La formigueta de foc arriba a la península Ibèrica

A més de representar un cert risc a nivell sanitari per la possibilitat de deixar cecs els animals, a nivell ecològic també pot ser un problema greu

Font: CREAF

30/11/2018 - 11:03
Dues obreres es creuen en una filera. Autor: Carlos Pradera

Dues obreres es creuen en una filera. Autor: Carlos Pradera

Per primer cop a Europa s’ha detectat una població establerta i en expansió de la formigueta de foc (Wasmannia auropunctata), concretament ocupant unes 6 hectàrees d’una urbanització de Marbella. El seu nom prové d’una traducció directa de l’anglès, ‘little fire ant’, ja que la seva picada és intensa i ardent. Malgrat que pels humans no passa d’una molèstia, tant a la regió d’origen (la zona entre Brasil, Argentina i Uruguai), com en altres llocs on ja és invasora, s’han detectat casos de ceguesa en animals salvatges i domèstics que han estat picats a l’ull —des de gats, gossos, gallines i jaguars, fins a elefants a l’Àfrica. L’article científic on es recull la troballa, que ha comptat amb la participació de l'investigador del CREAF i la UAB Xavier Espadaler, ja s’ha traslladat a l’Ajuntament de Marbella, el qual de moment no s’ha pronunciat.

La trucada d’una persona a una empresa de control de plagues queixant-se d’unes formigues “molt petites i que piquen” va ser el desencadenant que va permetre trobar la formigueta de foc en una esquerda d’un mur de la urbanització de Marbella. “Seguint el principi de precaució, creiem que cal dedicar esforços a erradicar-la, ja que fins a les 10 ha encara seria possible, però més enllà d’això ja no hi serem a temps.”,  explica Espadaler. Tanmateix, alerta que probablement aquesta no és l’única població establerta a la zona. “És tant petita que és pràcticament indetectable, has de saber que és allà i buscar-la bé, sinó és impossible veure una formiga de color terrós i de poc més d’1 mm. És possible que ja sigui en altres llocs i ningú l’hagi vist”, comenta.

Filera d’obreres de Wasmannia auropunctata en un escorrentiu, un bon lloc per trobar-les. Autor: Carlos Pradera

La formigueta de foc viu en climes càlids i humits, per això, tal i com mostra aquest mapa, ja s’ha pogut instal·lar en zones tropicals d’Àfrica, illes del Carib i del Pacífic, o el nord-est d’Austràlia, sobretot en plantacions intensives de cafè i cacau. La població de Marbella és, juntament amb unes d’Israel, la més septentrional detectada a Europa, on sempre s’ha trobat que la formigueta de foc viu en zones ben regades, com horts i jardins particulars. “El fet que la costa sud de la Península estigui tant urbanitzada i hi hagi temperatures altes pot facilitar l’expansió d’aquesta formiga, no ho descartem en absolut. Per erradicar aquesta població caldria fer tractaments i deixar de regar els jardins de la urbanització durant dos anys”, comenta Espadaler.

Dues obreres atenent una larva. Autor: Carlos Pradera.

 

A més de representar un cert risc a nivell sanitari per la possibilitat de deixar cecs els animals —de moment no s’ha registrat cap cas en humans—, a nivell ecològic també pot ser un problema greu, com ja ho és la formiga argentina, una altra espècie invasora que tenim. Dins la zona de la urbanització on s’ha trobat la formigueta de foc, els experts no van trobar cap altra formiga de cap altra espècie. Xavier Espadaler explica que “no és que ataqui les altres formigues directament. Senzillament és una qüestió de número. Hi ha tantes formiguetes de foc en una colònia, tantes més que en les altres espècies, que troben l’aliment abans que ningú. És una competència per exclusió”.


 

Categories: 

Relacionats

Entrevista

Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Reportatge

La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.

Reportatge
Sergi García, de Galanthus, ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats

La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”

Butlletí