ha dit que les accions que ajudin a tendir cap al residu zero obren "un seguit d'oportunitats poc explotades encara per reduir les emissions". Ha apuntat que en aquest aspecte "hi ha un gran marge de guany" i que el projecte Zero Waste "vol mostrar experiències que poden portar per aquest camí".

Avençar en la prevenció
En el camp de la prevenció s'han constatat els avenços dels darrers anys tant des de l'administració com des de la societat civil. Pilar Chiva, de l'ARC, ha destacat que s'està produint un procés de reducció de residus per habitant i any que "en part ve condicionat per la crisi, però també per l'acció de l'administració". De fet, la generació de residus s'està fent cada cop més independent de l'evolució del PIB. Un instrument essencial en aquest procés és el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya per al període 2007-2012 que té un subprograma específic de prevenció.

La tècnica de l'ajuntament de Tiana, Olga Llobet, ha explicat, per la seva banda, la iniciativa pionera d'aquesta població en aprovar un pla de prevenció de residus municipals

En el mateix terreny de la prevenció, s'ha parlat també del paper de les bosses de plàstic des de diferents punts de vista. David Poudevida, representant de la cadena de supermercats Bonpreu, ha explicat el sentit de la campanya per reduir les bosses de plàstic, basada en la bonificació, tot argumentant que "la força del canvi la té el consumidor però cal facilitar-li al màxim les coses". Per la seva part, Anna Peña, de la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, ha defensat l'eficàcia d'un impost ecològic per les bosses per assolir la reducció.

Per la seva banda, Patricia Martín, de l' Associació de Municipis catalans per a la Recollida Selectiva Porta a Porta, va explicar com l'ús del sistema de cubell airejat i bossa compostable per a  FORM suposa una millora substancial respecte els altres sistemes utilitzats per a la separació domèstica en origen, ja que redueix el volum de residus, les males olors i augmenta la recollida.

El paper dels sistemes de recollida
La incidència positiva dels sistemes de recollida en la reducció dels residus ha estat demostrada per les dades obtingudes en els indrets on s'han implantat el porta a porta i el pagament per generació. Les experiències de la Segarra i d'Argentona han il·lustrat els guanys objectius que es poden assolir, malgrat algunes reticències de part de la població, i les dificultats de control.

Aquestes experiències posen de relleu la importància de realitzar una campanya de seguiment intensa, si cal amb visites personalitzades, per consolidar els sistemes. Com ha destacat el tècnic de l'ajuntament d'Argentona, Joan Pujol, "la resistència inicial va minvant a mesura que les persones es van incorporant al sistema i comprenen el seu funcionament i la seva importància".

La Diputació de Barcelona ha aportat una reflexió sobre el paper de les administracions en la recollida, pensant especialment en la difícil cruïlla de camins que suposa la crisi. Ferran Vallespinós, coordinador de l'àrea de Medi Ambient,  ha dit que, en recollida selectiva, cada vegada seria més difícil millorar percentatges i s'ha preguntat "si ens podem permetre sobrecostos en l'actual context". Vallespinós ha afegit que "caldria avençar cap a nous models, mantenint tot el que hi ha ara de bo,  però dimensionant recursos i responsabilitats".

Els municipis disposen dels cercles de qualitat que serveixen precisament per conèixer a fons les seves necessitats en la gestió, una eina que ha estat presentada pel tècnic de la Diputació, Enric Coll.

Orgànica  i envasos
En l'últim tram de la jornada s'ha parlat del paper de la gestió de la matèria orgànica i dels envasos. Pel que fa a la primera, Teresa  Guerrero, de l'ARC, ha recordat que 700 municipis dels 947 de Catalunya recullen la fracció orgànica. Guerrero ha defensat el cànon "com a instrument que afavoreix que es reculli més orgànica".  El compostatge també té un paper molt important en aquest àmbit i és una de les opcions que més es volen impulsar de cara al futur. Joan Miquel Trullols, responsable de gestió de residus de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, ha estimat el nombre de compostadors necessaris a l'àrea metropolitana en 44.000 (avui n'hi ha uns 2.000). També ha dit que seria factible arribar a aquesta xifra per fases.

Un punt fort en el tractament de la matèria orgànica en el nostre país és el desenvolupament de tecnologies competitives per a aquesta finalitat, segons ha indicat Lluís Otero, representant del grup HERA. Otero ha dit que a Catalunya existeix un autèntic clúster de tecnologies de gestió "amb solucions exportables arreu del món".

Finalment, pel que fa als envasos, s'ha produït un debat entre els representants dels dos sistemes de gestió Enric Ibañez  (Ecoembes) que ha defensat el Sistema Integrat de Gestió (SIG)  i Domingo Jiménez Beltrán (Retorna) que ha argumentat a favor del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn. Respecte a les dades aportades per tots dos, el director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, Salvador Rueda, -també assistent al debat- ha subratllat la necessitat de crear "una organització independent liderada per l'administració que certifiqui què succeeix realment amb els envasos".

La jornada de Zero Waste també ha inclòs una breu presentació de l'Estratègia Catalana Residu Zero a càrrec de la presidenta de la Fundació de Prevenció de Residus i Consum, Mercè Girona.