La Generalitat intervindrà a 11 km del riu Mogent per eliminar una de les plantes aquàtiques invasores més perjudicials

18/06/2019 - 11:05

L'Alternanthera philoxeroides, originària d’Amèrica del Sud, es va detectar a La Roca del Vallès el febrer, gràcies a la col·laboració d’experts en botànica de la UAB. És l’únic indret de tota la península on s’ha detectat aquesta planta directament en un curs fluvial, la qual cosa pot generar un elevat impacte en els ecosistemes locals, principalment pel seu potencial de dispersió aigües avall.

La Generalitat, el Consorci Besòs Tordera, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de La Roca del Vallès, Cardedeu i Vilanova del Vallès han acordat avaluar la millor metodologia i el calendari d’extracció d’una de les plantes invasores més nocives per als ecosistemes autòctons que es coneixen. Es tracta de l’Alternanthera philoxeroides, una espècie originària d’Amèrica del Sud, que es va detectar el passat mes de febrer, gràcies als treballs d’un grup expert de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Concretament, al riu Mogent, a la Roca del Vallès (Vallès Oriental). Per determinar la seva extensió, el febrer es va dur a terme una inspecció sobre el terreny, amb personal de la UAB, l’Ajuntament de la Roca del Vallès, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, el Cos d’Agents Rurals i del Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

 
Els Agents Rurals van procedir a inspeccionar els trams de riu afectats fins a determinar la presència al llarg d’11 quilòmetres de la llera del riu Mogent.
 
Un cop identificada, el passat mes d’abril es va dur a terme una prova pilot per avaluar la metodologia d’extracció, avaluar la viabilitat d’utilitzar maquinària i conèixer l’abast de l’arrelament de la planta.
 
En aquest sentit, es va constatar l’elevada capacitat de dispersió de l’espècie en l’aigua, i la potència de l’arrel, que pot arribar als 30 cm segons la profunditat del sòl, així com el seu creixement i arrelament ràpid, i es va redactar un Pla de gestió o erradicació de l’espècie.
 
Aquest mes de juny s’han realitzat treballs per comprovar l’eficiència del mètode emprat durant la prova pilot, i s’ha constatat que la planta ha rebrotat, fet que evidencia la gran resistència i capacitat de colonització. En aquest sentit, durant l’estiu s’avaluarà i contrastarà aquest mètode amb altres experiències i actuacions de control realitzades a França, i s’aprofitarà també per prospectar i localitzar tots els poblaments de la llera del Mogent. Amb tota la informació i informes elaborats durant l’estiu, està previst que l’actuació per a l’eliminació de l’espècie en tot el tram afectat s’iniciarà cap a la tardor.
 
A més, el Cos d’Agents Rurals ha fet seguiment de l’expansió en l’entorn fluvial així com inspeccions a centres de jardineria per comprovar que aquesta espècie no s’estigui comercialitzant.ç
 
Col·laboració francesa
 
És la segona vegada que es té constància de l’existència d’aquesta planta en tota la península. Concretament, el 2015 es va detectar per primer cop a Galícia, al voral d’una carretera. Aquesta vegada, doncs, és la primera que es detecta en un curs fluvial, la qual cosa pot generar un elevat impacte en els ecosistemes locals, perquè evita el creixement de plantes autòctones, i té un potencial de dispersió molt elevat aigües avall.
 
A França la planta és present al riu Ouvèze, afluent del Roine, des del juliol de 2013 on, en un any, va passar d’ocupar 10 m2 a 2000 m2 de superfície. Aprofitant aquesta experiència prèvia, les administracions implicades en aquesta intervenció a Catalunya han acordat demanar la col·laboració francesa per a conèixer de primera mà el seu mètode en la lluita contra aquesta espècie exòtica invasora.
 
Una espècie que afecta l’equilibri ecològic
 
L’Alternanthera philoxeroides desplaça la vegetació autòctona, altera la qualitat de l’aigua i crea un hàbitat favorable per als mosquits. Dificulta la penetració de la llum i l’intercanvi de gasos, la qual cosa impacta en el creixement d’espècies autòctones i l’equilibri ecològic.
 

És una espècie que es fa servir en aquariofília. Està inclosa dins del Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, del Llistat d’espècies exòtiques invasores preocupants per la Unió del Reglament del Parlament Europeu, incorporada al llistat de plantes exòtiques invasores elaborat per la Organització Europea i Mediterrània per a la protecció de les plantes (EPPO) i del Consell sobre la prevenció i la gestió de la introducció i propagació d’espècies exòtiques invasores.  Es creu que ha proliferat per l’alliberament intencionat per la neteja d’aquaris i basses d’aigua ornamentals.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Un nou projecte proposa perfilar una xarxa de reserves fluvials per garantir la protecció dels trams de rius de més valor ecològic i socioambiental i la conservació de les espècies que hi viuen.

Notícia
Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Un treball dirigit per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC revela la densitat i tipus d'escombraries en aigües a poca profunditat de la mar Mediterrània, comparant dues zones, una urbana i una altra rural. En els resultats de l'estudi, que es publica a la revista Waste Management, des d'un 5% fins a gairebé un 40% de la captura total a la xarxa és escombraries.

Article

El Consorci de la Costa Brava (CCB) lidera un projecte pioner per afavorir la biodiversitat a l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de Palau-saverdera. L'objectiu és potenciar les funcions ecològiques de la infraestructura de manera compatible amb la gestió operativa de la planta. En el marc d'aquesta actuació, s'ha naturalitzat una llacuna que actualment ja acull una de les poblacions reproductores més grans de granota verda del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, i també s'ha creat una bassa auxiliar per multiplicar els exemplars de gripau d'esperons i de tritó verd a l'Alt Empordà, que estan en perill d'extinció. En aquest mateix espai, es potenciarà la preservació de l'únic nenúfar autòcton de Catalunya.

Butlletí