La II Jornada de Mesura de la Sostenibilitat destaca els indicadors com la base de l'acció local

Per implantar un model de societat sostenible cal saber amb precisió quins són els elements insostenibles i en quina mesura ho són. D'altra banda els indicadors són importants sempre que siguin instruments per a la transformació. Aquestes serien les dues grans conclusions de la II Jornada de Mesura de la Sostenibilitat que ha tingut lloc aquest 27 d'octubre al Vapor Universitari de Terrassa, amb el suport de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, Foment de Terrassa S.A., la Diputació de Barcelona i l' Ajuntament de Terrassa.
Ha obert la jornada Domènec Martínez, coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, tot recordant que es necessiten dades 'per fer visible l'estat de la qüestió' i que els municipis que estan involucrats en l'Agenda 21 'tenen l'obligació de mesurar si els esforços que estan fent es tradueixen en un canvi pel bon camí'. Domènec Martínez ha volgut fer èmfasi en el fet que no assistíem a un debat més sinó 'a un debat que és molt rellevant per la feina que realitza la Diputació'.
Enric Carrera, president de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, ha coincidit amb l'anterior opinió en el sentit que 'cal poder disposar dels instruments necessaris per visualitzar els avenços'. Tot seguit ha posat com a exemple un 'semàfor de la sostenibilitat' situat en un parc de la ciutat colombiana de Manizales que mostra, a través d'un panell a l'abast de la ciutadania, l'estat dels principals indicadors socioambientals de la ciutat. Es tracta d'una iniciativa desenvolupada per un investigador de la Càtedra UNESCO, fet que li ha servit per recordar que 'la càtedra no es va crear només per l'estudi sinó per transformar la realitat'.
Indicadors, un revulsiu per l'acció local Núria Parpal, directora del programa Sistema Municipal d'Indicadors de Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona ha presentat les principals característiques d'aquest programa que ha situat 'en la tradició de la Diputació en els darrers anys per fomentar el desenvolupament sostenible'. Entre les seves característiques destaca el fet de ser un instrument amb una finalitat doble: per a l'avaluació i per a la presa de decisions. Es també un sistema dinàmic que es va actualitzant gràcies a un treball constant en xarxa.
Els indicadors es refereixen tant als models urbans com als fluxos i a la qualitat ambiental. Núria Parpal no ha negat que hi ha algunes dificultats en el sistema però ha volgut subratllar el fet que cada cop més municipis hi estan implicats i que els indicadors serveixen per a la gestió municipal. En el futur el sistema es completarà amb més indicadors de tipus social i econòmic i s'espera disposar d'un Observatori de Sostenibilitat Local.
Precisament Josep Antequera, investigador de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, ha explicat la feina feta en la recerca dels indicadors de sostenibilitat social i econòmica i la importància que té la Carta d'Aalborg com a referent per a desenvolupar aquests indicadors i més encara la revisió feta d'aquest document amb motiu del seu desè aniversari, l'any 2004.
El cas de Terrassa Terrassa ha esdevingut una plataforma de proves, i de realitats consolidades, en la sostenibilitat local. Després de les intervencions anteriors, s'ha obert una taula rodona entre Ramon Arribas , regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrasa Ignasi Planas, tècnic de la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat del mateix ajuntament i Josep Antequera, que ha servit per intercanviar impressions a l'entorn del Pla d'Acció Ambiental de la ciutat aprovat l'any 2002.
El pla ha estat sotmès a una auditoria per part de la Càtedra UNESCO i el propi consistori per fer-ne un seguiment, tot avaluant les fites aconseguides i els punts febles. En resum, s'ha pogut constatar un elevat grau de compliment. De les 94 accions analitzades, 15 han estat realitzades, 37 estan en marxa de manera avançada, 33 s'han començat a desenvolupar i 9 no s'han iniciat. L'anàlisi del pla no només permet conèixer l'estat de la qüestió en cadascun dels àmbits de treball sinó que fa propostes de millora en cada cas.
La jornada ha acabat amb una altra taula rodona. En ella ha parlat Xavier Muñoz, del Foment de Terrassa, que ha recordat que 'la informació és la matèria primera del procés de decisió pública'. Un altre participant ha estat Manuel Pérez, regidor de Desenvolupament Econòmic Social i Sostenible i Promoció de la Ciutat, que ha subratllat el paper dels ens locals a l'hora de buscar models per mesurar la sostenibilitat. Precisament, la darrera intervenció ha estat la del professor de la Càtedra UNESCO, José Juan de Felipe, que ha explicat la recerca de les eines de càlcul per mesurar el desenvolupament sostenible de la ciutat i la seva aplicació a la prospectiva: el dibuix de possibles escenaris de la ciutat en l'horitzó 2025.